La biblioteca ideal

Amb l’estiu com a temps de retrobament i de lectures ajornades, hem demanat a una sèrie de professionals, escriptors, editors, artistes, arquitectes, dissenyadors, etc., que ens facen una selecció de cinc títols de la seua “biblioteca ideal”. Ací tenim el resultat literari.

Raquel Ricart. Escriptora

“L’estiu té la qualitat màgica del miratge: s’estén inabastable, en la imaginació. I amb la imaginació et veus llegint aquella pila de llibres que has anat posposant durant l’any, ‘aquest per a l’estiu’. No sé d’on prové el miratge. Potser de la vivència infantil, del temps en què l’estiu s’estenia verament inabastable, amb un dia, i un altre dia, i un altre encara. Dies llargs en un temps sense fi en què, potser l’única cosa innegociable, era el descans en acabant de dinar. I dic miratge perquè en fer-te gran, en tenir responsabilitats i entrar en la vida adulta, el temps de l’estiu s’acurta, s’encull com la llana amb l’aigua calenta i tots els llibres que has anat acumulant al llarg de l’any sempre en són més dels que pots abastar. Llibres dels que creen un món i ho fan de tal manera, que anheles el moment d’obrir aquelles pàgines per a submergir-te en la vivència, en la contemplació d’altres vides que, per obra i miracle de la literatura, acaben formant part de la teua. Com cada estiu, me n’emportaré més dels que podré llegir”.

Una dona difícil. John Irving.

Orgull i prejudici. Jane Austen.

El turista accidental. Anne Tyler.

Sense la terra promesa. Enric Valor.

Memòries de l’Àfrica. Isak Dinesen.

Antoni Furió. Historiador

“La tria està feta pensant en el plaer de la lectura, en el goig intel·lectual que et procura un bon llibre d’assaig, de literatura d’idees, d’intel·ligència desbordant, que et commou tant o més que una bona novel·la, que apel·la a un altre tipus d’emocions “.

Correspondència Joan Fuster 14. La generació valenciana dels seixanta. Recull les cartes entre l’escriptor i els seus primers “deixebles”, aquella prodigiosa plèiade d’universitaris valencians que tenien vint anys el 1960 i de qui el “mestre” esperava tant, tot i que, com es defensava Vicent Àlvarez en una carta, “encara no tenim pèl a la fava”.

Le capitalisme au XXIe siècle. Thomas Piketty. El llibre de Piketty, entre la història econòmica i la política, necessari per a comprendre el present i ple de bons suggeriments per a canviar-lo, per a millorar-lo.

Cien años de soledad. Gabriel García Márquez. El merescut homenatge a Garcia Márquez, ara que ens ha deixat, que és també un llibre per a fer lectors, per a gaudir de la bona literatura.

La melodia del desig. Ferran Garcia-Oliver. Un dels llibres que serà una de les meues primeres lectures d’estiu, la deliciosa –diuen, i n’estic segur– nova novel·la del medievalista Ferran Garcia-Oliver, ambientada en la València del segle xv.

Quan truquen de matinada, Salvador Vendrell. La primera del novell novel·lista Salvador Vendrell, que es fa així un lloc en el densament poblat firmament dels escriptors suecans.

Joan Navarro. Poeta

“No és senzill fer una tria d’aquesta mena. Sempre et fa la sensació que et deixes algun text important per a tu”.

Ulisses. James Joyce. En traducció de Joaquim Mallafré. És un llibre en el qual em capbusse de tant en tant: tot un món que mai no t’acabes.

Poesia. Daniel Faria. Un poeta portugués que va morir molt jove. Molts dels seus poemes estarien en l’òrbita de la manera de fer de la gran poetessa brasilera Orides Fontela, però no estic segur que Faria arribés a llegir-la.

Obra catalana completa 1. Poesia. Pere Gimferrer. Aquest primer volum recull, entre altres, els seus millors llibres de poesia, com ara Els miralls, Hora foscant, L’espai desert... És el Gimferrer que més m’interessa.

Llibre dels minuts, de Gemma Gorga. El motiu per a tornar a aquest text ha estat el llibre d’artista que va fer a partir d’aquesta obra el pintor Pere Salinas i que he tingut l’oportunitat de contemplar en la seua recent exposició “On la llum”.

