_
_
_
_
_

"La societat és molt carca"

'Fer', fundador del guardó, critica el puritanisme d'avui

La biografia de José Antonio Fernández, Fer, està molt lligada al desaparegut Jaume Perich, referent de l'humorisme gràfic català. Va ser gràcies al seu suport que Fer s'animà a publicar acudits. La mort del mestre li va deixar un buit humà que persisteix. Per mantenir viva la seva memòria, va fundar fa 12 anys el premi Gat Perich, guardó que en les dues últimes edicions ha abandonat Llançà per traslladar-se a Premià.

L'il·lustrador pertany a una generació que es va inventar un llenguatge ple de dobles sentits per evitar la censura franquista. Curiosament, però, la trajectòria professional de Fer comença a La Prensa, un dels diaris del Movimiento, si bé havia publicat algun acudit a la revista satírica Mata Ratos. Va acceptar l'oferta de La Prensa aconsellat per Perich.

Després va formar part de la redacció de la mítica revista El Papus. Allà va aprendre que les conseqüències d'una broma poden ser tràgiques. Un grupuscle d'ultradreta va enviar un paquet bomba a la seu de la publicació, atemptat que va provocar la mort d'un dels seus empleats i diversos ferits.

Anys més tard les amenaces van venir del l'entorn d'ETA, molestos per un cartell on Fer denunciava la barbàrie que la banda terrorista havia comès contra Miguel Ángel Blanco. "I ara em trobo amb el rebuig de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que encapçala Felipe Alcaraz. M'han posat una querella per un acudit que vaig publicar al diari Avui sobre una manifestació", lamenta el dibuixant. "La societat és molt carca. Acudits que es van publicar a El Papus no es podrien fer ara. Vivim una onada de puritanisme".

Fer atresora també un grapat d'anècdotes simpàtiques. Així, els nus de dones que publica El Jueves els treien abans -recorda el ninotaire- de revistes pornogràfiques estrangeres. Un dia va rebre la trucada d'una madrilenya molesta perquè havien publicat un fotomuntatge d'una dona despullada a la dutxa amb la seva cara. Després d'explicar que no era un muntatge, la querellant va exclamar : 'Hòstia, el meu ex marit... Era alemany i em feia fotos sense roba!'. Va ser molt fort".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_