"No represento ni a Madrid, ni a Espanya, només a mi mateixa"

L'escriptora Elvira Lindo (Cadis, 1962) és la pregonera de les festes de la Mercè d'enguany. L'acte se celebrarà demà al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (set de la tarda). Lindo és ben coneguda entre els lectors barcelonins de totes les edats gràcies a una dedicació literària frenètica, que abraça articles irònics, diverses novel·les, guions de cinema i una sèrie de llibres infantils protagonitzada per l'entranyable Manolito Gafotas. L'autora va rebre la proposició del pregó en una de les seves estades a Nova York. L'elecció de Lindo ha provocat certa polèmica en cercles nacionalistes, perquè no els agrada que el pregó de la festa major de Barcelona es llegeixi en castellà. En una entrevista telefònica, l'escriptora recorda el llarg idil·li que manté amb la ciutat des de la infantesa i respon amb contundència als seus crítics. "No represento ni a Madrid, ni a Espanya, només a mi mateixa", diu.

"Alguns polítics haurien de ser més responsables i no fomentar l'odi entre les comunitats. És perillós"

"No preparo cap llibre de Manolito Gafotas. Me l'estimo molt, però forma part d'una etapa de la vida ja passada"

Pregunta. ¿De què parlarà en el pregó?

Resposta. Parlaré de la meva relació amb Barcelona, que és molt llarga. És una ciutat que conec bé i en tots aquests anys l'he vista des de perspectives molt diverses. Els records més bonics que conservo de Barcelona provenen de les sensacions de la infància. Abans d'anar a Madrid, vaig viure a Palma de Mallorca. Barcelona era llavors una parada obligatòria per la meva família. Però va ser a l'adolescència quan la vaig descobrir realment. Va ser una experiència preciosa. He tingut sempre un gran amor per aquesta ciutat. Ara semblarà que dic això perquè sóc la pregonera...

P. ¿Per què no acostuma a venir per Sant Jordi?

R. Només hi he estat una vegada, perquè no suporto les aglomeracions. Per la mateixa raó, tampoc acostumo a anar a la Feria del Libro de Madrid. Semblo molt sociable, però les multituds m'empetiteixen. Però per motius de treball he d'anar moltes vegades a Barcelona. L'editorial que publica els meus llibres [Seix Barral] és barcelonina. Pels escriptors és una ciutat imprescindible, perquè Barcelona s'ha convertit en una de les grans capitals espanyoles del sector editorial, si no la primera. Si et dediques a escriure, has d'estar molt lligat a la ciutat. Això sí, no la visito només per treball, també ho faig per plaer. A vegades m'agrada fer una escapada amb el meu marit [el també escriptor i acadèmic Antonio Muñoz Molina, a qui l'autora anomena mi Santo en els seus articles]. La meva relació amb Barcelona és semblant a la que tinc amb Nova York. Al principi passejava pels seus carrers com una turista més, però quan fas amics tot canvia. Aquesta és la manera com m'agrada conèixer les ciutats, de prop i privadament.

P. ¿Coneix molts escriptors catalans?

R. N'admiro a molts. Tinc una excel·lent relació, entre d'altres, amb Empar Moliner, Eduardo Mendoza i Juan Marsé. Em considero la seva amiga.

P. ¿Què li sembla la polèmica provocada per la seva elecció com a pregonera de les festes?

R. Vaig a Barcelona a llegir un pregó i punt. No represento ni a Madrid, ni a Espanya, només a mi mateixa. Sóc el que sóc, una escriptora. Polèmiques com aquestes em produeixen inquietud. Em vaig prendre l'encàrrec com un gest d'afecte. Vaig acceptar la proposició a Nova York, abans de la visita del llavors alcalde Joan Clos. Quan ets fora d'Espanya t'oblides d'aquesta mena de controvèrsies tan pesades. Tinc molts lectors barcelonins i per això vaig dir que sí. En qualsevol cas, estic molt il·lusionada per ser la pregonera de les festes de la Mercè. La llengua no ha de ser mai un problema. Quan em fan entrevistes, demano als periodistes catalans que ho facin en la seva llengua. M'agrada el català, perquè em recorda la meva infantesa mallorquina. Abans sabia moltes paraules catalanes, però les he oblidades amb el temps.

P. ¿Creu que hi ha persones que fomenten de manera interessada un enfrontament entre Madrid i Barcelona?

R. La gent del carrer segur que no, perquè té altres preocupacions més importants. Jo diria que els culpables de controvèrsies com aquestes són alguns polítics. Només cal pensar en el que ha succeït amb l'obra de Pepe Rubianes. La seva retirada és conseqüència directa de la tensió política que es viu a Espanya. M'agradaria que una cosa quedés clara: el teatre de Barcelona és i ha sigut estimadíssim a Madrid. Espero que finalment es pugui estrenar a Madrid l'obra de Rubianes i poder anar a veure-la. Seria un gest de normalitat. Alguns polítics haurien de ser més responsables i no fomentar l'odi entre les comunitats. És perillós. Barcelona i Madrid tenen molts lligams culturals. Cal defensar-los i mantenir-los i no fer el contrari. Això no significa que siguin iguals. No vull fer comparacions, però Barcelona és una ciutat sòlida. La seva configuració ja la converteix en una ciutat moderna. A més, la recuperació del mar va ser un gran encert. El traçat de Madrid, més propi d'un poble, li fa perdre encant.

P. ¿Ha pensat en ambientar alguna novel·la en Barcelona?

R. No, però sí que he pensat en fer un guió cinematogràfic. Vaig tenir la idea quan vaig veure la pel·lícula A la ciutat, de Cesc Gai. Em va encantar. El problema és que escriure un guió requereix molta dedicació i temps.

P. Pel que explica, sembla que s'hagi passat la meitat de la seva vida viatjant.

R. Sí, sí. La vida nòmada la vaig començar de petita. El meu pare treballava d'auditor en una empresa de construcció i el traslladaven sovint. La gent es pensava que era militar.

P. ¿En què està treballant?

R. Estic escrivint una novel·la que, si tot va bé, es publicarà l'any que ve.

P. Els seguidors de Manolito Gafotas troben a faltar el seu ídol. ¿No té previst publicar noves aventures del personatge?

R. No estic preparant cap llibre nou de Manolito. És un personatge que m'estimo molt, però que forma part d'una etapa de la meva vida ja passada.

P. ¿Com porta la fama de persona graciosa?

R. [Silenci]

P. Li preguntava com...

R. La culpa la tenen els articles humorístics que publico els diumenges en aquest diari! Hi ha persones que confonen l'autora i el personatge. Alguns amics m'expliquen coses bastant fortes i després em supliquen que no surtin a l'article. ¿Com es poden pensar que faria això? Hi ha més. La gent em demana pel carrer que digui coses divertides, sense adonar-se que puc tenir un dia dolent. El pitjor és quan volen que faci de Manolito Gafotas!