"Recordo la gent enfervorida"

Vaig arribar a la plaça de Sant Jaume seguint els grups que venien de la Rambla i pujaven carrer de Ferran amunt. Devia fer molt poc que Lluís Companys havia hissat la bandera republicana al balcó de l'Ajuntament. Ara, al cap de tants anys, no puc precisar si vaig ser-hi present en el primer moment o després de la proclamació. El que recordo són els aplaudiments i visques enfervorits de la multitud cada cop que Companys, responent al seu clam, sortia al balcó per arrengar-la amb paraules i gestos de triomf. En aquella època no hi havia serveis de megafonia. Hom s'assabentava del que deien els oradors gràcies, en part, al fet que els de més a prop en repetien frases i aquestes corrien de grup en grup. Un caràcter d'afirmació rabiosament antimonàrquic animava els components d'aquella concentració popular després que en les eleccions municipals una majoria a favor de la República hagués estat decisiva per a fer caure la monarquia d'Alfons XIII".

Extracte de Memòries d'un cartellista català (1931-1939, d'Editorial Pòrtic, seleccionat per Xavier Moret.