Ali G

A vegades les cadenes tenen l'ull clínic, i també la sort, de situar un nou programa a la graella amb la publicitat feta. Així, lògicament, l'esforç que han d'esmerçar per donar-lo a conèixer a les audiències potencials es redueix. El somni de qualsevol venedor. Això és el que ha fet TV-3 amb l'estrena, dimarts a la nit (cap a les 23.10), de la sèrie còmica Ali G.

És probable que els últims temps, els espectadors més atents hagin sentit parlar d'un fenomen televisiu protagonitzat per l'actor Sacha Baron Cohen de la mà del personatge de Borat, suposat periodista de la televisió de Kazakhstan antisemita i misogin (i que, dit sia de pas, no fa cap gràcia al país asiàtic). La fama d'aquest reporter irreverent ha crescut fins a quedar-se-li estreta la petita pantalla i ha saltat al cinema en una pel·lícula, Borat, líder de taquilla als Estats Units, que arriba demà als cinemes espanyols.

Però aquest fenomen es va començar a gestar fa anys a la Gran Bretanya amb Ali G, el primer personatge creat per Baron Cohen, un discjòquei de hip-hop malparlat que amb el temps es va fer molt famós també als Estats Units. Des d'allà ens arriba a Catalunya, en una sèrie de gran èxit emesa per l'HBO, un dels canals de televisió nord-americans més populars. Ali G presenta els tres alter ego de Sacha Baron Cohen, un especialista en història del judaisme llicenciat a Cambridge. A més del que dóna nom al programa i del periodista asiàtic passat de voltes, hi trobem el Bruno, un reporter austríac homosexual especialitzat en moda. Cada un d'ells té la seva parcel·la ben delimitada a la sèrie, els capítols de la qual s'estructuren en parts independents protagonitzades pels diferents personatges. Malgrat ser radicalment oposats, tots tres comparteixen la irreverència i el fet de caminar pel costat políticament incorrecte de la vida.

El primer que crida l'atenció de la sèrie és la increïble feina de caracterització física de l'actor. Resulta impossible apreciar que sota la parafernàlia de joies d'or, gorra i equipatge esportiu de l'Ali G, el vestit clàssic, fins i tot una mica arnat, de Borat i la roba fashion de l'especialista en moda hi ha la mateixa persona. Pel que fa al treball lingüístic que els crítics elogien a Baron Cohen, més enllà de l'acurada traducció, molt apreciable en l'argot del discjòquei, el doblatge al català, superposat al so original, no li fa justícia.

La primera entrega va servir per familiaritzar el públic amb uns personatges que es foten de tot i de tothom, siguin els alumnes de l'acadèmia de Policia de Filadèlfia, amb qui Ali G va fer pràctiques durant un dia, o un ex fiscal nord-americà que, convenientment burxat pel discjòquei, va gosar dir que la legalitat de la conducta d'un professor que estomaca les alumnes per no fer els deures l'han de determinar "les normes del centre". Amb tot, els moments més divertits els va protagonitzar Borat amb la seva aventura per trobar xicota als Estats Units, via agència matrimonial, oferint-se a donar "aliments i el comandament a distància" a la candidata, que hauria se ser maca i "saber llaurar".

Però encara és d'hora per jutjar si el potencial de la sèrie s'esgota en l'anècdota irreverent o hi palpita la capacitat per fer sortir a la llum els tics més lletjos de tota una societat. No n'hi ha prou amb veure un cop en acció Sacha Baron Cohen per decantar-se pel costat dels entusiastes o dels detractors.