"Cal treure càrrega política de la cultura"

Dels nous consellers de la Generalitat que van assolir el càrrec ara fa un mes ningú tenia al cap un pla d'acció tan detallat com el titular de Cultura, Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951). Com a regidor de la mateixa àrea a l'Ajuntament de Barecelona ha tingut molt temps per pensar en les polítiques que calia impulsar i en aquelles altres que trobava deficitàriament recolzades des del Govern de Catalunya. Es dedica a la gestió cultural des de fa 20 anys i això, certament, imprimeix caràcter, a banda de ser un grau que pocs poden exhibir en aquest país.

Ara el problema de Mascarell és reduir, adaptar les seves idees, que són moltes, als sis mesos, tirant llarg, que li queden a aquest executiu abans de les eleccions generals anunciades per a la propera tardor. Com a mesures concretes, el conseller espera tirar endavant la llei que donarà vida al Consell de les Arts, que quedarà tal com l'havia deixat la seva predecessora en el càrrec, Caterina Mieras, i també a posar les bases d'uns quants equipaments de futur: un ens que coordini el teatre públic català -fonamentalment, el Teatre Nacional de Catalunya i el Lliure-, un centre de la Imatge, un altre dedicat a la Diversitat -amb els fons del Museu Etnològic-, un museu de Ciències Naturals... Li faltarà temps, certament, i ell mateix reconeix que tot just podrà accelerar els projectes que ja estaven en marxa, com l'ambiciós pla d'equipaments culturals, i insinuar-ne alguns de nous. Però la incertesa política dels pròxims mesos no sembla preocupar-lo excessivament: "Estic acostumat a projectes difícils i la intensitat també pot ser apassionant", diu convençut que aconseguirà sortejar els entrebancs que suposa mirar d'aconseguir acords en plena campanya electoral i amb un govern en minoria.

"No s'ha de confondre internacionalitzar els processos creatius amb internacionalitzar una idea tancada del que ha estat la cultura catalana"

"El que és objectiu és que la col·lecció és propietat de l'Església, i el que no està clar és a on l'adjudica l'Església, si a Barbastre o a Lleida"

"Tenim una excessiva politització dels béns culturals i el que ens ha de guiar és la utilització cultural de totes aquestes coses"

"La cultura és un conjunt de coneixements i valors a disposició de cada ésser humà per tal que construeixi el seu propi relat de la vida"

"Pensava que tindria més temps, però estic acostumat a projectes difícils i la intensitat també pot ser apassionant"

"Ara es tracta de donar la màxima rapidesa a tots aquests elements que ja estaven en marxa i posar les bases conceptuals de cara al futur"

"Pel que fa a les lleis previstes, l'única que faré tots els esforços per a que entri en el Parlament és la del Consell de les Arts"

"La cultura de la pau m'agrada fins i tot en política", va dir Mascarell en un moment de l'entrevista. És una vella idea del nou conseller: la cultura no pot servir per excloure, per marcar fronteres, per construir identitats enfrontades les unes contra les altres. Per això no vol posar tant l'accent en temes patrimonials fortament condicionats per la disputa política, com ara els papers de Salamanca o l'art de la Franja de Ponent, sinó en drets i deures culturals dels ciutadans i en processos d'internacionalització de la producció cultural catalana. La seva idea és que la lògica de la política no té res a veure amb la lògica de la cultura. I que quan les dues vies es confonen qui rep, per mal, és sempre la cultura.

Pregunta. La passada setmana va fer un discurs a Brusel·les, en català, davant els ministres de cultura europeus i va reclamar més coordinació per tal de crear circuits i xarxes que permetin la circulació de la creació. ¿No pensa que també fa falta més coordinació a nivel estatal o entre autonomies per poder donar impuls a la cultura creativa de cada lloc?

Resposta. Des del primer dia he dit que el coll d'ampolla principal de la cultura catalana és la no internacionalització, perquè en termes de mercat som un país relativament petit i amb una realitat lingüística en què la llengua pròpia no és prioritària en l'àmbit global. I no voldria que es confongués internacionalitzar la cultura local catalana, els processos creatius, amb internacionalitzar una idea tancada del que és o ha estat la cultura catalana. Del que es tracta és de com traspassar fronteres amb els processos reals, amb allò que fa la gent de la cultura a Girona, Tarragona, on sigui. Aquest és el principal objectiu de la política cultural d'un país relativament petit.

