El cor del teatre

A quin actor català amb presència televisiva va deixar anar una vegada Peter Brook: "Trobo que ets un bon actor d'una escola dolenta"? ¿A quin altre li va demanar Agustí Villaronga en una prova per a una pel·lícula que es tragués la samarreta? ¿Quina gran actriu jove de teatre considera que Nissaga de poder li va ensenyar "a no ser una perepunyetes, a tenir rapidesa i recursos"? Les respostes són a Busquem actor per a una sèrie de televisió. Les noves estrelles nascudes a TV-3 (L'Esfera dels Llibres, 2006), un llibre de les periodistes Núria Cuadrado i Marta Monedero que retrata a la nova generació d'intèrprets del país foguejada en serials i telenovel·les, les seves carreres, aspiracions i inquietuds.

Núria Cuadrado i Marta Monedero repassen en un llibre les estrelles nascudes a TV-3

Però l'obra d'aquestes dues especialistes en informació teatral -porten anys informant puntualment des de les pàgines dels seus respectius diaris, El Mundo i Avui, sobre l'actualitat escènica catalana- va molt més enllà del que és conjuntural i del famoseig. Embolcallat en un format i un estil enganyosament lleugers i amb el ganxo dels rostres populars dels Cors, Nissagues i Ventdelplàs, el llibre dóna fe, amb un munt de dades, de la profunda transformació experimentada per l'escena catalana durant les últimes dècades, certifica el final d'una manera d'entendre i fer teatre i ofereix pistes sobre el camí que recorrerà el sector en el futur. Un canvi profund en el qual ha jugat un gran paper la indústria audiovisual però que fonamentalment reflecteix el canvi social. Cuadrado i Monedero, com diuen elles pertinentment, han auscultat -i valgui la referència al serial- "com batega el teatre català", evitant caure en judicis de valor.

El llibre tracta temes com l'star-system, el glamour, els castings, l'aprenentatge a l'estranger, la influència del Teatre Lliure en el nou panorama, els nous autors, el paper del cinema, la pertinença a famílies de l'ofici, el mestissatge o els nous públics (a vegades tan difícils: Marta Marco recorda una funció de Terra Baixa en la qual un adolescent es va passar l'estona marcant insidiosament amb un làser el front de Julio Manrique).

Les autores, a més, introdueixen el lector dins del backstage de la interpretació -amb el morbo que això suposa-, i, a través d'entrevistes amb alguns dels rostres més populars que protagonitzen el transvasament entre l'escenari i la pantalla i viceversa, ofereixen una mirada privilegiada sobre l'ofici d'actor. Intèrprets tan coneguts com Joel Joan, Julio Manrique, Ferran Carvajal, Mónica López, Marta Marco o Àngels Bassas, parlen obertament amb elles, "sense la màscara del personatge", dels serials i les telenovel·les, de la diferència entre treballar a la televisió i al teatre, dels avantatges d'un i altre mitjà, de com veuen el panorma audiovisual i escènic del país, i dels seus mateixos mètodes d'interpretació.

També ofereixen les seves opinions, des d'un altre angle complementari, el director Àlex Rigola, l'empresari teatral Daniel Martínez, el productor televisiu Joan Bas, el crític Gonzalo Pérez de Olaguer o el també crític, autor i professor de l'Institut del Teatre, Jordi Coca. Els dos darrers van emparar dimarts a Cuadrado i Monedero a la multitudinària presentació del seu llibre. Un llibre que es tanca amb un simpàtic capítol de "preses falses" i anècdotes com les que figuren a l'inici d'aquest article (els protagonistes de les quals són, per cert, Julio Manrique, Joel Joan i Mònica López, respectivament).