L'art de la queixa

Tràilers

Joan Esculies

Proa

Barcelona, 2006. 215 pàgines

Quan Joan Esculies (Manresa, 1976) es lamenta de la sort que va tenir la seva primera novel·la, i això ho fa en el pròleg de Tràilers, no només comet un descarat acte de captatio benevolentia sinó que posa sobre la taula, o més aviat sobre el paper, amb el risc que això molesti a qui ha de molestar, el problema que tenen la majoria d'escriptors que s'estrenen amb una obra de qualitat en una editorial petita i plena de bones intencions però que no té els recursos suficients, o les ganes o la capacitat, per promocionar un bon llibre. I és que en aquest món de confusions en què vivim i en què els llibres de tota mena es mengen el terreny comercial de la literatura, si no hi ha promoció, qualsevol llibre, per òptima que sigui la seva qualitat literària, acaba passant desapercebut. Només alguns artefactes que han sabut combinar amb sort o amb encert la qualitat literària amb la feina comercial poden acabar escapant d'aquest ignorantisme que margina el material literari sense promoció, però tot i això, aquests èxits del boca a orella quasi sempre sorgeixen d'editorials amb un cert potencial i amb una certa competència en el camp promocional, la qual cosa els permet aprofitar aquest boca a orella i potenciar-lo i inflar-lo de manera que l'assumpte acabi convertint-se en un èxit.

En aquest sentit, Tràilers té un petit avantatge sobre el seu precedent, i esperem que el llibre se'n beneficiï en la seva promoció. Sobre la conveniència, però, de la queixa del mateix autor respecte a l'èxit o no de les seves produccions, es podria discutir llargament, però sembla que ha de ser lícit que l'autor descarregui els seus fantasmes i les seves frustracions en la seva creació literària. De vegades això es pot fer amagant la queixa sota una història metafòrica i altres vegades es pot fer amb la contundència directa amb què ho fa Joan Esculies en el seu pròleg i també en l'epíleg del llibre. I a qui no li agradi, que llegeixi els capítols del mig, que són la carn i els ossos de Tràilers, un llibre construït a partir de 85 relats volgudament curts -sembla que l'autor es va marcar l'espai d'un foli- que l'obliguen a no divagar, a ser concret i a no perdre's en assumptes carregats de superficialitat.

Cada "tràiler", doncs, és com un contenidor de matèria de reflexió sobre temes molt diversos agrupats en espais temàtics que pretenen sacsejar el lector des de la ironia i el pessimisme més escèptic però que no acaben de sacsejar-lo del tot potser per aquesta ambició de tocar temes tan heterogenis i tan distants i mancats de relació entre sí, i potser, també, per aquest esclavatge a l'espai de vegades excessivament curt que l'autor s'ha imposat. Tot i així, aquests relats que no tenen res a veure amb l'estructura d'un conte sinó que s'acosten més a les reflexions de dietari o a la narració d'anècdotes impactants, no deixen el lector indiferent, i el van traslladant geogràfica i temporal i temàticament d'una mala llet a una altra amb una intenció que, suposem, pretén fer obrir els ulls aquests que tant ens agrada mantenir tancats davant de tantes animalades i injustícies i bestieses que s'esdevenen en el món d'avui, i davant de tantes coses que hem volgut oblidar del món d'ahir.

Tot això, Esculies ho fa des d'una joventut que no endevinaríem en la seva prosa, que arrossega una maduresa que en lloc de donar al lector una sensació de fatiga la dóna de mala llet, i mala llet, segurament, és una de les coses que més falta li fa a la polida i cofoia literatura catalana actual. Això, i començar a replantejar-se els cànons endogàmics d'un present que vistos des de la universalitat potser farien somriure sorneguerament a més d'un.