La ciutat i l'escriptor
Mario Vargas Llosa promociona des de fa setmanes, a ràdios, televisions i diaris, Travesuras de la niña mala (Alfaguara), una novel·la mig autobiogràfica que l'escriptor peruà localitza a diferents ciutats que coneix bé, perquè hi ha viscut, entre elles París, Londres i Madrid. El circuit mercadotècnic el va portar dimarts passat a L'illa del tresor, aquesta lluminosa finestra oberta a la poesia audiovisual que dirigeixen Joan Barril i Joan Ollé al 33. El Premi Cervantes, fidel al format del programa, no va mencionar ni una sola vegada el títol del seu llibre. I, en canvi, només sentint-lo recórrer amb literàries paraules la seva vida segurament va incitar més a llegir-lo que si hagués anat al plató a vendre'l. Tampoc no va parlar de les ciutats que serveixen d'escenari a l'obra, sinó de Barcelona -va viure aquí entre els seixanta i els setanta- i de la seva relació amb ella. Just el que tocava -els directors de l'espai ho van tenir clar i l'escriptor, també-, tenint en compte el canal i el perfil del públic que el segueix.
És coneguda l'enyorança de l'escriptor per la Barcelona que va fer esclatar el boom de la literatura llatinoamericana -ciutat on sovint ha repetit que va passar uns anys molt feliços i on va fer grans amics-, però, veure'l, a la pantalla, recordant moments i sensacions d'aquell temps va ser tota una delícia. Vargas Llosa va evocar, per exemple, la casa del carrer d'Osi, del barri de Sarrià, on van créixer els seus dos fills; l'encontre amb companys de generació: Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez -que vivia "a media cuadra", segons ell, del seu domicili-, José Donoso, Jorge Edwards; el descobriment de Raimon i d'Al vent una càlida nit d'estiu a la platja de Calafell, on s'estava , gràcies a l'hospitalitat de l'editor Carlos Barral, compartint la vetllada amb Juan García Hortelano i Luis Goytisolo, qui portava sota el braç el disc del de Xàtiva... I en fi, el gust de la xocolota de la pastisseria Foix de Sarrià. Una xocolata que l'autor de La fiesta del Chivo va tastar per primera vegada induït per Gabriel Ferrater i que, segons va confessar, com "la madalena de Proust" (que transporta al protagonista d'A la recerca del temps perdut a la infantesa), ara el retorna quaranta anys enrere. Vargas Llosa va explicar a L'illa... que fins i tot havia arribat a conéixer el poeta Foix, a qui encara recorda, "con su mandil", atenent la clientela de la botiga.
Si fa no fa a la mateixa hora, a TV-3, el programa Noms coincidia en tractar els mateixos convulsos anys que evocava Vargas Llosa a través, en aquest cas, del retrat d'una escriptora: Montserrat Roig, morta prematurament als 46 anys, el 1991. Les dues mirades -la de Montserrat Roig, filtrada pel testimoni d'amics i la família- confluents en el temps van resultar complementàries de la Barcelona d'aquell moment. D'una banda, el punt de vista del foraster que observa, admirat, la transformació d'una ciutat i d'un país que ha iniciat el camí de la recuperació de les seves llibertats i, de l'altra, el d'una activista del canvi.
Postdata: Espectacular l'especial del Polònia (TV-3) de diumenge. És clar que l'equip de Toni Soler es creix quan tracta l'actualitat política més roent, i el referèndum de l'Estatut cremava. La paròdia de la lectura de les portades dels diaris de l'endemà a càrrec de l'altra Mònica Terribas va ser d'antologia. Per cert, quina immensa pèrdua pel programa la renúncia de Maragall! Queco Novell es queda malauradament sense la seva millor creació.
