_
_
_
_
_

Recomanem

Narrativa

La vostra Anita

Lluís-Anton Baulenas
Bromera
Alzira, 2015
128 pàgines

Hi ha novel·les que esdevenen pel·lícules i –menys o pitjor, normalment– pel·lícules que es fan novel·les. Després hi ha els casos com el de la lleugera i amable La vostra Anita, del barceloní Lluís-Anton Baulenas. L’obra literària arriba després de la coneguda adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, que saltà a les pantalles amb el nom d’Anita no perd el tren, mentre la novel·la quedava inèdita. Fins ara, és clar. Ja podem llegir la història que vam veure en imatges, i l’amor contra tot pronòstic entre la taquillera d’un cinema humil víctima dels multisales i el conductor de l’excavadora que treballa el solar que deixa l’edifici. Lleugera i amable. I molt legítima, per cert.

L’endeutament dels ajuntaments valencians i les retallades a l’autonomia local (2010-2013)

Rafael Beneyto

Fundació Nexe
Barcelona, 2015
41 pàgines

Assaig

Rafael Beneyto torna a analitzar la realitat politicoeconòmica valenciana. Hi torna perquè ho havia fet abans, amb un assaig breu sobre el finançament que ofega una autonomia en hores baixes. Ara canvia de tema i se centra en la política local, també entre l’espasa i la paret des que l’Administració central decidí “reduir l’autonomia local a un poder de caràcter administratiu, que és sotmés a una doble subordinació, estatal i autonòmica”. Beneyto repassa la situació dels ajuntaments valencians del 2010 al 2013, any de crisi puixant de recentralització encoberta o explícita. Tot plegat, un assaig breu i concís que encara i explica el “problema local” amb perspectiva valenciana. Un problema que, per cert, no és més que una manifestació més del “problema”, és a dir, el de l’organització de l’Estat mateix.

L’experiment

Josep Maria Muñoz Pujol

3i4
València, 2015
238 pàgines

Narrativa

Els clàssics sempre provoquen homenatges. N’hi ha de breus i explícits, ja ho sabem: estàtues o discursos d’elogi. També, però, n’hi ha de més elaborats i subtils. És el cas de L’experiment, un homenatge al clàssic alemany –ho és, i se n’autoproclamà ell mateix– J. W. Goethe. Concretament a Les afinitats electives, obra que el molt veterà i barceloní Josep Maria Muñoz Pujol pren com a base per construir la seua novel·la, una obra de matisos, tocada del romanticisme del mestre, que narra la història –sorpresa– d’un experiment. Quin? Tractar de buscar un límit, el de la capacitat humana per resistir l’instint. És això el que buscarà un grup ordenadament burgés que es llança a la batalla de l’autodestrucció. Contundent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_