Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

De putes

Dues conselleres i una paraula: tolerància. Com a responsable del trànsit, la consellera Tura ha parlat sovint de tolerància zero amb els índex d'alcoholèmia. Com a responsable de Benestar i Familia, la consellera Simó demana zones de tolerància per a les prostitutes. La paraula és flexible i es transforma en eufemisme, de repressió en el cas de Tura i de màniga ample en el de la consellera Simó. Els problemes als que s'aplica la tolerància són la imprudència al volant i la prostitució, dues dèries que, de vegades, es practiquen de manera simultània.

De la prostitució n'han parlat molt els polítics, alguns col·lectius de prostitutes amb prou empenta per reivindicar els seus drets i organitzacions feministes que recorden els seus preceptes ideològics sobre la matèria. Però es bandeja l'opinió del col·lectiu majoritari implicat en la qüestió: els usuaris. En determinats països, fins i tot s'ha optat per perseguir els clients amb multes i amenaces. Un cop preservada l'aparença benestant de l'espai públic, aquestes mesures repressores pretenen evitar, diuen, la instal·lació de màfies i l'esclavitud sexual. Donen per fet que tota la prostitució es basa en màfies i esclavatge i obliden la classe mitjana que desenvolupa una activitat que els governs mai no han volgut legalitzar per raons morals. Els d'esquerra perquè legalitzar la prostitució podria ser interpretat com l'admissió de l'esclavitud, i els de dretes perquè no es poden legalitzar els pecats (la fabricació d'armes i l'enverinament del medi ambient, en canvi, estan admesos). Resultat: la prostitució perpetua una alegalitat perillosa, esclavitzada pels dubtes dels polítics, i potencia la temptació mafiosa. Al final, constatem que hi ha més tolerància amb la màfia i els neovenedors d'esclaus que amb les prostitutes i els usuaris.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 16 de febrero de 2006