Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Recomanem

Poesia

Obra completa I

V. A. Estellés

3i4

València, 2014

433 pàgines.

Mai no s’acaba, Estellés. De vegades, fins i tot, recomença. És el cas que ens ocupa. 3i4 ha rellançat la seua Obra completa –per ara només el seu primer volum–, en una nova edició revisada, a cura de Ferran Carbó. Enorme notícia, perquè no es tracta només de remenar l’anterior, publicada entre el 1972 i el 1990, sinó de millorar-la. Hi ha alguns canvis; principalment, l’organització dels poemaris, que passa a ser cronològica. Decisió encertada, que evidencia l’evolució del poeta. Amb aquest primer volum, se’n presenten els escrits entre el 1952 i el 1957, una època de transició, com diu el mateix Carbó en l’estudi introductori, “de les homilies a les tenebres”. D’Estellés a Estellés.

Saó, núm. 393

Saó Edicions

València, 2014

50 pàgines.

Revista

Saó respira. La música en valencià, també, malgrat tot i sense triomfalismes. En el seu últim número, la revista degana en valencià ha volgut dedicar un monogràfic a una de les poques bones notícies culturals del país: la seua música. No, no és un gènere, com alerten molts, amb raó. L’explosió, de fet, és de qualitat, però també d’estils. Ara, no tot són flors i violes. Els temps també estrenyen. Això i allò, analitzat puntualment en un quadern coordinat per Vicent Xavier Contrí, amb articles de Rafa Xambó, Clara Gómez i Vicent Forment, i una entrevista coral amb Feliu Ventura, Orxata, Senior, Novembre, Eva Dénia i Sitja, incitada per Teresa Ciges i Amàlia Garrigós. Contundent.

Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012)

Ramon Ramon

Perifèric Edicions

Catarroja, 2014

308 pàgines.

Assaig

Presenta una sòlida trajectòria en poesia, cinc poemaris que fan de Ramon Ramon un poeta amb totes les lletres. Però en volia més, i més enllà dels versos. Sempre quedarà l’assaig, devia pensar. Ara arriba amb Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012), un llibre dels que fan els qui no se’n poden estar, d’escriure. I és que en el fons, els dietaris són les respostes al món dels escriptors incontenibles. Aquest, també, és un dietari de tots el temps, de notes esparses, de pensaments genuïns o de reflexions col·lectives, arrapades sovint a l’Horta, i més sovint encara amb el tel de nostàlgia de qui calla, mira enrere i després escriu.