Amb el pas canviat

El món està una mica capgirat, però és el signe dels temps. La barreja de disciplines és total i cada cop és més difícil definir el que són les coses. Ja no hi ha fronteres: els objectes i les idees viatgen de manera quasi instantània. Les identitats -no parlem només de les nacionals sinó també de les personals-, tampoc són perennes. L'exemple pot ser la psicòloga Elena Ochoa, que després d'assolir gran popularitat gràcies als programes televisius de divulgació sobre sexe i salut, a mitjans dels noranta va canviar de país, marit i feina i ara és editora de cuidats llibres d'artista de creadors com Anish Kapoor, Anthony Caro, Chillida o Francis Bacon. Des de fa poc també és la promotora d'una exquisida revista de fotografia, C Photo Magazine, de la que es presenta ara una selecció d'imatges en una exposició que es por veure de manera gratuïta fins al 4 de juny a l'FNAC de L'Illa Diagonal de Barcelona i que després itinerarà pels centres de la cadena a tota Espanya.

Un altre cas de professional polivalent és el del cuiner Ferran Adrià, que serà un dels comisaris de la propera Documenta de Kassel. S'ha de dir que la decissió de Roger M. Buergel, el director de la que és l'exposició de referència dins l'art contemporani, seguramente haurà agafat als comisaris "professionals" i a molts artistes amb el pas canviat...

Poca cosa tenen a veure un i l'altre, més enllà de l'exquisidesa del seu treball i del fet que ambdós troben prou gent que no només vol sinó que també té els recursos per poder disfrutar de les delicatessen que produeixen. Tanmateix, en certa manera són exemples de com s'ha expandit el camp de la creativitat i també dels nous aires que corren per aquest món global.

Pot ser un bon tema de reflexió. En el camp artístic, és significatiu que hagin estat els arquitectes espanyols i no els artistes els que han entrat al Moma de Nova York per la porta gran. I també ho és que a la Documenta, que ja a la passada edició tingué com a únic convidat espanyol el cineasta Pere Portabella, hagi optat ara per seleccionar el cuiner Ferran Adrià. ¿Què està passant?

D'altra banda, en el cas de la fotografia està clar que la disciplina ja no està en mans dels fotògrafs tradicionals -documentalistes, fotoperiodistes, etcètera- sinó cada cop més en la dels artistes, que empren la tècnica de manera oberta, com queda palès a la selecció, molt àmplia, de la revista C Photo. Això provoca també un altre debat que alguns crítics i creadors han encetat ja. A Catalunya, el cas és que l'escenari adequat per plantejar-lo havia estat fins ara la Primavera Fotogràfica, però aquesta biennal ha desaparegut per inanició mentre d'altres festivals més nous i possiblement inspirat en ella, com PhotoEspaña a Madrid, han agafat el relleu i aconseguit ressó internacional. Aquests són alguns dels temes que es plantegen, en un article sobre l'estat de la qüestió de la disciplina fotogràfica, Joan Fontcuberta, Juan Naranjo i Jorge Ribalta. En conjunt, són diferents fronts oberts en la reflexió sobre la pràctica artística contemporània que demostren que la rapidesa de les transformacions en el món actual ens ha agafat una mica a tots, i no només els professionals, amb el pas canviat.