Separar-se

Llegeixo a EL PAÍS que el grup Presuntos Implicados, que ha aportat al món de la música cançons tan pelleringoses com Mi pequeño tesoro, se separa. I això, encara que sembli mentida, és una notícia molt bona per a tots els seus seguidors. En canvi, és una pèssima notícia per a tots els que no en som fans. Hauria de ser al revés, però no ho és, perquè quan un grup es dissol es produeix el letal efecte bomba de dispersió.

Els Presuntos Implicados, els Take That, els Mecano o els Sopa de Cabra, per esmentar-ne només uns quants, han anunciat no fa gaire la seva dissolució. Però, quan ho han fet, no se n'han anat a casa a plantar tomàquets. Al contrari. Als membres d'un grup dissolt els entra una febre per triomfar en solitari que resulta letal. De manera que, com passa amb les bombes de dispersió, allà on abans hi havia una sola gira anual, un sol reportatge a la revista Enderrock i una sola cançó col·locada a la llista dels 40 Principals , ara hi ha múltiples gires anuals, múltiples reportatges a l'Enderrock i múltiples cançons a la llista dels 40 Principals. Com amb les bombes de dispersió, l'efecte mortífer es multiplica.

La separació de Sopa de Cabra, per exemple, va generar un Gerard Quintana en solitari per una banda i uns Kabul Babà per l'altra. Els Mecano van generar una Ana Torroja en solitari i un José María Cano creador d'òperes per l'altra. Els Take That van generar un Robbie Williams (que ja ha fet quatre o cinc discos), un Gary Barlow (dos) i un Mark Owen (un). I la solista de Presuntos Implicados també ha dit que es pensa dedicar a la música en solitari. De manera que en els pròxims anys tindrem concerts d'homenatge i àlbums recopilatoris de Presuntos Implicados per una banda, i els àlbums que faci la solista per una altra. Per això, sabent què passa quan un grup anuncia que se'n va, només em queda demanar a Déu Nostre Senyor misericordiós que els Viva la gente no se separin mai.