La revifalla de la Setmana

Els assidus més veterans es feliciten pel nou rumb de la Setmana del Llibre en Català. Amb l'edició d'enguany, que conclou diumenge vinent, aquest esdeveniment literari viu una autèntica revifalla. L'antic emplaçament barceloní, a la Sala Marqués de Comillas de les Drassanes, s'havia convertit en un carreró sense sortida. L'editor Ernest Folch va posar dues condicions per acceptar l'encàrrec de dirigir la comissió organitzadora. La primera, el canvi d'emplaçament de la seu principal de la Setmana, ubicada ara en un envelat a la Plaça de Catalunya. La segona, implicar en l'organització als llibreters, que no participaven en l'esdeveniment des de fa un parell d'anys perquè consideraven que la Setmana els feia competència.

"L'emplaçament de les Drassanes era obsolet per les connotacions resistencialistes"

Els llibres infantils, els de cuina y els dedicats a Barcelona són alguns dels èxits de l'edició

L'envelat -gràcies a la seva ubicació privilegiada, que se sol reservar només per a les festes de la Mercè- està funcionant prou bé. Allà només s'hi poden adquirir llibres de fons amb una antiguitat mínima de sis mesos, perquè els llibreters van condicionar la seva col·laboració al fet que no s'hi poguessin vendre novetats editorials. Fins dimarts passat, la facturació acumulada ascendia a 138.213 euros, un 40% per sobre de l'aconseguida l'any passat (99.205 euros) per les mateixes dates.

Això no obstant, cal tenir en compte que a les Drassanes també s'hi posaven a la venda novetats. Per això l'organització xifra l'increment en un 70%. Els anys anteriors, les novetats representaven el 30% de la facturació total. Enguany, l'afluència de públic és contínua, i els impulsors de la Setmana esperen superar els 100.000 visitants que s'havien marcat com a objectiu.

Passa a la pàgina

2

Ve de la primera pàgina

"L'emplaçament de les Drassanes havia quedat obsolet. Era un lloc amb fortes connotacions resistencialistes. Només hi anava la gent molt interessada. Vam considerar que érem nosaltres els qui havíem d'anar a buscar el públic, i no al contrari", explica Folch. "L'adhesió dels llibreters era imprescindible. Necessitàvem la seva experiència per fer una tasca de descentralització. El seguiment de la Setmana als seus establiments ha sigut irregular, alguns estan eufòrics perquè han incrementat la venda de llibres en català i altres no. No tot pot funcionar bé quan s'està implantant un nou model", afegeix.

De fet, la descentralització es va engegar el 1999. A partir d'aquell any, la Setmana va començar a celebrar-se també a Girona (Casa de Cultura), Lleida (Biblioteca Pública) i Tarragona (en un envelat situat a la plaça Verdaguer), a més de tenir una representació simbòlica a Madrid i, des del 2001, a Nova York. Avui per avui, i amb l'excepció de Barcelona, a la resta de Catalunya són les llibreries les que s'encarreguen de la programació de la Setmana. I això fa que la incidència de l'esdeveniment quedi una mica desdibuixat.

"L'esforç que ha suposat l'envelat de la plaça de Catalunya era difícilment reproduïble fora de Barcelona. Si no l'havíem de fer tan bé, era millor no fer-lo. A Vic, a Banyoles i a Olot hi arribem per la xarxa de llibreries. A l'esdeveniment se n'hi han adherit unes 150 i no en falta cap de les de referència. Ho faríem més endavant si tinguéssim més pressupost i amb les mateixes condicions per garantir l'èxit", diu Folch. El pressupost de la Setmana és de 350.000 euros, gairebé la meitat dels quals són patrocinats i la resta prové de la venda de llibres. La principal subvenció l'aporta l'Institut Català de les Indústries Culturals, 100.000 euros, el doble que en l'edició anterior. L'Ajuntament de Barcelona col·labora amb una aportació de 21.000 euros, als quals s'ha d'afegir l'exempció de taxes per l'ús de l'espai públic. L'esdeveniment també es beneficia del patrocini de Fecsa-Endesa (37.000 euros). "L'objectiu és que la Setmana pugui ser autosuficient".

La presència testimonial a Nova York també s'ha acabat. Els organitzadors volen consolidar aquest nou model i, en el futur i si és posible, exportar-lo a d'altres comunitats autònomes on es parla català. "Havíem rebut propostes per diluir la Setmana en el Saló del Llibre de Barcelona, però no semblava una bona solució. La Setmana devia enfortir la seva presència, no desdibuixar-se. Busquem un públic normal. No volem fer bandera de cap ideologia. Abans, anaven a la Setmana persones que compraven llibres en català com una forma d'activisme, com si fos una reivindicació. Això és legítim, però era necessari canviar d'orientació", apunta Folch, i afegeix: "Ara hi ha més públic que compra llibres en català perquè és la seva llengua, sense cap més connotació. La Setmana s'ha convertit en un gran acte de normalitat. A l'envelat tenen a la seva disposició més de 80.000 llibres".

