La gana no es pot explicar

Recuperar la memòria històrica. Aquesta és la motivació que dóna vida a la majoria de documentals que es produeixen. Hi haurà qui es mirarà els programes sobre la Guerra Civil amb una sensació d'esgotament del tema, o fins i tot de déja vu, però els arguments encara juguen a favor: d'una banda la necessitat de fixar una història amb clarobscurs, tan diferent de l'oficial, i de l'altra el fet que encara hi hagi testimonis que ho van viure de prop. L'últim exercici de memòria històrica el van començar dissabte passat a BTV, a dos quarts d'onze de la nit. Barcelona: ciutadans en temps de guerra és un programa presentat per Manuel Campo Vidal, dirigit per Andreu Farràs i coordinat per Joan Úbeda.

El primer programa, amb el títol d'El desgavell, analitzava l'inici de la guerra a la ciutat, aquells dies en què, segons Manuel Campo Vidal, "Barcelona es va assemblar molt a aquella Bagdad recentment bombardejada". L'esquema que se seguirà té la virtut de diversificar els continguts i no limitar-se al registre documental. La presència de públic al plató, amb testimonis entrevistats, es combina amb reportatges temàtics, passejades pels escenaris i la presentació de redaccions i dibuixos que van fer els nens durant la guerra. El primer bloc, doncs, el conformen els records dels protagonistes. S'hi destil·la una imatge de la vida menuda que corria paral·lela als grans fets. En aquest primer programa es va parlar dels actes revolucionaris, de la crema de convents i el saqueig de les esglésies, de les delacions i els assassinats de capellans per part dels anarquistes. El muntatge de les entrevistes es combinava amb fotografies i filmacions de l'època.

La segona part tenia un caràcter més específic i quotidià. En un plató amb públic, amb una decoració al·lusiva (i amb un parell d'extres vestits de soldats, que es van estar quiets tota l'estona, pobres), es parlava de "Què menjava la ciutat". Al davant d'un atrezzo amb un plat de farinetes i un sac de garrofes, Campo Vidal va entrevistar un forner, que va explicar com es feia el pa negre. Una altra senyora va explicar què eren les cartilles de racionament. Aquest aire pedagògic es va tornar més esborronador amb la intervenció del senyor Josep Roig. Amb un to exaltat, vivíssim, recordava: "La gana no es pot explicar. S'ha de passar. La gana s'acumula i et menges el que calgui. O sigui que aquí m'hi falta un gat. Anda que no em vaig menjar gats, jo!".

La tercera part del programa la formen les passejades de Lluís Permanyer i Josep M. Huertas. Els dos savis van per la ciutat i comenten escenaris claus de la guerra, com ara el lloc on hi havia les bateries antiaèries del Carmel, la plaça de sant Felip Neri -on hi va haver un bombardeig terrible el gener del 38- o el refugi 307 del Poble Sec. Aquesta és una secció molt amena. La part final del programa discorre entre noves entrevistes. Dissabte, el doctor Moisès Broggi (98 anys) i la senyora Lourdes Rodés (93 anys), infermera, recordaven moments escruixidors de la guerra que van viure a l'Hospital Clínic. Finalment, l'historiador Gabriel Cardona va analitzar alguns aspectes de la guerra.

La proposta de BTV és tancar el zoom i enfocar únicament els fets de la Guerra Civil a Barcelona. El programa és llarg -90 minuts- i a estones es fa llarg. Com es pot veure per la simple enumeració, la quantitat de material de què disposen els realitzadors és ingent. La saben combinar per fer-la interessant, però potser caldria dosificar-la una mica. Ara: també pot ser que, en aquella hora del dissabte a la nit, l'empatx sigui inevitable.