Estic vetada

Amics, són temps difícils pels periodistes valents que diem les veritats i us haig d'anunciar que potser aviat se'm vetarà en aquest diari. Si el proper dijous no us trobeu amb una columna meva, però a tota pàgina i amb una foto en color, és que ja ha succeït. Aleshores, només em quedarà retrobar-me amb vosaltres, seguidors meus, en un weblog que es dirà Dona emmordassada", on explicaré el per què d'aquest silenci, gruixut i dens com melmelada de gerds. (Perdoneu. És que només d'evocar el weblog ja em surt l'escriptora d'immens talent que duc a dins, una escriptora que vol assolir les estrelles i que es juga la vida a cada paràgraf. Què dic, paràgraf? A cada lletra).

Per desgràcia, no sóc l'única vetada. Aquesta setmana ja en som quatre (sense comptar aquest que acaben d'enverinar a Londres). En una revista de televisió de La Vanguardia, el comentarista es preguntava quan se li aixecarà el veto d'un programa de TV3 on havia fet de tertulià. Dies després, al mateix diari, llegíem que un ex conseller d'ERC diu que "no entrarà al govern perquè Puigcercós l'ha vetat". I a l'Avui, un altre columnista proclamava que "d'ençà que s'ha fet el tripartit" tot sovint li pregunten si li cancel·laran això que escriu o el programa que fa en una televisió local. (És un programa amb simpàtics ninotets que figura que són els polítics, i on també hi ha altres personatges trapelles i tabalots, com ara un okupa disfressat com Nina Hagen als vuitanta). Alguns de vosaltres podeu enganyar-vos i no entendre la diferència entre estar vetat i estar acomiadat. Podreu pensar que si no ens volen és perquè no els agradem. Si és així, us han rentat el cervell. Ens veten perquè som políticament incorrectes, home. ¿Per què, si no, no ens han entrevistat mai a la BBC? Doncs perquè també hi estem vetats. El que diríem no seria gens complaent amb Tony Blair. I em sap greu si no esteu preparats per sentir les meves paraules incòmodes (alhora que genials).