La vocació de llegir

Exploracions

Miquel Pairolí

CCG edicions

Girona, 2006. 219 pàgines

De la mateixa manera que hi ha llibres sobre literatura que ben aviat l'única cosa que aconsegueixen és el desprestigi de la lectura perquè tan sols repeteixen obvietats, no transmeten cap idea nova sobre els autors que s'inspeccionen, i busquen obsessivament l'objectiu d'exhibir com a triomf el narcisisme erudit, també n'hi ha d'altres que des de la primera pàgina regalen al lector saviesa educada, sentit comú, esperit discret i ànim jovial, un repertori notable d'incitacions cap a la lectura, i un continu eficaç de perspectives inèdites. Dels títols que pertanyen a la primera sèrie no cal ni fer-ne esment, i dels títols de la segona ara mateix el lector té la sort de trobar-ne a les llibreries un cas exemplar, Exploracions, un llibre de notes i converses sobre literatura on Miquel Pairolí (Quart, 1955) reuneix una selecció dels articles al voltant de llibres i escriptors que ha anat escrivint en els últims 30 anys. Una pista precisa sobre què conté i què pot trobar el lector que s'hi endinsi es troba en el record que es fa a la contraportada de la màxima d'Horaci: Exploracions, certament, és un llibre que ensenya i delecta, ensenya com i per què hi ha gent que creu que la vida veritable, l'única vida plenament viscuda és la literatura, i delecta perquè Miquel Pairolí ho explica amb arguments plausibles i amb una prosa que persuadeix de la veritat del que diu. Dividit en tres parts, a Exploracions Miquel Pairolí parla dels grans clàssics de la literatura catalana contemporània, des de Josep Pla fins a Montserrat Roig, parla dels llibres essencials de la literatura universal de tots els temps, des de Plató fins a Steiner, i, per últim, en l'únic text inèdit, traça un recorregut biogràfic per la seva experiència lectora, els avatars de la seva formació. El que en surt és el retrat d'una vocació literària tan sòlida com un mineral.

En un passatge de la nota inicial, Miquel Pairolí descriu amb justesa què és Exploracions: "És una perspectiva personal, a partir d'uns gustos concrets, peculiar com qualsevol altra, però amb la voluntat de ser àmplia i diversa. Un treball d'exploració territori endins de la creació literària. A qui agrada escriure i a qui agrada la literatura poder dedicar-se a escriure sobre literatura és una redundància afortunada, alguna cosa semblant a la quadratura del cercle, una sort, un veïnatge amb la felicitat". I és aquesta última paraula, en efecte, la primera sensació que s'experimenta a mesura que es van llegint les entrevistes, les cròniques i els comentaris de llibres que aquí s'apleguen com un homenatge constant al goig de llegir. És un privilegi indiscutible poder escoltar la veu escrita de personatges cabdals de la cultura com Juan Ramón Masoliver, Joan Teixidor o Miquel Àngel Riera en les entrevistes acurades que els va realitzar Miquel Pairolí en el seu moment, i no és menys luxós poder accedir als secrets de la vida del pintor surrealista Àngel Planells. Planià fervorós, l'autor centra un bloc important del llibre en l'obra de Josep Pla, i podria semblar que alguna dosi de l'esperit durament irònic de l'escriptor de Palafrugell s'encomana al lector de Quart aquí i allà: cal llegir amb atenció, per exemple, l'article titulat Castellet & Molas i la crítica lisèrgica, o les cròniques on comenta les efemèrides que es van celebrar durant el centenari. A l'altra banda de les observacions malicioses, com a lector competent que és, Pairolí ret el tribut de respecte necessari a l'obra dels mestres de la narrativa catalana perquè no ignora que el motor que fa funcionar una literatura és sempre la tradició: especialment agraïdes són les pàgines que dedica a Gaziel i a Llorenç Villalonga. I com que tampoc desconeix que la tradició autòctona cal enriquir-la amb tots els elements possibles extrets dels altres corrents de la tradició occidental, només cal submergir-se en els textos on comenta les meravelles i les belleses que localitza, per exemple, en el Satiricó, en L'ase d'or, en Defoe o en Henry James i Stevenson, en el rigor intel·lectual de Steiner, en la textura clàssica i el contingut humanístic de l'obra de Marguerite Yourcenar.

"La lectura és una de les formes de la felicitat. Un bon llibre es gaudeix al moment de llegir-lo i crea en la memòria un clos particular i càlid al qual, passat el temps, sempre s'hi pot tornar", diu Pairolí en l'epíleg on narra la seva formació com a lector: una cosa semblant es pot dir d'Exploracions, un llibre que fa realitat una cita de Sciascia on afirma que "si la literatura no els ho ensenyés, molts homes no sabrien res de si mateixos".