Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

La batedora rítmica de Zoo: vida efervescent més enllà d’Orxata

El nou projecte de Panxo (Orxata, Riot Propaganda) debuta en llarga durada amb 'Tempestes que vénen del sud'

El música Panxo i els membres de Zoo, el seu nou projecte.
El música Panxo i els membres de Zoo, el seu nou projecte.

Amb els Orxata (abans Orxata Sound System) en període d’hibernació, la trajectòria de Zoo va agafar una bona embranzida fa uns quatre mesos, quan el tema "Estiu" va gaudir d’una acollida excepcional: 200.000 reproduccions des que es va difondre per Internet. L’àlbum, però, “ja estava en marxa”, tal com ens comenta Toni Sánchez, més conegut com a Panxo, una de les veus dels Orxata i DJ com a Riot Propaganda.

“El que sí que va fer això és que em replantejara un poc la manera com enfocar l’àlbum i em repensara les possibilitats del projecte”, ens diu. I no cal que ho jure, perquè Tempestes que vénen del sud (Propaganda pel Fet, 2014) mostra un ventall ben ric de sonoritats, de temàtiques líriques i de possibilitats, encara amb molt de camí per a desenvolupar. Substanciat també en les col·laboracions que l’integren (At Versaris, Los Chikos del Maíz, Roy Mercurio), que atorguen al disc una potencialitat transversal ben clara: “Més que un procés de creació col·lectiva, ha sigut un procés individual en què m’he envoltat de bons amics que admire molt pel seu talent i que m’han ajudat molt en certs moments”.

Hip hop, r’n’b, ska o rock són algunes de les denominacions d’estil que podem trobar en aquest debut en llarg. El rap és la base de tot, però només la base des de la qual s’acoloreix un llenç molt més ampli. “Jo sempre he fet rap, és la música que m’ha agradat practicar”, diu Panxo, alhora que assumeix que “sempre he escoltat altres músiques, quasi sempre barrejades amb rock”. Aquest disc és potser també una apel·lació a públics més amplis? Una crida a transcendir al públic que encara no ix de les caselles que marquen les restringides prescripcions genèriques d’aquesta fragmentada era?: “Pense que qualsevol músic vol arribar al nombre més elevat de públic possible, i somia tocar davant de deu mil persones; a mi, de tota manera, el que m’ha mogut ha sigut una necessitat de fer alguna cosa més ràpida que el rap més clàssic que havia practicat quasi sempre”.

La necessitat d’anar unes quantes passes més enllà, és clar, perquè “ja havia assistit a molts concerts de rap, tant com a públic com a músic, i trobava a faltar alguna cosa més: el rap és l’estil que m’ha modelat com a músic i no l’he deixat de banda; de fet, de manera paral·lela al disc, hem llançat les Escenes quotidianes, en què tornem un poc a aquesta essència més rapper”.

Habitualment lligats a exposicions públiques en què preval el factor lúdic i ballable, amb el perill de, potser, caure en la complaença reivindicativa dels sons que es consideren de festa major (la reivindicació que traspuen les lletres com un fi en si mateix, més coartada per al ball que no pas una eina efectiva per a canviar la societat), la música de Zoo es trobarà, de ben segur, amb les mateixes connotacions que sempre han marcat la proposta d’Orxata Sound System: música que transforma l’emprenyament amb la realitat que l’envolta en energia positiva.

Això pot fer que el missatge es dissolga una mica?: “No pense que s’haja de perdre: mirem Public Enemy o Los Chikos del Maíz, per exemple. I si el ‘component clarament festiu’ del que tu parles és que siga música ràpida, tampoc: mirem KOP o Obrint Pas. Pensem que la pèrdua del contingut vindicatiu pot vindre donat més per la falta de claredat en el missatge, i ací sí que intentem ser clars”.

La banda per als directes, que ara es compon d’integrants de La Gossa Sorda, La Raíz, Obrint Pas o Aspencat, estrena aquest Tempestes que vénen del sud el 21 de novembre a la sala Rock City d’Almàssera, i continua amb una sèrie de concerts que s’amplien a Gandia el 22 (Sala Fever), a Barcelona el 28 (Music Hall) i, per acabar, al Festivern el 31 de desembre, a Tavernes de la Valldigna.