P. ¿I això com es tradueix?

R. En una sintonia clara entre la cultura en el territori i la internacionalització d'aquests processos. A nivell català, això es fa creant circuits sòlids. A nivell espanyol, es fa federant el sistema cultural espanyol des del punt de vista de les infraestructures: que allò que succeeix a Catalunya es pugui veure a Extremadura i a la inversa. ¿I com es fa a nivell europeu? Generant processos d'intercanvi entre països i ciutats de manera que allò que succeeixi o neix a Catalunya tingui presència fora. I a nivell internacional, cal apostar per les principals fires i centres de producció, en cadascun dels àmbits. No és el mateix internacionalitzar un llibre produït a Catalunya que fer-ho amb les arts plàstiques, la dansa, la música, el teatre o el disseny.

P. ¿Fins a quin punt pensa que Catalunya pot impulsar, dintre d'Espanya, aquesta federació del sistema cultural? A nivell d'Estat sembla que hi ha moltes dificultats per crear circuits i xarxes. I de coordinació no se'n veu per enlloc.

R. Hi intervenen dues lògiques. Per una part, treballaré tot el que pugui per a que el Ministeri de Cultura faci una feina de coordinació de la producció cultural de les comunitats. Però per l'altra, treballaré tot el que pugui unilateralment i bilateralment amb les comunitats autònomes per intercanviar-nos les respectives produccions culturals. I això també val per a Europa i per al món, no només per a Espanya. Aquesta és la feina principal de l'Institut Ramon Llull, que ha de ser el repartidor de joc principal de tot això, i també de les grans institucions com ara el MNAC i el Macba. Hem de jugar en una lliga internacional, i això passa per posar en primer pla els processos reals de producció, no només les virtuts històriques de Catalunya.

P. Tant aquí com a Madrid, el que de vegades s'ha fet passar com internacionalitzar la cultura és muntar una exposició i anar explicant què bons que som.

R. Això és el que no ha de ser... Torno a dir-ho: la qüestió principal no és vendre o explicar, a través d'una exposició, un concepte hermètic, tancat, de la cultura catalana en sentit històric. La qüestió principal és interrelacionar la cultura catalana amb els centres reals de producció i de distribució de la cultura al món.

P. Tenint en compte que en els darrers temps els grans conflictes han estat els papers de Salamanca, l'art de la Franja i altres temes d'arrel històrica, sorprèn que en el seu discurs gairebé no parli mai del patrimoni i ho centri tot en la creació.

R. Prefereixo posar l'accent en la creació perquè vull tenir una visió més cultural que no pas política. La creativitat a mig termini és l'element que ens ha de condicionar la densitat cultural del país. Però hi ha qüestions com els papers de Salamanca o l'art de la Franja que tenen una càrrega més simbòlica o política que cultural pròpiament dita.

P. ¿I com estan en aquest moment aquests dos temes?

R. N'hi ha un que està ben resolt que és el dels papers de Salamanca. No sembla que hi hagi cap problema. La consellera Mieras ho va deixar perfectament tancat. El de l'art de la Franja està una mica més embolicat. Aquest és un conflicte de propietat entre dos bisbats i, per tant, és un conflicte dins de l'Església. Miraré de buscar solucions culturals que beneficiïn tant a la gent de Lleida com a la de la Franja.

P. En aquests moments, després de la resolució del Parlament que obliga a esperar que el Vaticà decideixi de manera definitiva de qui és la propietat, la situació està complicada.

R. ¿Però de qui són les obres? Són de l'Església, ¿no? Doncs ja està clara la propietat.

P. Però el Departament de Cultura havia protegit algunes d'aquestes obres per evitar-ne la sortida.

R. La normativa de patrimoni diu que aquestes obres són propietat de l'Església, no diu de quina. També diu que la col·lecció, en tant que bé patrimonial, no es pot disgregar. És tot el que sabem.

