"Ha estat com fer una obra d'amor"

Oscar Pujol (l'Arboç, 1959) ha dedicat 12 anys de la seva vida a elaborar el Diccionari sànscrit - català, publicat recentment per Enciclopèdia. No es tracta d'un diccionari més, ja que el sànscrit és una llengua antiga de cultura de gran prestigi a l'Índia, similar al del llatí o el grec a Europa. Està considerada llengua morta des de fa 2.500 anys, però es manté viva gràcies a la seva gran literatura, en la que destaquen obres com els Veda, els Upanishad, el Bhagavadgita, el Mahabharata i el Ramayana. El diccionari Pujol, tal com proposa d'anomenar-lo l'erudit Raimon Panikkar, ha incorporat una sèrie d'etimologies i de millores que han fet que se'l consideri el primer diccionari d'envergadura entre el sànscrit i una llengua romànica. Òscar Pujol, però, sembla portar-ho sense estridències, amb una calma proverbial i amb una modèstia i un distanciament que deu haver après durant els molts anys que ha viscut a l'Índia.

"Els occidentals, normalment, ignoraven fins ara l'etimologia del sànscrit, i els indis al revés"

Pregunta. ¿Com se li va despertar l'interès pel sànscrit?

Resposta. Em va arribar d'una manera fortuïta, arran d'un viatge a l'Índia el 1980. Jo tenia llavors 20 anys i hi vaig anar sense gaires ganes, seguint la que ara és meva dona. En principi no m'interessava gens aquell món, i fins i tot parlava amb menyspreu de "l'imperialisme espiritual de l'Índia". Però un cop allà vaig quedar molt impressionat per la riquesa cultural del país i per les seves creences. En un hotel vaig trobar un exemplar en anglès del Bhagavadgita, el vaig llegir i em va agradar tant que vaig pensar que estaria bé llegir-lo en la llengua original, en sànscrit. Al mateix temps, vaig descobrir que jo era un home d'estudis i que no podia negar-me a mi mateix.

P. ¿Què havia fet fins llavors?

R. Havia començat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, però ho vaig deixar perquè no em convencia. A partir del viatge a l'Índia, però, vaig tenir clar que em dedicaria a l'estudi del sànscrit, cosa que mai havia imaginat abans. Jo era dels que pensava que el món de l'estudi era molt avorrit. Era més aviat un aventurer a qui li agradava viatjar molt.

P. ¿I quan va començar a estudiar?

R. El 1984 vaig fer un primer intent d'anar a estudiar a l'Índia i vaig fracassar, però vaig estar dos anys estudiant sànscrit de manera autodidacta. El 1986, per fi, vaig anar a Benarès per fer una llicenciatura en sànscrit. Van ser sis anys de carrera, al matí a la universitat i a la tarda amb un mestre, però en total em vaig passar 16 anys a l'Índia. A partir del 1992 vaig comptar amb el finançament de la Universitat de les Illes Balears per fer el diccionari. Van ser cinc anys de finançament, però m'hi he dedicat molts més. És un miracle que hagi sortit el diccionari, però no em penedeixo de l'esforç.

P. ¿Sentia que era com una mena de missió?

R. Sí, era això, com una missió, com una obra d'amor. Han estat molts anys, però encara hi ha coses que no he posat. Al final és l'editor qui et diu que ja n'hi ha prou.

P. Aquest diccionari és un luxe per a la nostra llengua, ¿no?

R. Crec que sí. És una aliança entre llengües minoritàries, encara que el sànscrit té càtedres a tot el món, inclosa tot Europa, menys a Espanya.

P. L'interès pel sànscrit a Occident ve de lluny, ¿oi?

R. Al segle XIX el sànscrit era una disciplina puntera a tot Europa. Va significar una revolució. Lingüísticament, nosaltres aprenem a estudiar la llengua gràcies als indis, ja que fins al XIX a Occident només s'estudiaven ortografia i declinacions. No hi havia conceptes de fonètica. Comencem a tenir una lingüística científica gràcies al sànscrit. El mateix Chomsky ho ha reconegut. Conèixer el que era el sufix zero, que aparentment no canvia res però que transforma un mot, ve del sànscrit. El concepte zero matemàtic es creu que també ve d'aquí. La gramàtica de Panini, del segle V abans de Crist, es composa de 4.000 regles per al sànscrit que caben en 30 pàgines. A l'Índia sempre han escrit en llenguatge ultrabreu; a la gramàtica de Panini hi és tot i si ho desenvolupes, en surten 700 pàgines. Per això els indis són tan bons informàtics. Dominen el pensament abstracte.

