Llegir la partitura

La matèria de l'esperit. Al

voltant de la lectura literària

Jaume Cabré

Proa

Barcelona, 2005. 180 pàgines

Llegir, interpretar una partitura vol dir posar tot el cos, l'actitud i els coneixements rebuts al servei d'un so. La literatura, que no per casualitat va néixer juntament amb el cant, té un parentiu tan estret amb la música que de vegades resulta difícil delimitar la frontera entre llegir una obra literària i una partitura musical. Al cap i a la fi, tot resideix a interpretar, a posar-se al servei. Precisament, la darrera obra assagística de Jaume Cabré (Barcelona, 1947) explora els punts de contacte entre les dues disciplines de manera que l'experiència de l'intèrpret i l'oient d'una peça musical permet il·luminar millor el que significa llegir.

La matèria de l'esperit és una obra que segueix el camí ja traçat per El sentit de la ficció, un assaig publicat al 1999 en el qual Cabré ja confessava la seva passió des d'adolescent per escoltar les composicions dels clàssics i on ja s'entreveia que la seva manera d'entrendre la literatura tenia molt de musical. En aquell llibre, Cabré utilitzava la seva pròpia experiència de narrador per extreure conclusions sobre l'acte d'escriure. Ara l'escriptor s'endinsa en l'art de la lectura i, amb un estil allunyat de qualsevol tipus d'academicisme, reflexiona sobre els inicis i els finals de les obres literàries que més l'han influït, sobre les diverses maneres de llegir en la història, sobre com incideixen suports diferents en l'acte de llegir.

El més interessant de La matèria de l'esperit és que proposa una mirada personal i viscuda de la lectura literària. Crec no equivocar-me si dic que Cabré comparteix amb Robert Louis Stevenson la idea que la literatura ha d'estar al servei de la vida. Més que grans reflexions teòriques el que acaba atrapant el lector en aquest assaig és la sensació de veritat viscuda que hi ha en cadascuna de les frases. És per això que, amb el seu estil àgil i que connecta ràpidament amb el lector, l'obra recorda força el ja clàssic anglosaxó L'art de la ficció del també narrador David Lodge.

Autor de novel·les com La teranyina (1984), Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) o la més recent Les veus de pamano (2004), Cabré sol repetir que la literatura vol desfer el malentès que hi ha entre desig i realitat. Tal com apunta en La matèria de l'esperit, la manera més brillant de desfer aquest malentès passa per l'estil, és a dir, pel més personal i musical que pot tenir una veu humana.