Retorn a l'anormalitat

'Sem Limites'.

Fotografies

de la Col·lecció

de la Fundaçao

Serralves

Fundació

Fotocolectania

Julián Romea, 6, D2,

Barcelona.

Fins al 16 de setembre.

Conferència de Joao

Fernández i Glòria Picazo,

dia 12 de setembre

Skills

(Competències)

Col·lectiva d'Albert Folch,

Beatriz Herráez,

Joan Morey, Silvia Prada

i Daniel Riera

Galería Llucià Homs

Consell de Cent, 315,

Barcelona (s'inaugura avui).

Oberta fins al 13 d'octubre

Els mesos de setembre i gener són per als col·leccionistes. Els anuncis constants a televisions i ràdios i els quiosquers atrinxerats rere fileres de cartrons retractilats en donen fe i alhora animen una certa tradició europea que explica per què els éssers humans, després d'un període vacacional més o menys dispers i sedentari, ens deixem portar per una mena de virus calvinista que manté a ratlla la nostra voracitat culinària i desferma una previsible necessitat d'aprendre idiomes i col·leccionar papallones, soldats de plom o cases de nines. L'última novetat és un rellotge de paret perfectament equipat, amb una gran cabana on hi té cabuda tot l'imaginari alpí. La febre del totxo marca el tic-tac de les nostres vides.

Però col·leccionar, si parlem d'art, sempre ha anat lligat a persones que es troben fora de cert ordre i normalitat. No exigeix un ritual, ni tampoc representa un càstig voluntari per aquells que han patit el desfasament de la canícula ferotge. El col·leccionista, més aviat, és aquest individu creatiu i apassionat, una mena d'artista permentment adolescent, que inverteix en memòria i coneixement dins d'una societat que ha aconseguit fer d'ell/ella algú diferent.

Durant la darrera setmana del mes de juny, la Fundació Fotocolectania va organitzar una sèrie de conferències a càrrec d'especialistes, teòrics i pràctics, amb la finalitat d'"ensenyar a col·leccionar fotografia". Com a teló de fons, una magnífica exposició que mostra la qualitat del conjunt de la Fundaçâo Serralves, d'Oporto, amb firmes internacionals dels anys seixanta i setanta: Helena Almeida, Paulo Nozolino, Augusto Alves da Silva, Jorge Molder, Dan Graham, Gordon Matta-Clark, Gilbert & George o Christian Boltanski són alguns dels autors que han trencat els límits del gènere.

El curs, dirigit a programadors, conservadors, galeristes i artistes, va ser inaugurat pel prestigiós teòric Gerry Badger, professor d'Història de la Fotografia a la Universitat de Brighton, comissari de Through the Looking Glass: Post-war British Phtography (Barbican Arts Center de Londres) i autor de Collecting Photography i The Photobook. A Hist ory , aquest darrer escrit en col·laboració amb Martin Parr. La segona conferència va anar a càrrec de Lola Garrido, directora artística de la Fundació Colectania, la qual va assegurar que la cotització d'un artista "segueix el ritual de les tres emes: mercat, mitjans, museus", a més de precisar la seva pròpia "naturalesa romàntica; l'acte artístic busca despertar l'ànima i regalar bellesa, el col·leccionisme és una forma de vida, una activitat que ens transcendeix i ens fa millors".

Yuka Yamahi, directora del departament de Fotografia de Christie's Londres, va desentranyar per als assistents "una subhasta per dins". La seva sessió va girar a l'entorn de tres preguntes: ¿com localitzar la fotografia?, ¿com treballar amb la fotografia?, i, ¿com vendre-la?, confirmant així que tot és important, des de la fotografia de la portada d'un catàleg fins a l'ordre en què es presenten les imatges. La darrera xerrada, a càrrec del restaurador Pau Maynés, va girar al voltant de les premisses i necessitats per mantenir una col·lecció viva, en el sentit més físic de la paraula. En realitat, aquest és un aspecte pedagògic que els museus no han volgut difondre entre el gran públic i que, de fer-ho en un futur, contribuiria a dotar perceptivament l'obra -i la seva aura- d'una complexitat més gran, més enllà del seu valor com a imatge icònica.

Skills (Competències) és un projecte curatorial que busca els seus límits en una galeria, la Llucià Homs, un treball en procés sorgit d'una discussió repetida entre els artistes Albert Folch, Beatriz Herráez, Joan Morey, Silvia Prada i Daniel Riera, a l'entorn del problema de determinar "quines són les competències d'un artista, allò que sap fer o allò per què és sol·licitat". Les seves aportacions, en formats que van de la performance al dibuix mural, la fotografia i el disseny gràfic, són molt irregulars, però més que perseguir l'exquisidesa formal, busquen illustrar el símptoma de l'objecte d'art actual, produït des de l'absència estilística i autorial i que, no obstant, pretén conservar el caràcter -així és com en diuen- "auto-anonadante" (!) del fetitxe.

Feliç retorn a l'a-normalitat.