Una excursió

Sembla que no es pot anar a Budapest sense fer una excursió a la "corba del Danubi", com en diuen, cosa que, en el nostre cas, vol dir veure el riu míticament blau des de tres llocs diferents: Esztergom, Visegrád i Szentendre. Sant Esteve, que va ser el primer rei cristià d'Hongria, el van batejar a Esztergom i allà mateix va ser coronat rei, el dia de Nadal de l'any 1000. La ciutat, vora el Danubi, és a uns 45 quilòmetres de Budapest, al nord i, tal com és ara, va ser construïda els segles XVIII i XIX. Hi ha un castell, convertit en museu, amb un cafè prou agradable, i un parc amb castanyers grandiosos que baixa cap a la ciutat, perquè el castell és dalt d'un turó amb unes vistes magnífiques. Al costat del castell, i també entre arbres i jardins, hi ha la catedral. I és que Esztergom és la capital religiosa d'Hongria i la seu arquebisbal. L'edifici és, com la majoria d'edificis hongaresos, des del punt de vista arquitectònic, de segona fila, impressionantment gran, amb una cúpula massa minsa per un tambor massa alt, voltat de columnes. No cal dir, quan es veu, que és un edifici del XIX, una mica de cartró pedra. A la cripta, hi ha la sepultura del famós cardenal Mindzsenty, en la qual una inscripció molt llarga ens recorda que, al cardenal, vita humiliavit i mors exaltavit , que va ser belli impetu firmus, tyrannica potestate cruciatus i ad carcerem damnatus..., entre moltes altres coses, per acabar dient que hic in pace quiescit, cosa que és del tot veritat. L'envolta un silenci enorme, al pobre cardenal, dins la baluerna de la basílica, i el vetllen els arbres encara verds, esponerosos, que deuen nodrirse, terra endins, de les aigües del Danubi, que aquí és completament blau i que sembla anar-se enduent les empremtes de la història. Que estrany que veig el món, aquest matí plàcid. El veig líquid, inconscient, oblidadís. Potser per això alcem monuments grandiosos, estàtues de bronze i làpides amb històries heroiques.

"A Visegrád els turistes hi van pel castell, encimbellat sobre el Danubi, just allà on el riu es corba"

A Visegrá, els turistes hi van pel castell, encimbellat sobre el Danubi, just allà on el riu es corba per anar cap al sud. Hi pugen a peu per veure'n les ruïnes i retratar-se amb el riu al fons. Tot plegat és una mica un parc temàtic medieval: t'hi pots fotografiar disparant amb un arc, dalt d'un carro amb rodes massisses, en un tron on fas de rei. Ho esquivem tot i baixem altra vegada arran d'aigua, per on va la carretera, i parem a dinar en una mena de taverna popular, ara amb decoració renaixentista, amb cambrers disfressats de patges i vaixella de terrissa. Com que el pa també és antic, té gust de pa de debò, el vi és lleuger i afruitat i la "sopa de caça", com diu la carta, gustosa i picanteta com cal. Un gran plat de carn rostida, gall d'indi i porc, tendres i melosos, acompanyats de patates i col fermentada, completa el menú poderós.

Szentendre és un bon lloc per anar a fer la digestió. Amb un passeig vora el riu, és un poble turístic perquè és ple de botigues i de curiositats. Un pèl massa. Però és un poblet encantador, té una placeta una mica enlairada, amb una creu de pedra al mig, que volten uns arbrissons de copa rodona que no acabo de saber ben bé què són, i terrasses de cafès, una botiga on venen massapà, i l'església de Blagovestenska, per fora barroca alemanya, més o menys eslava per dins, amb un iconostasi llampant. I, al costat, hi ha el museu d'art serbi, ple d'icones. I és que Szentendre va ser una població de refugiats serbis i això explica les esglésies de ritus ortodox. I allò que passa, un poblet encantador a només 25 quilòmetres de Budapest, especial, per la pàtina eslava, amb el Danubi llepant-li els peus, i on les cases devien ser barates, als anys vint es va poblar d'artistes que hi van instal·lar els seus tallers. I encara en queden rastres. Botigues d'art, galeries, i un museu dedicat a Margit Kovács, famosa per les seves escultures de ceràmica, d'una estilització entre medieval i popular. Un passeig per Szentendre, badant per les botigues, entrant a les esglésies, comprant quatre lilaines per portar a casa, ajuda a pair les carns del dinar. I al capvespre, abans de tornar a Budapest, una cervesa ben freda en un bar de la plaça t'entona una mica i aquell món tan líquid del matí sembla que pren un punt de consistència.