Nacho Carbonell, disseny a l’‘exili’

Nacho Carbonell (València, 1980) va arribar fa una dècada, l’any 2004, a la Design Academy Eindhoven per ampliar els estudis de disseny. El seu aprenentatge acadèmic havia passat abans per una estada als Estats Units i pel CEU Cardenal Herrera de València. Tres anys després es graduava amb cum laude, creava el seu estudi a la ciutat holandesa i començava un itinerari creatiu i professional que no ha deixat d’eixamplar-se a escala internacional durant tots aquests anys. “Em sembla que aquesta última etapa, a Eindhoven, va estar per a mi clau, perquè em va ajudar a filar i posar en ordre una sèrie de conceptes que tenia al cap i començar a transformar-los en objectes creats al meu propi estudi”.

Amb una formació acadèmica quasi exclusivament dirigida als processos industrials, el dissenyador s’obria a una visió en què prevalia el vessant emocional de l’objecte, ara com a narrador i portador d’històries. La vella conjunció, forma i funció, que havia vertebrat l’escolàstica del disseny, es transformava en els seus treballs en un diàleg inesgotable entre ficció i fantasia, entre art i disseny. ”Per a mi, la meua faena és una recerca constant de nous horitzons, per a descobrir, per a comprendre i analitzar allò que passa i què passarà en el futur”, assenyala Carbonell a propòsit del seu ofici com a dissenyador. I afig, pel que fa al paper de mèdium de tot creador: “Jo sóc un intermediari, un captador i traductor de les necessitats del nostre entorn”.

Les seues creacions se situen a les antípodes dels objectes revestits d’un racionalisme quasi purità que ha distingit una bona part de la història del disseny contemporani; en contrapartida, les peces que ixen del seu estudi, siguen cadires o llums, se’ns apareixen com a peces del mobiliari d’una fantasia somniada per Lewis Carroll o Edgar Allan Poe; volums de gust orgànic i perfils surrealistes que no amaguen una mirada desmitificadora o irònica sobre el mateix objecte o el disseny com a disciplina; objectes de formes híbrides que invoquen la natura o els nostres desitjos o fantasies més íntimes i en què les fronteres entre disseny i escultura acaben difuminant-se i qüestionant-se. “Sempre mire de lligar aquest vessant emocional que tots tenim amb els objectes que ens envolten i formen part de la nostra quotidianitat, perquè acaben formant part de la nostra vida d’una manera conscient”, assenyala Nacho Carbonell a propòsit d’aquesta interacció entre objecte i usuari.

Aquesta visió emocional i reflexiva del disseny li ha valgut, entre altres reconeixements, la distinció com a Designer of the future en la Design Miami de Basel, una de les cites més reconegudes del disseny internacional. “Aquests objectes busquen traure’t de la quotidianitat i fer-te submergir en el seu univers”, diu Carbonell sobre les seues creacions. Peces amb un fort component plàstic que assalta i envaeix l’espai íntim i que, a parer de Carbonell, “genera una escenografia radicalment diferent al nostre àmbit, que dota la peça d’una forta càrrega expressiva”.

Aquests dies el dissenyador fa els últims retocs a les peces que es podran veure en l’exposició que li dedica el Groninger Museum, un centre que acull mostres d’art i de disseny contemporanis. L’exposició recorre la seua trajectòria creativa des dels primers treballs a la Design Academy Eindhoven fins a peces fetes recentment amb motiu de la mostra que romandrà oberta del 22 de novembre al 22 de març. “En tot procés creatiu hi ha experimentació i, per descomptat, molts passos intermedis plens d’errades fins a aconseguir que la peça o l’objecte puga contar la història per la qual existeix”, assenyala el dissenyador a propòsit de la seua recerca creativa. “És un gran esforç, el que es fa a l’estudi per a aconseguir aquest trànsit d’allò que és merament conceptual a l’estat físic”. I remarca: “I, per descomptat, hi ha l’equip, el grup amb què treballes, que és essencial per a ajudar-te a fer aquesta traducció”.

“Som allò que recordem”, diu Nacho Carbonell pel que fa a les seues arrels valencianes. “El Mediterrani és una part molt intensa de la meua vida, els estius a la vora del mar amb la família han estat claus d’una manera conscient, i també inconscient, en el meu procés creatiu”, assenyala el dissenyador sobre el seu paisatge i influències. “Fins i tot, la idea de recerca en els fons marins s’assembla, si vols, a la recerca actual de noves creacions”. Amb tot, malgrat aquest vincle, els seus treballs i col·laboracions han estat esporàdics entre nosaltres. “Totes les coses, les poques coses, que he pogut fer fins ara a València s’han fet més per voluntat meua que perquè m’hagen arribat encàrrecs o propostes interessants”, diu Carbonell. “Desgraciadament, fora de les relacions familiars i d’amistat, no tinc cap altre contacte amb València, tot i que espere que en un futur això canvie i puguem fer-hi coses”, comenta.

Encara que no li agrada fer prediccions, pensa que, si s’haguera quedat a València, “les decisions i la direcció pel que fa a la meua trajectòria professional haurien estat molt diferents” i considera que treballar i crear en una ciutat com Eindhoven li “proporciona la concentració que es requereix per a observar allò que passa al teu voltant”. I reconeix que, el fet d’haver acumulat paisatges, formacions, aprenentatges diversos, han acabat ajudant-lo a “parlar un llenguatge més universal gràcies a la mescla de cultures”.