L’inventari clement de Gandia. Vicent Andrés Estellés. Tornar a aquest llibret i rellegir amb emoció el seu magnífic poema “Educadament, Misser Mascó, 17”.

Laia Climent. Editora

“Això d’elaborar una ‘biblioteca ideal’ és realment complex. Complex perquè les persones anem canviant i, de vegades, no som conscients dels llibres que ens han marcat fins que no els rellegim o, més ben dit, fins que no ens invoquen la seua presència una vegada més”.

Anna Karènina. Fedor Dostoievski. Aquests llibres que tornen, que ressonen en el nostre interior, i ens conviden a entrar, una vegada més, en la seua màgia.

Hi ha morts que pesen cent anys. Tomàs Llopis. Una obra que no t’ensenya des de fora la història, sinó que et permet viure-la des de dins d’uns personatges totalment creïbles.

Les ratlles de la vida. Raquel Ricart. L’autora construeix unes històries familiars des de la mirada de les dones.

La logique du symptôme. Décodage des Stress Biologiques et Généalogiques. Laurent Daillie. Aquest llibre tracta una temàtica que trobe fascinant: la manera com les malalties estan provocades per conflictes psicològics i la manera com en cada part del cos es fixa un conflicte determinat.

Produccions Ansietat (1970-1988). Salvador Jàfer. A l’Octubre d’enguany, celebrarem els 40 anys de la col·lecció de poesia de Tres i Quatre. És un bon argument per a rellegir una antologia d’un autor que va marcar una època en la poesia catalana al País Valencià.

Josep Vicent Boira. Geògraf

Buscando la justicia espacial. Edward Soja. Aquesta obra està adreçada a tot el públic que vulga comprendre el que hi ha darrere del “dret a la ciutat”, de la (in)justícia de la vida urbana i dels moviments socials que hi lluiten. Can Vies, Gamonal, el Cabanyal-Canyamelar? Abans va ser Los Angeles. Soja ens explica com i per què. Per a nodrir d’arguments la resistència.

El busto del emperador. Joseph Roth. Un llibre que cal rellegir sempre, i encara més enguany, que recordem l’inici de la Primera Guerra Mundial.

Plan sobre el planeta. Capitalismo mundial integrado y revoluciones moleculares. Félix Guattari. Per a iniciar-se en algunes lectures del filòsof Guattari, clar i nítid en aquestes planes com no ho havia estat mai. Punyent anàlisi de la revolució capitalista i la contrarevolució molecular, subversiva i antisocialdemòcrata.

El tramvia groc. Joan Francesc Mira. Per a una lectura lenta i pausada que ens permeta reflexionar sobre com canvia el paisatge humà i físic que ens envolta ara mateix i que, d’ací a uns quants anys, haurà desaparegut, excepte en la memòria i, potser, en els llibres. Melangia?

Butcher’s Crossing. John Williams. Per als afeccionats al western com jo. Lluminoses referències a la frontera americana i a la cacera de bisons cap al 1873 que enfrontava directament els homes amb el repte d’una naturalesa no domesticada.

Fina Cardona. Poetessa

“El món canviava quan el cotxe, ben carregat, ens acostava a l’hort familiar. L’exageració adolescent, eterna de vegades, feia que una maleta s’omplís, només, de llibres i gèneres. Tots havien d’estar col·locats a la cambra d’estiu… Llibres i parotets. Tarongers, llimeres, verdures fresques i una noguera grandíssima a la vora. L’ombra i els llibres. Olor d’albergínia, de piscina i tot adobat amb “basca” i ponent sota la parra. L’estiu de les mil lectures. Que en trie cinc? Impossible! Una addicció que ve de lluny, fa que cinc mai no en siguen prou…”.

Consells, proverbis i insolències. Joan Fuster. Un llibre que sempre recorde amb els pares. Un descobriment, llegir-lo anys després per a enganxar-me al Fuster per sempre.

