Una gran caixa de sorpreses

Amb el temps, Taller.doc s'ha convertit en una fabulosa caixa de sorpreses. El modest contenidor del 33, que va començar ja fa cinc anys amb l'encomiable voluntat de servir de finestra a les primeres peces documentals de joves creadors, ha acabant sent una inesgotable font de talent, d'idees, de llibertat creativa i de nous llenguatges audiovisuals. En definitiva, de valuoses troballes. Directors com Ariadna Pujol -per cert, no us perdeu el seu primer llargmetratge, Aguaviva, a la cartellera barcelonina-, que va debutar a Òpera prima, l'antecedent de Taller.doc amb l'esplèndid Tiurana, Elsa Casademont (Les tres Elses), Jordi Call (Costaleros, Les últimes hores), Gerard Bagué (Frédéric B.) i Raúl Cuevas (Bell viatge, Cinc estrelles), per mencionar-ne només uns quants, integren fins ara el gruixut catàleg d'autors del fructífer programa. Al front de Taller.doc, hi trobem dos seniors del gènere foguejats a TV-3, Joan González i Antoni Tortajada.

Tot aquest pròleg ve a tomb perquè divendres passat l'espai va reincidir en la sorpresa. En aquest cas, descobrint una història televisivament inèdita i molt poc explorada: la que explica La Camarga, documental dirigit per Santi Valldepérez, ampostí de 28 anys. La peça revela que, empesos per la penúria económica del franquisme, entre els anys cinquanta i els setanta, també hi va haver catalans obligats a emigrar. Concretament, arrossaires del Delta de l'Ebre -es calcula que al voltant de 2.000 homes i dones- que, de manera estacional o permanent, van anar a treballar als arrossars de la Camarga francesa, al Delta del Roine, contractats pel conreu del cereal. Santi Valldepérez furga en la memòria dels ebrencs i segueix les pistes que li faciliten els testimonis per reconstruir aquesta desc oneguda història, tot i la proximitat en el temps.

A través d'un peculiar, despenjat i esprimatxat personatge ebrenc, Amado Cebolla, locutor de l'emissora Ràdio Delta, de Deltebre, que entrevista els seus convilatans -els d'aquí i també els que es van quedar a França- parlant el seu mateix llenguatge -i no només el fonètic-, el director de La Camarga compon un mosaic d'experiències que il·lustren perfectament perquè i com es va produir aquest flux migratori a partir de mitjan segle passat. Un dels arrossaires que va emigrar, Secundino Ferré, explica un motiu de pes del perquè: aquí cobrava 75 pessetes de jornal, i a França, 500. Un altre, Ramon Solà, compara la necessitat que els feia marxar amb "la que estan passant avui les persones que venen". Santi Valldepérez no defuig la qüestió de la immigració actual al Delta de l'Ebre, tot i que la tracta subtilment -per exemple, filmant un cotxe rònec amb matrícula de Lituania aparcat al costat d'un camp d'arròs- per no distreure el teleespectador de l'entrellat principal.

A França, Amado Cebolla es troba amb una colònia d'ebrencs instal·lats al país veí des de fa anys, molts d'ells amb fills grans nascuts a la Camarga, com Vicent Muñoz, cantant de jotes en francès. Santi Valldepérez busca, des de darrere la càmera, les connexions entre tots dos deltes, i no nomès pel que fa al paisatge, també descobreix similituds en el paisanatge i en els costums. Resulten deliciosament tendres les imatges, rodades a Catalunya i a França, de dos bebès -l'un ebrenc i l'altre, camargués- a qui les mares, per protegir-los del sol, els han posat mocadors de butxaca al cap i els han lligat amb quatre nusos. La peça doncs no només es nodreix de la curiositat de l'autor, sinó també de la seva imaginació i sensibilitat.