L'or de la derrota

Perdut el paradís

Cees Nooteboom.

Traducció de Mariona Gratacòs

Bromera

València, 2006. 171 pàgines

Les novel·les de Cees Nooteboom (L'Haia, 1933) descriuen relacions amoroses que transiten per damunt del precipici i que, després de fer un pas més i caure al buit, es consumeixen en una acció paralitzada per la reflexió, on tan important és la potència del passat extingit com la reelaboració passiva de què és capaç una memòria crepuscular. Per mitjà d'el·lipsis narratives properes a la lògica onejant del somni, les novel·les de Nooteboom sempre imposen una sensació de levitat. Així, a El día de todas las almas (Siruela), el retrat de la misteriosa Elik s'aconsegueix a costa de remarcar el caràcter impenetrable d'aquesta dona, de manera que la informació arriba a través d'uns pocs traços vaporosos. El quadrat amorós de La història següent (Bromera) es desplega en l'interregne ambigu que separa els vius i els morts, el somni i la vigília, la vida i la vida glaçada per la literatura. En l'obra de Nooteboom tota agitació vital palpita a l'interior de la memòria de la veu narradora i s'exalta en la contemplació de la seva pròpia derrota. Perdut el paradís ratifica aquesta línia.

Amb explícites referències a El paradís perdut de John Milton, a Perdut el paradís es descriuen els avatars de l'Alma, una jove brasilera que poc després de ser violada emprendrà un viatge iniciàtic per Austràlia; i de l'Erik, crític literari i, pel que es veu, arquetip d'una raça de crítics literaris: agre però tendrament esperançat que al capdavall la seva violència no sigui res més que perdurable vehemència teòrica. En la primera part de la novel·la es relata com els dos protagonistes coincideixen a Perth, on l'Erik participa en un congrés literari i on l'Alma intenta pagar-se l'estada a Austràlia tot 'treballant d'àngel' en una ciutat que durant uns dies contracta un munt de figurants perquè 'facin' d'àngel enmig del mobiliari urbà. Esclata l'epifania: així que l'Erik obre l'armari on l'Alma jeu amb les seves ales postisses, se n'enamora. En la segona part de la novel·la els dos protagonistes, anys després de la primera trobada, tornen a coincidir, aquest cop en un balneari austríac, on l'Erik fa una cura de salut i on l'Alma treballa de massatgista. Durant el temps rigorós de les sessions de massatge, l'Erik i l'Alma refan l'esquelet de la seva relació amorosa a Perth. El present sense esperança queda dominat per les lleis del passat, invasiu i inapel·lable. En un pastitx narratiu que combina la tradició martirològica amb la crítica irònica a la industrialització de l'espiritualitat, Nooteboom presenta un món decadent on tothom és expulsat del seu paradís: l'Alma quan és violada; els aborígens australians, erràtics en el seu món moribund; la mateixa visió edènica del continent australià, trasmudada en una antiutopia ferotge; o la breu felicitat de l'Erik, que a causa d'un malentès va trencar amb l'Alma. Nooteboom parodia l'epopeia. Les espases flamígeres de l'obra de Milton cediran el lloc a un conjunt d'imatges kitsch: autobusos atapeïts d'àngels a sou; platges empastifades per les plomes i els preservatius dels àngels, que a la nit celebren una festa per purificar-se de tanta espiritualitat; o balnearis concebuts com una pau artificial que ha de contrabalançar la violència necessària de la vida de cada dia. En aquesta bona novel·la (encara que menor) de Nooteboom es crea un poderós efecte de decadència confrontant la força veraç dels àngels en la cultura clàssica (Milton, Rilke, Botticelli, Rafael...) amb les pobres mitologies de la nostra època. Enmig d'un paisatge desolador només despunta, i encara, la força balsàmica de la passió amorosa. Una passió ja desactivada per la veu de la persona que viu en l'or de la seva derrota, sargint reposadament els descosits d'una memòria que evoca els paradisos perduts.