Les eines de l'escriptor

Els que alguna vegada han experimentat el desig d'escriure saben que necessiten únicament llapis i paper per calmar la seva inquietud. D'entrada, no es plantegen si l'argument que han ideat és prou versemblant o si han perfilat bé els personatges, perquè el destí que espera els seus manuscrits és un calaix fosc. Tanmateix, cada vegada hi ha més persones amb vocació literària que s'animen a modelar el seu talent perquè senten la secreta il·lusió de veure les seves obres publicades algun dia. A ells estan adreçats els tallers d'escriptura, on s'ofereixen cursos per introduir els participants en les tècniques i eines que habitualment utilitzen els escriptors.

Una de les propostes amb més tradició és la que ofereix l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, que es va fundar el 1998 amb la finalitat d'ensenyar les arts i els oficis de la paraula. El centre ofereix una cinquantena de cursos que tenen una durada molt variada. N'hi ha de 15 hores només, però també s'ofereix un itinerari de tres anys per a aquells que volen que la seva passió per escriure sigui alguna cosa més que un passatemps.

Disset dels alumnes de les aules del carrer Canuda van publicar els seus llibres el 2006

"Els plaers de la vida s'acaben, però el de l'escriptura queda", diu una veterana alumna

Els estudis que acull l'Ateneu, homologats per tres universitats catalanes, busquen combinar els continguts teòrics amb l'experiència pràctica i cobrir el que, segons la seva opinió, és un buit existent en els currículums acadèmics actuals. Per les aules del carrer Canuda han passat ja més de 4.000 alumnes. Disset van aconseguir publicar els seus manuscrits l'any passat, encara que cap d'ells amb l'èxit extraordinari d'Ildefonso Falcones, que va ultimar la seva primera novella al centre i va ser l'autor més sol·licitat la passada Diada de Sant Jordi amb L'església del mar (Plaza&Janes).

Els directors de l'Escola d'Escriptura, Jordi Muñoz i Pau Pérez, són conscients que la sensibilitat a l'hora de fer servir la llengua o reflectir la realitat no es pot ensenyar. Però al seu favor argumenten que "el talent, si no s'educa, no serveix de res". Per aquest motiu, consideren que és fonamental que un escriptor aprengui a utilitzar els recursos propis de l'ofici, de la mateixa manera que el músic visita un mestre per aprendre a tocar un instrument o perfeccionar la seva tècnica.

Cada dijous a les sis de la tarda, els alumnes de Conte II es reuneixen a l'Ateneu. Parlen dels diferents tipus de narradors, de com introduir punts de gir al llarg de la trama per suscitar l'interès del lector, aprenen a suggerir les característiques d'un personatge en lloc d'enumerar-les una per una o a donar versemblança a les seves narracions. Després del repàs als conceptes teòrics arriba el moment de llegir les narracions que cada membre del grup ha escrit.

Les lliçons no donen els seus fruits el primer dia, però els assistents al taller aprenen a poc a poc, gràcies als comentaris del professor i les crítiques dels seus propis companys. "El primer dia penses que es riuran de tu, però les crítiques són constructives. La gent és sincera, però no ens ofenem", reconeix Rafael, un dels alumnes del curs, durant una de les classes a l'Ateneu. Tots coincideixen que l'autocomplaença no porta enlloc i diuen que per rebre elogis sempre poden demanar l'opinió als seus familiars.

Així doncs, aquesta és la dinàmica de treball als tallers: discutir sobre els punts febles de les narracions que cadascú ha escrit i reescriure constantment amb l'ajuda del grup. Als cursos assisteixen al voltant de 12 persones, la mitjana d'edat està entre els 30 i els 45 anys, i la majoria de participants són dones. Hi ha també molts jubilats que en deixar de treballar han decidit entregar-se a una de les seves aficions. "Els plaers de la vida s'acaben, però el de l'escriptura encara queda", explica l'Anna, una de les alumnes més veteranes de Conte II, qui afegeix que no hi ha una "homogeneïtzació" en la manera d'escriure del grup des del punt de vista estilístic, perquè els professors no imposen una manera de narrar.

La Casa Elizalde també ofereix un programa de tallers i cursos que renova cada trimestre. Escriptura creativa, El conte i l'emoció, Com s'escriu un conte, o Paraules d'autor, veus de lector són alguns dels títols que ofereix actualment. Un altre dels llocs on es dirigeixen habitualment els autors novells és l'Aula de Escritores.

El taller va obrir les seves portes el 1995 i des de fa set anys ocupa els baixos del número 6 del carrer de Sant Lluís, al barri de Gràcia. El centre va néixer gràcies a la il·lusió de Lluc Berga que, després d'estudiar Filologia Hispànica a Lleida i conèixer les peculiaritats del sector editorial, va decidir fundar una escola per ensenyar tècniques narratives. "Hi ha escriptors que tenen bones idees, però no arriben a seduir el lector perquè falla l'estructura superficial de les seves narracions, la forma". "De gent que vol escriure n'hi ha molta", explica en Lluc, "però són només uns quants els que tenen prou continuïtat com per millorar, pocs senten la necessitat artística de fer-ho. Aquests són els que veritablement arribaran a ser escriptors".