Un podòmetre per tothom

Fa uns quants anys, la modernitat cultural va introduir el concepte de "transversal". L'home renaixentista, per exemple, era transversal perquè sabia astronomia, dibuix, ciència i literatura. Les exposicions de la Tate Modern, a Londres, són transversals perquè posen de costat obres d'art de diferents períodes històrics però que parlen del mateix concepte. En televisió, l'efecte transversal es produeix quan la graella de la programació -tan parcel·lada- se subverteix per buscar associacions impensades. Una manera d'aconseguir-ho és a través d'un programa com La Marató, que trenca el ritme d'un dia de tele i ajunta gent molt diversa per una sola causa. Una altra manera, potser més enginyosa i amb un efecte similar, és la campanya Ve de gust menjar bé, que durant tota aquesta setmana ofereix TV-3. És el sisè any que la cadena catalana dedica tota una setmana a sensibilitzar els espectadors, en aquest cas sobre la necessitat d'observar una bona alimentació i de practicar l'activitat física per no caure en l'obesitat.

L'estratègia de sensibilització passa per escampar el missatge tot al llarg de la programació setmanal. D'una banda a través de programes especials i de l'altra amb la col·laboració d'espais habituals tan diversos com El club, En directe , El cor de la ciutat, Info K, Esports 33 o L'illa del tresor. Pràcticament tots, vaja. Els espectadors abonats a TV-3 i que no es perden ni un programa (que n'hi ha) potser acabaran acomplexats amb tantes dietes i consells, però els que practiquin el zàping trobaran que la invasió és subtil, didàctica i interessant.

El principi actiu que garanteix aquest to transversal, d'altra banda, és veure les cares de sempre fent coses diferents. Així, en els miniespais diaris, hem vist el Francesc Mauri preparant esmorzars infantils i l'altre dia vam acompany ar la Mònica Terribas a comprar al mercat. La colonització dels diversos programes de la graella, que encara durarà fins diumenge, a estones resultava molt atinada i d'altres era més patillera. Dilluns passat, per exemple, els reportatges de l'Entre línies se centraven en la qüestió. En canvi, abans, Un lloc estrany girava al voltant del menjar, però les opinions dels immigrants no eren pas sempre dietètiques: hi havia qui odiava els calçots, o el pa amb tomàquet, i un noi xinès es feia ressò de la llegenda urbana segons la qual els xinesos que moren van a parar, cuinats, a la taula dels restaurants.

La setmana temàtica va començar el dissabte amb un programa pedagògic i de varietats que feia de bon veure. El presentaven Cristina Puig i Jordi Díaz. La part seriosa consistia en una entrevista amb un parell de dietistes que comentaven qüestions pràctiques, com ara aprendre a cuinar, saber estructurar els àpats o triar bé els ingredients. Paral·lelament vèiem reportatges que servien d'inspiració per als seus comentaris, amb algunes famílies modèliques i d'altres que no ho eren tant. Vam descobrir que una bona eina per fer exercici és el podòmetre. El podòmetre és un mesurador de passos que crea addicció: els primers dies vas de la cuina al lavabo de casa i tens curiositat per saber quants passos has fet. Al programa tampoc no hi van faltar intervencions de cuiners com Sergi Arola, Isma Prados o el Ferran Adrià polonès. Amb l'excusa de fer exercici tot ballant -i donar al programa un toc de 'Nit de festa' assenyat-, hi havia les actuacions d'uns ballarins de Bollywood, la Terremoto de Alcorcón i la Rosa de Espanya. Aquesta noia, la Rosa, ha perdut 40 quilos en cinc anys i es pot dir que ella sola resumia l'esperit del programa per mèrits propis. Orgullosa i ufana, ens ensenyava les estries que li han quedat.