Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Pasqua de llibres

Els llibrers obrin a València una 49a fira “de pas” amb forces renovades en un insòlit periode vacances

Una jove amb la se seua bicicleta passeja per la Fira del Llibre de València. Ampliar foto
Una jove amb la se seua bicicleta passeja per la Fira del Llibre de València.

Cadascú espera una cosa de la fira segons d'on ve. Llibreries veteranes, grans i de la capital, com la Soriano, tenen una perspectiva. D'altres de noves i no tan grans, com 35 Formiguetes, d'Alzira, que s'estrena enguany, una altra. Però en ambdós casos hi ha una mateixa incògnita. Què passarà en aquesta setmana de vacances? La setmana de Pasqua és mòbil i enguany els ha enxampat en plena inauguració. Néta i filla de llibrers, Chelo Soriano no recorda “un any tan a prop de les vacances”. Sara Sánchez, propietària de 35 Formiguetes, en part especialitzada en els llibres infantils i juvenils, mostra “molta incertesa, perquè no hi ha escola, en contra del que és habitual”. Pasqua significa “de pas” en un sentit ascendent. Amb l’ànim temperat per la perspectiva del 50é aniversari del 2015, la directora del certamen, Gloria Mañas, assegurava que no es farien menys activitats aquesta setmana, tot i que no fóra pensant en els col·legis.

D'aqueixos cinquanta anys, Chelo Soriano no recorda quants (“vint, vint-i-cinc anys?”) en fa que acudeix a la cita impresa valenciana. Si la idiosincràsia d’una llibreria es nota en la fira, és una qüestió discutible. Encara que el llibrer va amb la “idea de marcar diferències, quan un fa tant de temps que s'hi dedica i carrega tanta experiència a l'esquena, depén de com t’agafe l’any”. I com agafa a Chelo Soriano enguany? “Un poc cansada”, confessa, perquè “està sent un any molt dur; en realitat han estat dos anys difícils i els mesos comencen a ser pesats”. No obstant això, té prou ànim per a acudir a la fira: “sinó no ho faríem”.

“Nosaltres hem estat molts anys marcant diferències a l'hora de muntar la parada”, recapitula. “Hem buscat que es corresponguera amb la nostra imatge corporativa o amb allò que les persones esperen de la nostra identitat”. Reconeix que de vegades s’ha aconseguit, però “implica un treball extraordinari”, aclareix. “A tu et donen una parada neta i pelada, de fusta, i el que hi ha per a muntar-la són mans i adhesius; anar més enllà implica un gran esforç personal”. En conseqüència, “pots marcar unes quantes diferències, que notem els professionals, simplement donant una ullada general al que s'hi ha portat de mercaderia, però jo dubte que el gran públic ho note”.

“La fira és vida per a la llibreria, comporta una part important de la venda de l’any”

Nova com a llibrera en la fira, Sara Sánchez acudeix “amb moltes ganes” i pensa "muntar una parada molt bonica i cridanera, amb papallones fetes de papiroflèxia”, assegura. “La imatge és molt important per a donar al públic allò que tu ets, diferent i personal”. Estaran al mateix temps en les fires d'Alfafar i de Xeraco, que coincideixen amb la de València. Fa 18 anys que coneix el sector del llibre, treballant en una distribuïdora. Per què es munta una llibreria en plena crisi? “Perquè jo abans era comercial, eixia a vendre a llibreries i congenie molt amb aquest món”, explica, “jo no espere el client, isc a buscar-lo”. Considera que està situada “en un bon lloc, un dels millors de la fira”, que li ha “tocat per sorteig, al costat d'Organització”. Es mostra entusiasmada amb les activitats que ha preparat per a l'ocasió: espectacles amb joves poetes (“sembla que la poesia reviscola”), o un taller de “contar i cuinar”. Glòria Mañas comenta que els ha desbordat el nombre d'activitats proposades, més de 200, un rècord. Per a Sánchez, aquest fet té una explicació: “Tot el món es veu en la necessitat d'ensenyar el que fa per a veure si es pot guanyar la vida”.

Pel que fa a les expectatives econòmiques, les valoracions també varien,. la persona a qui ho preguntes. Per Soriano, és “un tema publicitari, bàsicament, més que no econòmic, perquè al final la fira acaba sent rendible uns quants dies: entre setmana no ho és”. Per a la propietària de 35 Formiguetes, “la fira és vida per a la llibreria, comporta una part important de la venda al llarg de l'any”. “S'especula que es pot arribar a facturar uns 12.000 euros; per tant, comparat amb el que puc facturar la resta de l'any, és una quantitat important” i suposa “un alleujament”. Chelo Soriano recorda la Fira del Llibre des d'abans que tinguera edat “per a pensar com s'havia d'organitzar aquestes coses" i sap que no ha estat sempre així: "Hi ha hagut models de fira molt diferents". N'evoca un model que es va fer a la Llotja, al centre històric. "Fa molts anys, era un concepte més comunitari, es rifaven les matèries, a algú li tocava un tema, per exemple filosofia, i a un altre psicologia, i així tot era diferent". Foren experiments que "no fructificaren".

Res a veure amb el model actual, més obert, on fins i tot hi ha expositors de Madrid, de Barcelona i de Salamanca i t'hi pots trobar tres parades consecutives dels Misioneros Combonianos, Scientology Valencia i la Comunidad Ahmadia del Islam. O una llibreria virtual, com suslibros.com, al costat d'una altra que va nàixer com a bibliocafé i que ha esdevingut virtual després de tancar fa uns quants mesos, o d'una tercera, que des de fa anys reparteix llibres amb sidecar per tot València.

“Estudis diuen que cada euro invertit en una llibreria en genera tres a la zona”

En l'actualitat, allò que el llibrer voldria portar a la fira “és allò que probablement no vendràs; i per això també hi has de portar alguna cosa molt més mundana”, comenta Chelo Soriano. Al remat, “tots acabem assemblant-nos bastant”. És el quid del lliure mercat, ironitza, “cadascú fa el que vol, amb unes normes que permeten la convivència i, al final, paradoxalment, ens fa semblants”. Li preguntem quin llibre pensa que estarà present en totes les parades i quin creu que tindrà només Soriano. Dubta sobre la primera qüestió: “No sé si serà el de Pilar Urbano, no ho tinc clar”. Però en té clar un que només portaran dos llibreries: Viaje a Portugal con Unamuno, d’Agustín Remesal.

“Has de tenir les obres que es venen”, coincideix Sara Sánchez, “perquè s'ha de facturar”. Però també indica les seues preferències. “Vull posar un lletreret que diga Recomanats. Crec que ha tornat la llibreria tradicional i de fons, no tan sols la de novetats a mansalva”, afirma convençuda. “Cal oferir els llibres que fa molt de temps que estan en el mercat, que son joietes”.

Glòria Mañas reafirma la fira com la primera d'Espanya i exhibeix un augment de pressupostos, activitats, patrocinadors i expositors, encara que només siga respecte de l'any passat. David Cases, president del Gremi de Llibrers considera que és una fira de pas, cap al 50é aniversari. “L'any que ve serà ben sonada”, avisa, encara que el moment “és molt delicat” per al sector. Per això “demanen a les administracions que s'hi impliquen”. “Estudis fets a Anglaterra i a Alemanya els diuen que cada euro invertit en una llibreria en genera tres a la zona”, argumenta. Avui obrin les parades als Jardins de Vivers. Al cap de moltes edicions en el seu historial, Chelo Soriano assegura que “la fira personalment anima bastant”. Això sí, “sempre que no ploga, perquè se'ns posa una mala llet impressionant”.