Recomanem

Cuina

El Cabanyal ha estat al llarg dels segles pedrera de literatura. Ha quedat clar des de Blasco Ibáñez fins a Joan Francesc Mira, en novel·les i papers diversos. Però aquest poble vora mar també ha estat, i és, terra de cuina i de bon menjar. És el que posa en evidència La cuina del Cabanyal, de Felip Bens i Marisa Villalba, un llibre que és més que una compilació de receptes. Per què? El volum d’aquests dos autors recull “la cuina singular d’un poble singular”, amb luxe de detalls i fotografies. També deixa espai, però, per a una sèrie de textos més purament literaris, petites peces que dibuixen el paisatge culinari d’un barri que va ser poble i que vol ser poble.

Revista

Amb el fred torna Caràcters i amb la revista el pols per a l’actualitat literària en català. Hi ha poques publicacions tan exhaustives pel que fa a l’anàlisi de les publicacions de la temporada, i cada número es reivindica. En aquest, en primer lloc, hi ha una sucosa entrevista a l’eslovena Simona Skrabec, traductora i crítica literària, presidenta del Comité de Traducció i Drets Lingüístics del PEN internacional. D’altra banda, també hi ha un monogràfic dedicat a l’escriptor –traductor, assagista i novel·lista – Sebastià Alzamora i els articles destacables d’Enric Sòria, Cristina Mora o Esperança Camps. Per acabar, en el cos de la revista: les crítiques que mostren el panorama de la producció en literatura catalana més actual. A examen des de La desconnexió valenciana de Toni Mollà fins a Les relacions virtuoses de Marc Romera.

Narrativa

Que la corrupció és una de les qüestions que més preocupa la ciutadania ho poden testimoniar des de les enquestes del CIS fins a les taules dels bars de tot el País Valencià. Si la literatura naix i es reprodueix en la realitat, doncs, no és estrany que la brutícia política i econòmica cree –com crea – rius de tinta. També novel·les. L’escriptor d’Artana, Joan Pla, l’ha presa com a la part central de la seua última novel·la, Ciutat de corrupcions, que reitera el que ja havia donat a conéixer en la seua anterior obra, Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Bullding. És a dir, narració tradicional i “corrosiu” contingut: la part fosca de la política, despatxos, urbanisme i ombres diverses. Una realitat coneguda, massa i tot, que també és novel·la.