L’ingenu seductor. J. D. Salinger. Més tard es publicaria amb el nom autèntic, El vigilant en el camp de sègol. Un llibre que em van recomanar als catorze. Sempre el tinc present. Quin luxe, perfecte per al malestar adolescent ple d’esperança…

Poesia completa. Joan Salvat Papasseit. Un tiratge de 1.000 exemplars, amb paper de tebeo barat, sense numerar. Carles Jorro me’l regala abans del viatge d’estiu a la Ribera. Un incunable en vena que em situaria en el camí de les “ondes hertzianes” per sempre.

Primer viaje en torno del Globo. A. Pigafetta. Una gran expedició relat, un diari de ruta. Un tomb pel món més desconegut al xvi. Un llarg viatge on es posava nom i colors a allò mai no vist.

La cocina y los alimentos. Harold McGee. Aliments que es transformen fins a arribar al plat. Matèria, vida, amb quotidianitat i alquímia. Destapa, amb molt de plaer, la intimitat biològica dels aliments.

Alfons López-Tena. Exvocal del Consell General del Poder Judicial

“La meva recomanació de llibres per a l’estiu va adreçada a qui vulgui sacsejar les neurones i no estovar-les: per què passa el que passa, quines són les claus per entendre el poder i el seu exercici, de què va (i no va) el "procés" català, com es fa per saber i actuar… Bon estiu!”.

On Populist Reason. Ernesto Laclau.

For They Not Know What They Do: Enjoyment as a Political Factor. Slavoj Zizek.

Això diu que era. Rafa Ferrando.

In the Light of What We Know. Zia Haider Rahman.

Structure du sérail. La fiction du despotisme asiatique dans l’Occident classique. Alain Grosrichard.

Manuel Portaceli. Arquitecte

“Una biblioteca lleugera per a l’estiu, un plaer que ja comence a intuir”.

El último tramo. Patrick Leigh Fermor. Seduït pels dos volums anteriors, ja tinc ganes d’abordar la lectura de “l’últim tram” del viatge iniciàtic d’aquest estudiant díscol per Europa.

El mundo clásico: La epopeya de Grecia y Roma. Robin Lane Fox. Llegir i rellegir aquest amé llibre sobre l’inabastable llegat dels nostres pares, grec i romans.

La idea de arquitectura. Renato de Fusco. Una obra imprescindible per a la formació de l’arquitecte a l’hora d’obtenir respostes construïdes de necessitats no tan sols materials.

La vida de los sentidos. Antoni Marí. Un altre plaer literari, tornar a rellegir aquest recorregut entre intuïció-raó, entre sentit-sensibilitat.

I per a completar la selecció, a l’hora del capvespre, deixar-se endur per la poesia de Juan Ramon Jiménez, mai no et defrauda, i la de Paul Verlaine i aquell poema que diu: “Aime-moi / Car sans toi / Rien ne puis / Rien ne suis (Compagne savoureuse et bonne). I si és possible, acompanyat d’un daiquiri.

Kike Correcher. Dissenyador

“L’estiu és un mite que es perd en el passat. Lluny queden les interminables vacances de la infància. Una selecció de llibres que compleix les meues exigències per a l’estiu: fàcils de transportar, però plens d’inspiració, especialment si ets dissenyador”.

Designers Don’t Read. Austin Howe. “Els dissenyadors no lligen”. Amb aquesta excusa el director creatiu recull una selecció d’assaigs sobre el paper dels dissenyadors gràfics.

Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki. Escrit el 1933, aquest manifest en defensa de l’estètica clàssica japonesa ens sorprén per la seua capacitat de fer-nos veure la bellesa en aqueixos aspectes que, normalment, associem amb la imperfecció: l’opacitat, la textura, la penombra…

White. Kenya Hara. En White, el dissenyador Kenya Hara explora el color blanc com a expressió del concepte de buit i la relació que té amb la creativitat.

Pensar con imágenes. Enric Jardí. Un llibre que hauria de ser manual obligatori a les escoles per a ensenyar als xiquets la capacitat de les imatges per a comunicar.

The Designer says. Sara Vader. Acaba la meua selecció amb aquests breus comprimits. Els aforismes són una de les formes literàries més breus, i gràcies a Twitter diria que molt actuals. Un llibret deliciós a base de citacions dels grans professionals del disseny. Perfecte per a meditar mirant la mar.