P. A Catalunya i Balears, els estudis de sànscrit han tingut molta tradició.

R. Joan Mascaró ja feia classes de sànscrit a la Universitat de Barcelona als anys trenta, però la Guerra Civil ho estronca tot i fa que tinguem un buit respecte a altres països europeus. El sànscrit primer s'estudiava a partir de l'indoeuropeu. Entre guerres baixa l'interès i avui els estudis de sànscrit han canviat, perquè ara es projecta més el sànscrit viscut com a una literatura immensament rica. Hi ha en sànscrit estudis de lingüística, de matemàtica, d'astronomia, d'erotisme, de lleis, de ciència, de lògica... En el diccionari he intentat fer una selecció tècnica del sànscrit i fer articles llargs, que siguin una eina útil per a l'estudiant de filosofia. Fins ara això no existia. Un altre motiu de la importància del diccionari és que actualitza el lèxic sànscrit, a partir de les dades del diccionari alemany, del 2001.

P. Els experts alaben també l'aportació de la doble etimologia.

R. Per a mi, és el més atractiu del diccionari. Hi aporto l'etimologia de la filologia comparada i la de la filologia tradicional sànscrita segons Panini. Si agafem el mot deva, per exemple, veiem que vol dir déu i que el seu significat és que juga alegrement. A partir d'aquí, mostro les diferents etimologies. Els occidentals, normalment, ignoraven fins ara l'etimologia del sànscrit, i els indis al revés. Al ser un occidental format a l'Índia m'ha semblat important posar-hi les dues. Cap diccionari ho havia fet abans, i és per això que no només és interessant per als catalans.

P. ¿Pensa fer el diccionari també en castellà?

R. He tingut ofertes i el vull fer, però és més important per a mi fer-lo en anglès, que també en tinc ofertes. Ara que ja tinc les etimologies fetes no és complicat passar el diccionari a una altra llengua. En el fons, volia aportar alguna cosa al món del sànscrit i ha estat aquest diccionari. Potser hi haurà altres llengües, però l'original serà sempre el català.

P. ¿L'estudi del sànscrit implica a més un aprenentatge espiritual?

R. Tradicionalment, sí. Requeria iniciació, no menjar mel ni carn, no usar perfums i dormir a terra. Actualment, ja no. El que sí és cert, però, és que l'estudi del sànscrit t'obre moltes portes, ja que pots llegir una literatura molt interessant: els aforismes del ioga,per exemple. Hi ha diverses traduccions i totes molt diferents. Llegir-les en l'original t'obre la porta.

P. ¿Practica el ioga?

R. Faig meditació. Bé, millor dit, faig Karma ioga, que bàsicament consisteix en descobrir el teu karma (el meu és estudiar). Quan ho descobreixes, has de tractar de fer el que et toca intentant no aferrar-te al fruit de les teves accions. En el meu cas, vaig pensar: haig de fer un diccionari, però fixant-me en l'acció del que faig, prescindint dels fruits. Si agrada o no agrada no depèn de tu, però ho has de fer el màxim de bé possible. Això s'explica al Bhagavadgita: has de ser el màxim d'eficient en el que fas, però desentenent-te del fruit.

En acabar l'entrevista, l'Òscar Pujol m'ensenya un text titulat Les edats de l'home que ha traduït del sànscrit i que es publicarà per Sant Jordi. Es va escriure entre els segles VII i X i en ell es parla de l'Edat d'Or, quan "la gent vivia feliç, sense casa i aparellada espontàniament". Com a contrast tenim l'Edat de Ferro, que segons Pujol descriu molt bé els temps actuals, quan "serà la riquesa l'única causa de l'honor i la força l'origen de tota la justícia. I quan el desig sexual serà l'únic lligam entre l'home i la dona".

La saviesa dels textos sànscrits, i la connexió entre Orient i Occident, és ara més a prop, gràcies a la feina feta per Pujol.