Consellera dimissió

El passat 20 de setembre la Consellera d’Educació, María José Català, publicava en aquestes mateixes pàgines un article titulat Lo que de verdad importa, en el qual es vanagloriava de la reducció de la taxa d’abandonament escolar al País Valencià i ho atribuïa a l’esforç de la comunitat educativa i al “empeño incansable de la Administración por garantizar el óptimo funcionamiento del sistema”.

De l’esforç de la comunitat educativa per tirar endavant el sistema educatiu en tenim constància cada dia des del sindicat que represente. Ara bé, afirmar que l’Administració s’està deixant la pell perquè el sistema funcione ens sembla una burla a la comunitat educativa. Sobretot, quan s’autoatribueix el mèrit per la reducció de la taxa d’abandonament escolar. En tot cas a qui li ho hem d’atribuir, en bona mesura, és a la crisi i a la manca de futur laboral del nostre jovent. Com menys oportunitats laborals més temps en el sistema educatiu. Però pensant-ho millor, potser té raó la consellera i ens hem de felicitar per les polítiques econòmiques dels governs del PP, que impedeixen la creació de llocs de treball per al nostre jovent i el fa quedar-se a l’escola.

Reduir la taxa d’abandonament escolar és important. Però no és l’única cosa important, ni molt menys “lo que de verdad importa”. El benestar de l’alumnat, les famílies i el professorat és importantíssim, fonamental per a garantir la millora de la qualitat educativa. I en eixe punt la Conselleria ha fet ingents esforços per complicar-li la vida a la comunitat educativa. A la consellera Català només li importen els números, però no les persones. No li importa que criatures de 3 anys no puguen compartir escola amb els seus germans en el Cremona d’Alaquàs o en el col·legi municipal de Benimaclet, ni que el professorat del Roís de Corella siga suprimit per una falsa integració del Josep Camarena, ni que a les escoles de Castelló o Ontinyent s’elimine la línia en valencià malgrat la demanda majoritària de les famílies, ni que les aules estiguen a rebentar i l’alumnat no tinga prou professorat per atendre’l correctament. A la consellera li fa igual que l’aplicació de la LOMQE siga precipitada i caòtica, que el professorat tinga poc temps per a preparar-se o més hores lectives i menys salari. Poc importa si el professorat interí no cobra el mes de setembre. I si l’alumnat i el professorat passen calor que es compren ventalls, perquè els ventiladors estan prohibits i els aires condicionats són massa cars. No passa res si cada vegada és més complicat accedir a les beques de menjador i tenim alumnes desnodrits a les aules.

Tot això no influeix en els números de l’abandonament escolar, perquè el que de veres importa són aules farcides d’alumnat sense futur.

La consellera aprofita l’article per a carregar contra la mobilització d’inici de curs, una mobilització que STEPV ha fomentat i secundat, de forma unitària amb altres entitats i col·lectius, aplegats en la Trobada de Plataformes Comarcals. Ens acusa d’"empañar el inicio de curso". La consellera volia que tots els telediaris de l’estat obriren el noticiari el 3 de setembre destacant que el País Valencià era la primera autonomia en començar el curs, que som l’avantguarda de l’educació i de l’aplicació de la LOMQE a tot l’estat. Però es va trobar amb les imatges de la policia nacional entrant al Cremona d’Alaquàs per a desallotjar xiquets de tres anys i les seues famílies que estaven ocupant –ai mare!- l’escola. I es va trobar les imatges d’alumnes i docents impartint classes en el pati en banyador i tovalloles per combatre la intensa calor. Lamentem haver-li pertorbat l’idíl·lic inici de curs que volia, però vosté mateixa s’ho ha buscat.

No és l’única que ens acusa. Guillermo Martí, secretari general de FETE-UGT PV, en un article publicat també a El País el passat 29 de setembre, acusa falsament i sense vindre a tomb l’STEPV de no mobilitzar contra la LOMQE en una marxa a Madrid i de promoure ara una vaga en l’ensenyament contra la LOMQE. Absurd.

Sembla que som el punt de mira per a la consellera, però també per a altres, que haurien d’estar fent-nos costat i exigir la dimissió de la consellera d’educació per la seua gestió, que està arruinant l’ensenyament públic i fomentant-ne la privatització.

Això ens confirma que anem pel bon camí en la lluita per l’escola pública, en la defensa del professorat, de les famílies i de l’alumnat. I així continuarem fent.

Marc Candela és portaveu del Sindicat de treballadors de l'Ensenyament