La 'high-life' de Xavier Gosé

Xavier Gosé (Alcalá de Henares, 1876 - Lleida, 1915), tan celebrat per les seves figures de la Barcelona bohèmia de finals del XIX i les del París frívol de les primeries del XX, va provar de dibuixar un pessebre i no va fer diana; no fallava quasi mai però li va sortir una obra convencional, d'estampeta: una sagrada família tòpica i llepada amb l'únic al.licient d'uns pastorets transfigurats en encuriosides midinettes. I és que al segle vint -i també al dinou- representar el naixement de Jesús i sortir-ne airós sense caure en la carrincloneria i la vulgaritat era una empresa temerària; la història quedava ja molt llunyana i masses vegades mastegada. Quan Gosé va afrontar un altre christma l'any 1913, aquest cop per a Le Monde, va optar per potenciar les seves virtuts pròpies, l'escenificació del gran món, i amb la superficialitat màxima, la moda, va resultar més convincent. Els dos christmes goserians formen part del fons del Museu Jaume Morera de Lleida, que té 287 originals del reputat il.lustrador català a més d'altres obres d'autors dignes d'interès com el mateix Morera.

El Noël de Gosé a Le Monde tenia en comú però una cosa amb els naixements més il.lustres de tota la història de l'art: la fascinació pels teixits i la indumentària luxosos, present ja a l'humil romànic i esclatant al gòtic i el renaixement. L'esgavellada establia de Betlem i, sobretot, l'epifania han estat durant segles una autèntica crònica de la moda occidental avant la lettre. Alliberat de la servitud religiosa, Gosé es deixà endur pel frenesí de la festa: parelles ballant l'escandalós tango -que a Catalunya llavors enfurismava els bisbats- a l'ampli ull d'escala d'un fastuós hotel parisenc i, a primer terme, dones mundanes, enjoiades i guarnides amb robes orientalitzants a l'estil del refinat Paul Poiret. Gosé compartia el goig per la contemplació del vestuari femení amb Ismael Smith, Marià Andreu i, sobretot, Manuel Rocamora que, enamorat del que es posava sa mare -que era molt presumida-, va convertir-se en el principal col.leccionista d'indumentària del país i gràcies a la seva dèria ara hi ha museu tèxtil a Barcelona, al carrer Montcada, malgrat que faci la viu-viu mentre a ningú no se li acudeixi tancar-lo.

1913 queda lluny, i París també, però Gosé continua irradiant el seu mòrbid i refulgent esteticisme; no estaria malament fer-li cas per Nadal i Sant Esteve, i en comptes de sotmetre's a la sobretaula assassina de cava i torrons a dojo, als mortals Pastorets o a les cançons enfadoses dels comerciants, es podria acabar el dia en un sarau argentí, com ara els barcelonins de La Milonga del Ángel (carrer Maspons, 6) el dia 25 a les set de la tarda, o del Club 7 a 9 (passeig de Gràcia, 46, primer pis), l'endemà a les nou del vespre, i perdre's definitivament així, ballant el tango.

Xavier Gosé

Portada de 'Les Annales'

de 'Le Monde'.

Nadal de 1913

Fons del Museu

d'Art Jaume Morera

Carrer Cavallers, 15, Lleida