La continuïtat de l'envelat a la plaça de Catalunya està assegurada. També les dates de la Setmana, que se celebrarà entre el darrer cap de setmana de febrer i el primer de març. El desig és convertir l'esdeveniment en una gran prèvia de la festa de Sant Jordi. Per això serà imprescindible mantenir el consens aconseguit en el sector editorial per enllestir aquesta nova etapa. Els gremis de llibreters, d'editors, de distribuïdors , la Cambra del Llibre de Catalunya i l'associació d'Editors en Llengua Catalana han anat de la mà en aquesta ocasió. La unitat del sector no passa ara pel seu millor moment, però les desavinences no afecten en cap cas el suport unànime a la Setmana. Millor, perquè s'hi juguen molt. Esdeveniments com aquests afavoreixen la sortida del llibre de fons davant de la voràgine de les novetats, que ocupen els aparadors de les llibreries. La resposta del públic barceloní ha sigut molt bona, perquè ha posat de manifest l'interès per aquestes obres. "Tots hem de fer una reflexió al voltant del llibre de fons. A l'envelat ens hem trobat amb prestatges buits per la forta demanda dels assistents. Les reposicions són constants. Vivim esclavitzats per les novetats", diu Folch. Entre els èxits d'aquesta edició destaca el dels llibres infantils, sobre cuina i els dedicats a la ciutat de Barcelona. Per això, en pròximes edicions tindran un lloc més visible a la seu principal.

Aquesta tendència no significa que les editorials no aprofitin l'esdeveniment per treure novetats. Entre aquestes, destaca la publicació de la nova novel·la de Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) Adéu-suau (Edicions 62). L'autora portava quatre anys sense publicar una novel·la. A Adéu-suau explica la història de Nor, un forner que no ha tingut massa sort a la vida. Acaba de sortir d'una operació a cor obert i, de mica en mica, les seves tristes peripècies es converteixen en una metàfora de la història de Catalunya. "Som un país que no hem tingut bona sort", va explicar la novel·lista a la recent presentació de l'obra.

Una de les apostes que es volen reforçar en properes edicions és l'oferta d'actes a la seu principal. Moltes d'aquestes activitats van adreçades al públic infantil i es fan amb el suport de les biblioteques públiques. Els organitzadors busquen també fórmules per implicar-hi a més escriptors, encara que la seva representació aquest any no ha sigut minsa. "Aquest espai s'ha de convertir en un lloc de trobada i de reflexió".

Entre els actes més emotius de la Setmana d'enguany sobresurt l'entrega del premi Trajectòria que es va realitzar abans-d'ahir, a l'escriptor Emili Teixidor, nascut a Roda de Ter (Osona) fa 73 anys. El també escriptor Jordi Puntí va ser l'encarregat de fer la prosa de l'homenatjat. Puntí va destacar la riquesa del llenguatge literari de l'autor de Pa negre i la qualitat de la seva narrativa, que barreja "memòria i desig", paraules que va agafar prestades d'un vers de La terra gastada , de T.S. Eliot. El nom de Teixidor s'afegeix a la selecta llista d'autors homenatjats per la Setmana, entre els quals hi ha hagut Josep Maria Espinàs, Miquel Martí i Pol, Maria Antònia Oliver o Teresa Pàmies. Un altre dels actes destacats de la Setmana es va celebrar ahir. Consistia en un debat sobre el gènere de les memòries en el qual van participar Francesc Candel i Moisès Broggi. "A Catalunya, els escriptors de memòries han estat molt púdics. En canvi, els anglesos ho expliquen tot i acaben als tribunals", va dir l'editor Josep Maria Castellet, que actuava de moderador. "Les memòries són molt interessants perquè ofereixen testimonis presencials de fets concrets, coses que no es troben als arxius ni als documents oficials", va defensar Broggi. "La publicació de memòries de gent de la societat civil és molt important, perquè les dels polítics tendeixen a la justificació dels seus actes", va afegir Castellet.

L'agenda d'activitats d'aquest cap de setmana, quan l'esdevenivement tancarà les portes, està marcada per les tradicionals signatures de llibres, tant a la seu principal com a les llibreries col·laboradores. Carme Riera, Emili Rosales, Vicenç Villatoro, Miquel de Palol, Ignasi Riera, Joan Francesc Mira, Mercè Ibarz, Carles Porta, Sebastià Serrano, Maria de la Pau Janer, Josep Maria Huertas-Claveria, Maria Barbal i Josep Maria Todó, entre d'altres, seran alguns dels escriptors que dedicaran les seves obres. La programació de la Setmana es pot consultar a la pàgina web : www.setmanallibre.com.