P. És a dir, no es pot disgregar la col·lecció, i per tant haurà d'estar a Lleida o a Barbastre.

R. El que és objectiu és que la col·lecció és patrimoni i propietat de l'Església, i el que no està clar és a on l'adjudica l'Església, si a Barbastre o a Lleida. S'ha traspassat a l'àmbit civil el conflicte eclesiàstic. ¿Què pot fer la direcció de patrimoni de la Generalitat? Dir que es pot moure el fons amb la condició que no es disgregui la col·lecció.

P. Ara mateix, l'ús cultural és molt poc perquè poca gent coneix i valora aquest patrimoni. I el museu de Lleida està en obres.

R. Ja es farà. El museu té els seus calendaris. Fa un mes que faig de conseller i no es pot resoldre en poc temps un assumpte que ve de llarg. No vull posar l'accent en problemes que crec que són importants des del punt de vista cultural, però que tenen una dimensió més simbòlica que cultural.

P. ¿Pensa que s'ha de canviar aquesta visió de la cultura des del punt de vista simbòlic?

R. La cultura té aquesta dimensió, però en té d'altres. Si només hi posem aquest accent arribem a situacions de difícil solució.

P. També hi ha el problema de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que encara està encallat. Tots els temes patrimonials acaben sent conflictius.

R. Hi ha una excessiva politització dels béns culturals. que jo no abonaré. Faré tot el que pugui per treure càrrega política a la cultura. Per uns i per altres. Penso que el que ens ha de guiar és la utilització cultural de totes aquestes coses. Les persones, els investigadors i els ciutadans tenen dret a poder utilitzar els béns culturals en benefici de la investigació, del coneixement, de la reafirmació dels valors, i crec que és un deure de la política cultural visibilitzar aquests drets de la gent i en canvi és un error convertir això en conflicte. Estic per definició a favor d'una cultura del no conflicte. Ja hi ha prou conflictes objectius com per convertir aquestes coses en conflicte. La tècnica moderna, en el cas dels arxius, ens permeten posar a disposició de tothom aquests tipus de béns duplicant-los, triplicant-los... el que convingui.

P. En la televisió, a vegades aquestes qüestions identitàries es reforcen a través del conflicte. És el que va passar a la rebel·lió dels suburbis de París, que es va reforçar com a grup cultural, mal entès, perquè sortien a la televisió.

R. Al meu entendre, el més dramàtic d'aquesta revolta parisenca és que la majoria de joves que participen en el conflicte no tenen ni tan sols l'instint de construir un relat vital, és a dir cultural, sobre el seu propi lloc en el món. La cultura és un conjunt de coneixements i valors a disposició de cada ésser humà per tal que construeixi el seu propi relat de la vida. Si la cultura no s'entén com això, es converteix en un apèndix utilitzat per determinades dinàmiques polítiques. Tenim un dèficit de debat, perquè ens falta allò essencial: subjecte, verb i predicat. Per això jo poso l'accent en la lectura. La televisió construeix un debat fragmentat. En canvi la lectura crea capacitat de construir ordre mental; subjecte, verb i predicat. La imatge constitueix grans fragments, moments de realitat. Si no lliguem lectura i imatge, la gent no construirà un relat equilibrat. El problema de la gent de la banlieu de París, segons el que deien els analistes, va ser que cap d'aquells joves era capaç d'explicar-te perquè estava fent el que estava fent.

P. Ha agafat la conselleria a meitat de legislatura, i a més ja s'anuncien eleccions anticipades. ¿Què calcula que podrà fer en aquests pocs mesos?

R. Dues o tres coses. Mirar de posar tots aquests assumptes pendents en vies de solució raonable; complir el programa concertat pel departament pel que fa a les coses essencials i mirar de posar les bases d'una proposta a mig termini per a la internacionalització dels àmbits culturals. D'aquí a uns quinze dies presentarem tot el pla d'equipaments culturals de Catalunya. Estava previst per més endavant, però l'he fet accelerar. Ara es tracta de donar la màxima rapidesa a tots aquests elements que ja estaven en marxa i posar les bases conceptuals de cara al futur. El 31 de maig faré una compareixença al Parlament i miraré d'explicar què s'ha de prioritzar i perquè. En cada àmbit i amb tota la lògica global de la cultura del país.

