En record de Yael Langella

Ara tinc damunt la taula els dossiers que ella portava. Cal pensar com donar continuïtat al seu treball per promoure els autors catalans a la Fira del Llibre de Moscou, on ella els parlava en rus i coneixent a fons la seva literatura. Caldrà trobar qui coordini l'exposició sobre la recepció a Catalunya de la literatura i el pensament alemanys que hem de fer a Berlin. Rellegeixo el seu informe sobre el primer Congrés hispano-israelià d'escriptors, traductors i editors, que ella organitzà des de l'Institut Ramon Llull, amb una visió clara dels passos a seguir per augmentar i millorar les traduccions de literatura catalana a l'hebreu.

Yael Langella morí el passat onze de gener, durant uns dies de vacances a Lisboa amb el seu company sentimental, el pintor Uwe Geest. Durant aquells dies enllestia la traducció de l' Elogi de la desobediència, de Rony Brauman i Eyal Sivan, una reflexió sobre el procés Eichmann empeltada del pensament d'Arendt. Morí d'accident: fent uns passos enrere per enquadrar millor una fotografia, caigué per un esvoranc de set metres en un revolt mal protegit d'un dels costeruts carrers de Lisboa. Des del febrer del 2006 Yael Langella treballava al programa de traduccions de l'Institut Ramon Llull, i els seus companys hem sentit, barrejats, el dol per la seva mort i l'agraïment per haver pogut treballar al seu costat. Perquè parlem d'algú que era un veritable regal per a la nostra tasca: no només parlava i traduïa deu llengües, sinó que la seva tendresa i el compromís ètic en la feina donaven al nostre equip solidesa. Teníem entre nosaltres un testimoni d'allò que aspira a ser l'Institut Ramon Llull.

Yael Langella havia dedicat molt del seu temps al Comitè d'escriptors empresonats del Centre Català del PEN. Va ser una persona clau en les visites d'Anna P olitkòvskaia a Barcelona perquè, després del cansament que provoca l'esforç de comunicar-se en anglès, totes dues podien parlar en la confiança que els donava la llengua comuna. Tinc un viu record de la seva trucada per dir-me que acabaven d'assassinar l'Anna a Moscou. A més a més d'un poemari inèdit, Yael deixà en un calaix una antologia de textos d'Anna Politkòvskaia que estava enllestint per al PEN.

Yael era una magnífica poeta, sempre a cavall de dues llengües. Podem llegir el seu poemari Retorn a Dahme, traduït per ella mateixa de l'hebreu, o el punyent ofici de tenebres Unbekannter Dichter. En un recital poètic vaig poder sentir-li un bell poema dedicat a John Berger en el qual s'alternaven els versos en català i en francès.

L'endemà de la mort, l'Arnau Pons em va dir: "Era la nostra Rut". Com més hi penso, més encertada trobo la imatge. I no només perquè, en hebreu, el sentit immediat de Rut és Amiga. Amb Arnau Pons, Yael Langella havia traduït Hélène Cixous i Poesía contra poesía, l'obra cabdal de Jean Bollack sobre Celan. Certament, el personatge de la Rut bíblica és extraordinari: ella és l'estrangera (una moabita) que per amistat abandona el seu país i permet que en el poble d'Israel sigui transmesa, de generació en generació, la gràcia (Rut diu a Noemí: "El teu poble serà el meu poble | i el teu Déu serà el meu Déu"). És una bella figura per a les persones com Yael, que fan de la traducció el motor de la seva vida. La millor traducció és la que ni es percep: per això són persones humils, discretes, gens protagonistes; però la seva feina callada és insubstituïble. Efectivament, Yael Langella és la jueva que, amb el seu pacient treball de traductora, ha enriquit la literatura catalana, l'ha fet conèixer i ha donat raó del sentit que tenia dedicar la pròpia vida traduir-hi.

Carles Torner és cap de l'Àrea d'Humanitats i Ciència de l'Institut Ramon Llull