Artur Heras. Artista

“Seleccionar cinc llibres entre els autors que t’han impactat sempre és una cosa difícil, fins i tot incomoda. Tractant-se d’una biblioteca d’estiu, he pensat que no hi ha res millor que els relats o contes breus. M’adone que alguns dels meus autors més estimats, Roth, Auster, Echenoz, Tabucchi… n’han quedat fora”.

Tres horas en el Museo del Prado. Eugeni d’Ors. Potser una mica fatigat de tantes cròniques i crítiques d’art, no hi ha res millor que retornar a un clàssic.

La luz más antigua que el amor. Ricardo Menéndez Salmón. Una novel·la que construeix un text bellíssim a partir de tres històries diferents sobre la llibertat del creador.

Cançons d’amor i de pluja. Sergi Pàmies. Un productor de contes amb una visió emotiva i carregada d’ironia.

100 fotografías de Juan Rulfo. Una altra manera de rellegir l’autor de Pedro Páramo.

I per acabar la tria, dos escriptors de contes, el mexicà Emilio Pacheco i el polonés Zbigniew Herbert, però en aquesta ocasió com a creadors poètics, dos poemaris en què no falten les seues dosis d’ironia.

El silencio de la luna. Emilio Pacheco.

Poesia completa. Zbigniew Herbert.

Robert Pérez. Llibreter

“Tinc la fortuna d’accedir a les biblioteques que altres lectors han anat formant al llarg del temps. Idees, sensibilitats, aficions i treballs d’èpoques ben diverses acaben barrejades a les llibreries de vell. No faig diferència entre l’estiu i altres èpoques de l’any, així doncs vet ací alguns dels llibres llegits, o tornats a llegir darrerament”.

Llibre de meravelles. Vicent Andrés Estellés.

El arpa de hierba. Truman Capote.

Los moriscos antes y después de la expulsión. Mikel de Epalza.

Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945. Josep Fontana.

Viatge pel País Valencià. Joan Fuster.

Maite Simon. Editora

“La biblioteca de l’estiu sol ser una construcció mental atapeïda de projectes, papers, llibres i bytes. Tanmateix, la ideal seria la que, independentment del seu volum –real, imaginat o desitjat—, satisfaça en quantitat i qualitat les nostres expectatives i no genere, al capdavall, una reiterada frustració any rere any. És per això que jo no acostume a preparar una maleta especial, sinó que recórrec a les piles de lectures en cua que, misteriosament, van construint-se”.

La melodia del desig. Ferran Garcia-Oliver. He gaudit moltíssim llegint-la, tant per la trama narrativa com per la magnífica reconstrucció de la vida de la València del s. xv i, sobretot, pel magistral domini de la llengua. No pare de recomanar-la.

A les muntanyes sagrades. Xinran. Un text emocionant que m’aproxima a la vida i a la cultura tibetana i que estic complementant amb altres fonts per a documentar-me amb vista al viatge d’aquest estiu.

Mil sols esplèndids. Khaled Hosseini. Una lectura que em va commoure fins al moll de l’os sobre la història recent de l’Afganistan, les relacions familiars i la situació de la dona.

Lèxic familiar. Natalia Ginzburg. Amb les frases justes i les paraules exactes, les narracions de Ginzburg desprenen un magnetisme molt especial, addictiu. Llegir-la endolceix i dóna pau. Magnífica.

La imatge (2n vol.). Josep Palàcios. Pendent de lectura a petites dosis. Una obra singular, d’un escriptor ben particular i en una bona edició, que combinaré amb les darreres novetats d’escriptors valencians. Fins on arribe.

Vicent Martínez. Dissenyador

“En la meua selecció, un llibre per a aquest estiu i quatre més que m’han acompanyat i que, de segur, tornaré a llegir”.

La utilitat de l’inútil. Manifest. Abraham Flexner. Només n’he llegit unes quantes pàgines, però resulta del tot revelador la narració d’un discurs de Victor Hugo el 1848 en què afirma que “la crisi no se supera retallant els fons a la cultura; ans al contrari, duplicant-los”. Objeccions que, com es veu, són ben actuals.