P. ¿El Consell de les Arts serà una de les coses que aniran ràpid?

R. Sí. Pel que fa a les lleis previstes, l'única que faré tots els esforços per a que entri en el Parlament és la del Consell de les Arts.

P. ¿I la llei del cine?

R. Està més verda. Seria enganyar la gent dir que es pot fer en aquests pocs mesos.

R. ¿La del consell de les Arts entrarà igual que està ara?

R. No he tocat una coma per no endarrerir el procés. La llei, tal i com me l'he trobat, està fent l'ultim tràmit dins del govern. Anirà tal qual al Parlament. Després ja dependrà del procés parlamentari.

P. ¿Pensa que aquest serà un bon model per a Catalunya?

R. Crec que tal i com està el projecte de llei és un bon instrument per definir un espai de pacte i de diàleg entre el sector creatiu i el govern. En tant que és útil, em sembla interessant i ho recolzo.

P. ¿La Generalitat ha de col·laborar amb el centre del Born?

R. Si l'Ajuntament de Barcelona proposa la presència de la Generalitat en aquest equipament, hi serà. Però és l'Ajuntament qui ha de marcar les regles del joc.

P. ¿Posarà en marxa l'ens que ha de coordinar el Teatre Lliure i el Teatre Nacional?

R. Estem en el moment de la negociació. Espero que relativament aviat, és a dir en setmanes, hi haurà aquest ens coordinador de tot el teatre públic català que farà possible, si la gent del Lliure ho vol (i crec que seria bo que ho volgués), que el Teatre Lliure pugi a l'esglaó on ha d'estar, que és el de ser considerat part del Teatre Nacional de Catalunya. Encara falten uns dies de negociació per concretar-ho..

P. ¿I què passarà amb el Lliure de Gràcia?

R. Això ho ha de decidir la Fundació del Teatre Lliure. Jo com a conseller només els he demanat que tingui una funció el més positiva i útil pel sistema públic del teatre català. Com que conec la gent del Lliure, m'atreveixo a demanar-los que aquesta funció estigui el més vinculada possible, 30 anys després, al que va representar el Lliure en els seus orígens, però això ho han de decidir ells.

P. ¿És a dir, que podria ser la sala "B" a fi d'incentivar la creació més jove?

R. Jo crec que sí, això és el que tindria sentit, però insisteixo que haurà de ser una decisió del Lliure.

P. ¿Li sembla bé l'elecció que es va fer de Sergi Belbel com a director del TNC?

R. Home, fa uns anys vaig proposar a Sergi Belbel que dirigís el Grec, per tant queda clar que crec que és una persona amb moltes qualitats i habilitats professionals i que farà una bona feina com a director del Nacional.

P. Un altre tema pendent és la filmoteca. Fa un any que haurien d'haver començat les obres.

R. Espero que comencin molt aviat. Hi ha un problema bàsicament d'elements administratius del finançament, però em sembla que ara està tot pràcticament resolt i que començaran les obres aviat. No puc donar la data, però sóc el primer en inssistir per a que comencin.

P. En el tema de museus, sembla que l'èmfasi s'ha posat en el de Ciències Naturals. ¿Podrà fer-se alguna cosa en aquests mesos preelectorals?

R. En aquest cas el que proposo és que ben aviat es constitueixi l'ens que l'ha de gestionar en els propers anys. Atès el que he demanat sempre des de l'Ajuntament, he demanat al director general de patrimoni que posi en marxa de manera ràpida un sistema de gestió compartit entre la ciutat de Barcelona i el Departament de Cultura en el cas del Museu de Ciències Naturals. Aquest, de fet, és un museu que, entre els centres que hi ha a la ciutat de Barcelona i a d'altres indrets de Catalunya, ja el tenim. Només demano que es posi en marxa.

P. ¿Hi ha algun altre projecte pel que fa a museus?

R. No. Hi ha dos museus de nova generació en relació als quals ara només aspiro a que es posin sobre la taula, que són el de la Diversitat o Etnològic, a partir de les col·leccions històriques de l'etnologia però adaptat als nous temps, i el Museu de la Imatge, que hauria de donar una lectura global a tradicions culturals del segle XX com són la fotografia, la televisió, Internet o el cine.

