Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Cobertes d’autor

50 anys de complicitats gràfiques entre dissenyadors, artistes i editors

Quan es mira amb perspectiva històrica el disseny gràfic pel que fa a l’edició dels llibres al País Valencià, de seguida ens ve al cap el nom de Prometeo, l’editorial fundada per l’escriptor Blasco Ibáñez a la dècada dels anys 20, i les cobertes que il·lustraren noms com Povo, Dubón o Arturo Ballester per a obres de Jack London, Zola, Conan Doyle o el mateix Blasco. Aquests dissenyadors il·lustradors crearien un univers iconogràfic irrepetible en què van convergir els diferents llenguatges estètics de l’època, des de les noves i arriscades solucions avantguardistes fins a les propostes més esteticistes i decoratives. Una aventura gràfica que, malgrat la brevetat, resta com un dels grans moments del disseny gràfic del segle XX.

Flor de Mayo, de V. Blasco Ibáñez. Il·lustració de Povo. Editorial Pormeteo. ampliar foto
Flor de Mayo, de V. Blasco Ibáñez. Il·lustració de Povo. Editorial Pormeteo.

Aquesta comunió entre editorial-il·lustrador-dissenyador que acabaria donant una potent identitat gràfica haurà d’esperar —una guerra civil i una postguerra—, i també que es torne a repetir un altre període d’efervescència gràfica. El redreçament cultural que comença a obrir els ulls a la dècada dels cinquanta desembocarà als anys seixanta en el sorgiment de noves i petites editorials, mentre el territori plàstic s’obri als llenguatges estètics, com l’art pop i altres figuracions. Alguns dels noms emergents, com el cas de l’Equip Crònica, col·laboren en el disseny de les cobertes —editorial Garbí—, mentre altres noms que vénen del camp publicitari, com el del pintor i dissenyador Rafael Gassent, s’hi incorporen.

A Madrid, la figura d’un Daniel Gil al capdavant del disseny de l’editorial Alianza, i a Barcelona, Jordi Fornas amb Edicions 62, assenyalen el nou rumb del disseny gràfic editorial. Com escriu Enric Satué en el seu llibre El diseño gráfico en España, “l’instint i l’emoció que van saber traslladar, cadascun a la seua manera, al llibre de butxaca, van servir per a renovar un producte i un mercat anacrònics”. Altres noms, com Erwin Betchtold a l’editorial Destino o Yves Zimmermann amb Gustavo Gili, també distingeixen el panorama gràfic pel que fa al disseny editorial. En l’aparador s’aniran sumant altres creadors en aquesta renovació de la “pell” del llibre i la seua potenciació com a objecte cultural. Alberto Corazón, Diego Lara i Enric Satué sobreïxen entre els nous dissenyadors gràfics que protagonitzaran les dècades següents.

'Plouen pigues', de Fina Cardona. Disseny de Jospe Hortolà. Editorial Tres i Quatre. ampliar foto
'Plouen pigues', de Fina Cardona. Disseny de Jospe Hortolà. Editorial Tres i Quatre.

La col·laboració des de fa més d’una dècada del dissenyador Enric Satué amb Edicions 3 i 4 ha assenyalat la renovació de la identitat gràfica de l’editorial fundada el 1968 per l’editor Eliseu Climent. Els seus treballs per a col·leccions com les “Correspondència Joan Fuster”, “Biblioteca Borja”, “La Unitat” o “Empremtes”, entre les últimes, testimonien la seua feina d’investigació i creació sobre l’univers tipogràfic i sobre els seus, d’ altra banda, sempre excitants territoris d’exploració. Satué ha desenvolupat una imatge sòlida i alhora d’una sofisticació refinada, una liaison que ha acabat fent els seus senyals creatius.

Un altre nom lligat a l’editorial valenciana ha estat el de Josep Hortolà, que entre els anys setanta i huitanta serà el responsable d’una bona part de les cobertes que marquen el segell gràfic de l’editorial. Hortolà figura, entre altres, com a dissenyador de la col·lecció de poesia amb el seu característic format de quadern blau o de títols com Ramona Rosbif, que li valdran una distinció dels Premis Laus, de Matèria de Bretanya —una estilitzada combinació de fotografia i apunt gràfic—, de Mari Catúfols, etc. Igual que altres dissenyadors, col·laborarà també en la realització de cobertes de discos, cartells, revistes, etc.

En aquesta correspondència entre editorial i dissenyador cal assenyalar el nom del malaguanyat Enric Solbes (1960-2009), que estarà al capdavant del desenvolupament creatiu de l’editorial Bromera. Solbes farà valdre el seu pes com a creador plàstic en moltes de les cobertes que dissenyarà per a l’editorial de la Ribera i les seues col·leccions. El seu cas il·lustra els d’aquells artistes que, des d’altres talaies, han contribuït a redibuixar els punts cardinals del disseny gràfic.

'Érase veintiuna veces Cperucita roja'. Disseny d'Alejandra Hidalgo. Media Vaca. ampliar foto
'Érase veintiuna veces Cperucita roja'. Disseny d'Alejandra Hidalgo. Media Vaca.

La tasca d’un creador com Artur Heras es pot classificar dins d’aquest camp d’investigació gràfica i de vasos comunicants entre llibre i artista. Paral·lelament a la seua obra plàstica, Heras no ha deixat de dissenyar cobertes per a diferents editorials, institucions, galeries d’art, etc., en aquest àmbit entre el llibre pròpiament d’artista i la feina de dissenyador gràfic. En aquest apartat destaquen també els treballs d’un professional com Rafael Ramírez Blanco o de dibuixants com Miguel Calatayud o Pablo Auladell.