Juan Belmonte. Matador de toros. Manuel Chaves Nogales. Gràcies a aquesta biografia del torero Juan Belmonte, jo, que no sóc aficionat als bous, vaig poder descobrir un periodista i escriptor com Manuel Chaves.

Un médico novato. Sento Llobell. Una novel·la gràfica que t’atrapa des de la primera vinyeta, ambientada en la Guerra Civil.

Societat limitada. Ferran Torrent. Un llibre per a rellegir. I si se’n canvien alguns personatges, ple d’actualitat. Un Ferran Torrent profètic.

Mr. Vertigo. Paul Auster. La imaginació i la narrativa d’Auster ens fascinen a l’hora de recrear els ancestrals somnis de l’ésser humà: el desig de volar.

Fran Silvestre. Arquitecte

“L’estiu significa un període de desconnexió que ens permet poder gaudir d’alguns plaers que la resta de l’any són més difícils. El plaer de la lectura ens permet, entre altres regals, fer viatjar la nostra ment a paisatges allunyats de la rutina i del quefer quotidià”.

El elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki. Un llibre revelador que fa un elogi dels cànons estètics japonesos, que són comparats amb els cànons occidentals.

La arquitectura del deseo. José Antonio Marina. Una colpidora reflexió sobre la necessitat que té l’home del desig.

Utopía. Una historia de una idea. Gyorgy Kepes. Un llibre que tracta de la recerca, al llarg de la història, de la humanitat de les societats ideals i idealitzades.

Momentos estelares de la humanidad. Stefan Zweig. Una obra deliciosa que fa un recorregut per la història a través d’una sèrie d’episodis rellevants i els seus protagonistes.

La caverna. José Saramago. Com l’autor, compartisc la idea que, per a canviar de vida, abans cal canviar la vida.

Xavi Sarrià. Escriptor i membre d'Obrint Pas

“Per a passar l’estiu vos recomanaria antigues lectures que em van marcar. Són novel·les que ens capbussen en diferents geografies amb un component poètic ben marcat. Sempre m’ha fascinat la mescla entre bellesa i cruesa, entre ficció i realitat, entre èpica i quotidianitat. Com si en cada pàgina ens convertírem en equilibristes que avancen entre el millor i el pitjor de la vida que ens envolta. Aquí en teniu una breu tria”.

La escala de los mapas. Belén Gopegui.

Col·lecció particular. Esperança Camps.

Los invisibles. Nanni Ballestrini.

La plaça del Diamant . Mercè Rodoreda.

Estrella distante. Roberto Bolaño.

Josep Gregori. Editor

“Sempre he pensat que viatjar i llegir són dos dels plaers més grans de la vida. Tot i que allò més ideal seria poder gaudir-ne amb intensitat durant tot l’any, la realitat és que l’estiu sol ser l’època en la qual tenim més temps lliure i, per tant, els viatges poden allargar-se més enllà del cap de setmana i les obligacions no t’impedeixen endinsar-te en un llibre amb el simple objectiu de gaudir del que ens conta. Molts dels títols de la meua biblioteca ideal per a l’estiu uneixen els dos vessants: literatura i viatges”.

Istanbul. Orhan Pamuk. El guanyador del Premi Nobel de Literatura ens convida a descobrir una de les ciutats més fascinants del món en un relat molt personal i seductor, ple de records i de sensacions impagables.

La casa de gel. Joan Pons. La màgia de l’illa de Menorca a través d’una història d’amor inoblidable.

Cosins germans. Ferran Torrent/Empar Moliner. Un llibre ple de paisatges, gastronomia, humor i idees fantàstiques, perfectes per a les vacances.

La rossa dels ulls negres. John Banville. Un altre viatge, ara al Hollywood dels anys 50, per a conéixer un dels grans escriptors actuals, John Banville, i també el mític Raymond Chandler, creador del detectiu que Banville ha ressuscitat en aquest títol.

Les escopinades dels escarabats… Andreu Martín. Per acabar, una novel·la negra amb una bona dosi de crítica i de mala llet perquè l’estiu no ha de servir de narcòtic davant de la situació actual.