Fets diferencials

Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans

Joan-Lluís Lluís

RBA-La Magrana

Barcelona, 2006. 342 pàgines

Si mai s'escriu un diccionari sobre Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), hi haurem d'incloure paraules com "constància" i "raresa" i topònims com "Perpinyà" o "Terrats". Lluís viu una doble diferència: la de ser català i la de ser català del nord. Aplicades a la vida i a la vocació, aquestes particularitats concèntriques obliguen a viure en una semi-virtualitat o virtualitat del tot: la de l'escriptor que crea a partir d'una realitat, i la del ciutadà que no pot accedir a una normalitat que l'entorn (polític, històric, cultural) no li reconeix. Quan va rebre el premi Creixells per la novel·la El dia de l'os , Lluís va dir: "Perquè, encara que em dolgui haver-ho de reconèixer, jo sóc menys que vosaltres. Si més no sóc menys que vosaltres com a ciutadà català. No és que sigui menys català que vosaltres, però, com a català, tinc menys drets que vosaltres, i això posa de mal humor. No tinc el dret, per exemple, de ser representat al Parlament de Catalunya, que hauria de ser el Parlament de tots els catalans: no puc ni votar per qui m'hi representaria ni presentar-me per ser-hi diputat".

Un dels camins per combatre l'adversitat és el de la constància, que en la biografia de Lluís passa per la literatura infantil, el periodisme cultural, l'activisme lingüistic, la política municipal, les lletres per a grups de rock, els guions de dibuixos animats, la narrativa o el pamflet. El Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans és un d'aquests esforços titànics més propis de Davids que no de Goliats que repassa "indrets remarcables" de la geografia literària de ficció. En la introducció, Lluís fa justícia al referent de The Dictionnary of Imaginary Places , d'Alberto Manguel i Gianni Guadalupi, i descriu així el seu projecte: "He passat tres anys recorrent una geografia catalana virtual, sovint contradictòria, a vegades metafòrica, fantasiosa o realista, utòpica o quotidiana. Ha estat un viatge ple de trobades, punyents o derisòries, per territoris imaginaris en els quals viuen, treballen, estimen i moren moltes persones". Com passa a molts diccionaris d'autor, l'exaustivitat no pretén ser absoluta. Les prioritats per formar part de la tria són geogràfiques i de gènere. La ficció (novel·la, novel·la de gènere, novel·la per a infants, teatre) hi és present i la barreja de proveïdors que faciliten material al compilador ens fan preguntar-nos què tenen en comú Joaquim Carbó, Eduardo Mendoza, Jaume Fuster, Daniel Bezsonoff, Joan Amades, Josep Maria Ballarin, Vladimir Nabokov, Nostradamus o Pascal Comelade. El dret d'admissió aplica criteris anímics, i, com confessa Lluís, "uns d'aquests criteris subjectius ha estat, per exemple, l'excitació de la descoberta i el goig de la descripció". L'excitació i el goig, però, no sempre arriben de manera immediata al lector. Cal insistir per comprendre la cadència capriciosa però gens frívola del projecte. El viatge per castells, ciutats, estats, esglésies i muntanyes només té la lògica interna de formar part d'un corpus cultural que, com en la majoria dels llibres de Lluís, actua com un decorat-actor d'una obra que és, alhora, una antologia d'arguments sàviament resumits. En aquest cas, i a base de sumar llocs-personatges (623 entrades, 377 autors), l'autor construeix un espai imaginari marcat per una successió de fets diferencials. Si alguns pintors i fotògrafs composaven retrats gegants a partir de petits retrats, Lluís fa una aposta semblant i, passant per l'Illa de l'Holandès de Ferran Torrent, el Solnegre de Baltasar Porcel o els cementiris de Salvador Espriu, descobreix, gràcies a una memòria obstinada, els límits d'un patrimoni creatiu i cultural comú. L'estructura, però, no ofega la condició d'escriptor. Triant les entrades a l'atzar o per ordre alfabètic, hi trobem la mirada precisa de Lluís: "No és un poble acollidor: a les dues de la tarda ja no hi toca el sol, per la qual cosa, des de sempre, l'escalfor hi havia estat considerada més important que qualsevol altra cosa, fins i tot els diners". En el moment de tancar el llibre, però, intuïm amb certa melangia que potser també hem llegit un Diccionari de llocs imaginaris d'un lloc imaginari.