Entesos

Tot esperant que el nom faci la cosa, de moment canviem el nom. Allà on abans teníem un govern catalanista i d'esquerres ara en tindrem un d'entesa. Torna el vell llenguatge de l'Assemblea de Catalunya. Si Artur Mas ha apel·lat al referent kennedyà durant la campanya, el front progressista treu de l'armari dels mals endreços la vella icona de l'antifranquisme unitari. La paraula entesa està carregada de derivades: entesa per damunt de les paraules, tu ja m'entens, quedem entesos, etcètera. Hi ha sentiment gregari, pertinença al grup, acord entre membres de la família, oh, quin gran goig, quina joia, quan els germans s'estimen. Naturalment, la nova fórmula esborra el fatídic plural d'esquerres, que massa sovint ha donat la imatge de tants caps tants barrets. També el concepte tripartit ha passat a millor vida. Ara el govern serà un i només un, encara que se'l reparteixin tres: si la Santíssima Trinitat se'n surt, ni que sigui tirant de misteri, Montilla, Carod i Saura no han de ser menys. I si per la unitat cal carregar-se, posem per cas, un bon conseller de Cultura, doncs muts i a la gàbia, que tampoc és qüestió d'entrar en detalls.

Pel que fa a la naturalesa de l'entesa, la nova nomenclatura detalla que és "nacional per al progrés". És a dir, l'entesa fa la nació, o la nació fa l'entesa: en qualsevol cas, que no hi falti el toc organicista. Però això cal reconèixer que és pràctic. Atès que el pròxim Govern promet no entretenir-se en qüestions identitàries, resumir-les totes al titular és una nosa que et treus de sobre. Finalment, la referència al progrés és tot un clàssic: les forces de progrés mai sabrien estar-se'n! La posada en escena de tot això al Parlament, dimarts passat, va ser sòbria. Van parlar els tres, però, vaja, com si fos un de sol. Al darrera, tots els electes, barrejats. Només hi va faltar Lluís Llach cantant-los: "Que tingueu sort i que la vida us doni un camíííí ben llarg".