P. La dansa ha estat un dels sectors al que s'ha volgut donar més impuls. ¿Ho manté?

R. Sí. Espero poder veure'm aviat amb el sector i fer una proposta del que considero el punt de partida. El problema de la dansa sempre ha estat com un peix que es mossega la cua i el díficil és saber on està el cap i on la cua. Passa una mica en tots els sectors de la cultura catalana. Hem de decidir on estan els caps dels problemes i en el cas de la dansa penso que està en el circuit. Els proposem que ens ajudin a prioritzar el circuit, a garantir que les produccions de dansa no morin en sis mesos, sinó que puguin tenir una vida més llarga. En arts plàstiques, per exemple, penso que el cap del problema són els llocs de producció. El que falten són molts centres com Hangar.

P. Ha expressat molts dubtes sobre la continuïtat del Centre d'Art Santa Mònica.

R. Sí, tinc dubtes perquè no acabo de veure que el Departament de Cultura hagi de tenir un centre d'art propi. Però és un tema sobre el que encara haig de reflexionar, no ho tinc prou clar.

P. Un altre tema pendent és la biblioteca provincial de Barcelona. ¿Ha pressionat al Ministeri de Cultura?

R. Estem preparant la reunió amb Madrid, que encara no té data. Certament en aquesta qüestió pressionaré molt.L'actual conveni està escrit, jo l'he vist, el que passa es que no s'ha signat. Ho farem ara.

P. Durant anys vostè ha estat la figura política de la cultura a Barcelona. ¿Com l'han rebut fora de la capital?

R. La veritat és que molt bé. Com sóc conscient d'aquest tipus de lectura que puc suscitar, tres dies després d'haver estat anomenat me'n vaig anar a Girona i set dies després a les terres de l'Ebre. I després me'n vaig anar a Montcada i Reixac. I pràcticament cada dimecres i cada dissabte dels propers quatre mesos aniré a algun indret de Catalunya. Tepitjaré totes les ciutats, pobles i viles de Catalunya que pugui. Amb la mateixa intensitat que he treballat per Barcelona treballaré pels diferents indrets de Catalunya.

P. Això sense renunciar al concepte de capitalitat cultural.

R. Penso, i ho he dit moltes vegades, que Catalunya té una embranzida cultural notable i això en bona mesura es deu al fet que té una capital forta. Haver rebutjat aquesta realitat durant tants anys ha estat un error.

P. ¿Hi ha altres acords en marxa?

R. Estem pendents de firmar un acord amb l'Església sobre com afrontar la múltiple restauració i ús del patrimoni eclesiàstic.

P. És a dir, que a més de pagar els museus a l'Església, la Generalitat ara podrà dir alguna cosa sobre la seva gestió...

R. Es fa en un marc general d'acord que preveu una participació més activa de la Generalitat, res més.

P. ¿Com afronta la presencia catalana a la fira de Frankfurt?

R. La setmana passada vàrem aprovar la nova estructura. Hi ha un consell promotor que presideix el president de la Generalitat i en el que hi haurà també empresaris, un consell executiu i un comissari, que és Anna Soler-Pont, que centralitzarà els continguts.

P. ¿No és una mica estrany que una agent literària sigui l'encarregada de decidir quins escriptors van a la fira?

R. Ella és editora d'autors africans i, amb algunes excepcions, no té un interés directe amb els autors locals. I si hi ha hagut alguna reticència, cosa que a mi no m'ha arribat ni tan sols per part dels altres agents literaris, ha estat molt menor. Aquí ha manat un criteri d'eficàcia i l'Anna Soler-Pont coneix molt bé Frankfurt. En un mes i mig crec que podrem presentar el programa de la fira.

P. Personalment, ¿ha pensat què farà dintre de cinc mesos?

R. En política he aprés a ser pragmàtic. El que penso es què faré amb aquests quatre mesos que tenim per endevant. El futur... ja veurem. Ara m'interessa aprofitar cada dia, cada minut, per fer coses que puguin ser útils per a la cultura catalana. Pensava que tindria més temps, però estic acostumat a projectes difícils i la intensitat també pot ser apassionant.