Dins d’aquest teixit de complicitats, entre tipografies i imatges, entre editorial i dissenyador, fem un apartat als models editorials que han fet prevaldre l’aspecte del llibre com a objecte cultural; entre altres, l’editorial Pre-textos. Igual que Quaderns Crema o Siruela, per assenyalar dos casos en què la figura de l’editor dissenyador ha estat rellevant, aquesta editorial, que ja ha fet els primers trenta anys de vida editora, ha destacat per l’empremta que ha forjat al llarg de la seua trajectòria Manuel Ramírez en les seues cobertes. Pre-textos, que ha comptat amb la col·laboració de noms com Andrés Trapiello, s’ha distingit per un estil gràfic, elegant i sobri que ha donat com a resultat —i marca de la casa— un neoclassicisme nou i estilitzat.

En la renovació del disseny editorial al País Valencià de les últimes dècades cal remarcar la figura de Paco Bascuñán (1954-2009) i els seus treballs per a l’editorial Tàndem i altres editores. Bascuñán desplegarà un llenguatge gràfic ben potent amb referències a la mateixa història del disseny i a la tipografia, tot creant un univers de gran força creativa i iconogràfica que, malauradament, la seua mort prematura va interrompre. En aquest front renovador col·labora també Pepe Gimeno, company generacional, que ha desenvolupat el seu treball gràfic en diferents camps. Entre les seues obres més singulars hi ha el llibre Cali Tipografia, un text d’investigació subratllat per la tipografia FF Pepe creada pel dissenyador a partir de la cal·ligrafia amb què Andy Warhol acompanyava els seus dibuixos. Treballs per a institucions com Bancaixa, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el catàleg de l’exposició Grafia callada que li va dedicar l’IVAM assenyalen el seu trajecte gràfic. Més puntual pel que fa a la col·laboració editorial és la tasca del dissenyador Nacho Lavernia; entre els seus treballs ressalta la coberta del llibre Lavernia, Cienfuegos i Associats: de la imatge al producte per a la Universitat Jaume I, guardonat per la prestigiosa Type Directors Club de Nova York.

'La cosa en sí'. Disseny d'Andrés Trapiello i Alfonso Meléndez. Pre-Textos. ampliar foto
'La cosa en sí'. Disseny d'Andrés Trapiello i Alfonso Meléndez. Pre-Textos.

Un altre apartat significatiu en aquest balanç gràfic de les últimes dècades el formen el grup de llibres editats per institucions, organismes autonòmics, centres culturals, etc; llibres que es caracteritzen per l’excel·lència i la singularitat dins de l’aparador editorial. És el cas de l’IVAM i l’exquisida feina feta al llarg de tots aquests anys per un dissenyador com Manuel Granell, amb els catàlegs editats pel centre sobre les exposicions que s’han pogut veure al museu. Recordem, entre altres, els de Jaume Plensa. Libros, grabados y múltiples sobre papel; Andreu Alfaro. Catalogo razonado (amb Paco Bascuñán), El objeto surrealista, etc.

Des del camp d’una editorial especialitzada en el disseny gràfic destaca la feina exercida per Campgràfic, editorial animada pel triumvirat Xavier Llopis, José Luis Martín i Félix Bella, i ara ja una referència imprescindible per als estudiosos i els professionals de la història i el debat tipogràfics. També des de l’especialització i amb el llibre il·lustrat com a protagonista cal distingir Media Vaca, el projecte editorial conduït per Vicente Ferrer i Begoña Lobo, “culpables” d’alguns dels llibres i de les cobertes més elegants i deliciosos del mapa editorial; una convergència en estat de gràcia entre imatge i literatura. Títols com Reflejos y sombras (Saul Steinberg), El mundo al revés (Miguel Calatayud), Panama (Blaise Cendrars), El paseo de Buster Keaton (F. García Lorca), etc., testimonien aquesta passió gràfica dels seus promotors.

Almanaque ilustrado del fin del mundo. Edicions de Ponent. ampliar foto
Almanaque ilustrado del fin del mundo. Edicions de Ponent.

En els territoris més perifèrics de l’edició sorgeix el treball de Milimbo, estudi gràfic i petita editorial que es caracteritza per l’ús d’un refinat i audaç tractament gràfic a l’hora de visualitzar alguns dels clàssics de la literatura infantil; una filosofia creativa en què la imatge capitalitza la narració a través d’uns codis gràfics i narratius d’una gran força plàstica. Personatges dels contes, com ara la Caputxeta Roja o Hansel i Gretel, adquireixen una nova representació iconogràfica i una nova densitat narrativa. Sense eixir d’aquests territoris més circumdants i de creació cal assenyalar, pel seu caràcter pioner, projectes com el de la Ganaderia trashumante, de McDiego, o el fanzín Arròs negre, que promou Elias Taño, i que han dinamitzat aquest paisatge de l’edició independent valenciana. O la imatge d’una editorial com Edicions de Ponent i la seua aposta infatigable pel còmic i la il·lustració.

En aquests darrers anys i en un temps en què la figura del dissenyador ha quedat gradualment diluïda en l’anonimat editor, cal apuntar l’arribada d’una nova onada de dissenyadors, com Ibán Ramón, Dídac Ballester, Baptiste Pons i d’altres que s’han sumat a la renovació del disseny editorial; tot això en un moment de canvis i de transformacions profundes del sector. Cobertes de llibres, algunes de caràcter excepcional, que malgrat la seua projecció limitada, han merescut el reconeixement d’alguns dels certàmens i dels directoris gràfics més prestigiosos dins de les nostres fronteres i fora.

Ara, mentrestant, el llibre continua la seua travessia gràfica enmig de les convulsions informàtiques, globalitzadores, etc. Un objecte cultural i alhora producte comercial que busca el seu espai entre el gran supermercat, la venda en línia i la nova llibreria creativa.

Más información