Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Juan José Estellés, una altra manera de ser valencià

Una exposició revisa la figura de l'arquitecte a la Universitat Politècnica

Una vista de l'exposició sobre Juan José Estellés a la Universitat Politècnica. Ampliar foto
Una vista de l'exposició sobre Juan José Estellés a la Universitat Politècnica.

En una llista de ciutadans de referència per a fer de la valenciana una societat millor, Juan José Estellés (1920-2012) ocuparia un lloc preferent. Sentir-lo en l’audiovisual de l’exposició Juan José Estellés: arquitecte, professor, amic” en la Universitat de València, quan expressa la seua opinió sobre els “arquitectes estrela”, i acarar-la amb la seua pròpia obra present allí, racional, moderna, útil, necessària, ofereix arguments per a apostar per la seua figura com a model ciutadà i cultural d’aquesta societat atribolada.

La idea del mestre i del deixeble en el marc d’un taller com a part del procés d’aprenentatge i la transmissió de coneixements, de la participació en la cultura comuna que reflecteix la seua explicació, en un tauler, del curs de Projectes que impartia en la universitat, com a part, a més, de la concepció integral i humanista de l’arquitectura, acredita també la idea d’Estellés com a exemple personal que cal tindre en compte.

La mateixa cosa es pot dir de la solidaritat mostrada amb Tomás Llorens quan va ser apartat de la docència i va haver d’abandonar la universitat durant anys malgrat l’estima que tenia per l’ensenyament. O de la innovació exercida de manera natural i senzilla en assumir les lliçons del moviment modern en arquitectura quan Espanya vivia d’esquena a la modernitat i moviment era sinònim d’opressió.

L'exposició inclou treballs originals de Juan José Estellés. ampliar foto
L'exposició inclou treballs originals de Juan José Estellés.

Les manifestacions concretes de la seua militància en l’avantguarda, associada a l’amor pels rudiments de la construcció, esqueixen l’exposició, comissariada pels arquitectes Tito Llopis/VTiM i José Ramón López, a través de fotografies, dibuixos i plànols. L’espectador pot trobar-hi des de projectes pràcticament desconeguts, com ara la proposta del 1950 per a urbanitzar l’actual plaça de la Reina, que data del 1951, fins als seus edificis més significatius.

Ací hi ha, com a testimonis del treball d’un home rigorós, honest, culte, humanista, creatiu i treballador, els esbossos del seu primer edifici d’habitatges, en el carrer de la Reina na Germana de València; el Colegio Mayor de la Presentación y Santo Tomás de Villanueva, entre els carrers del Pintor Sorolla i de la Universitat; el Centro de Recuperación y Rehabilitación de Levante; l’estadi de futbol del Llevant; el magatzem, les oficines i el laboratori de la Filmoteca Valenciana o sa casa de Campo Olivar, a Godella.

Un dels projectes de Juan José Estellés en la mostra. ampliar foto
Un dels projectes de Juan José Estellés en la mostra.

La mirada integral sobre la figura d’Estellés que l’exposició projecta, afavoreix l’empatia amb un personatge que va enriquir la vida cultural i ciutadana de València al llarg de 50 anys de trajectòria. Una selecció dels seus textos i publicacions, al costat de fotos amb els amics i els alumnes, contribueixen a traçar la dimensió exacta del mestre valencià d’arquitectes per excel·lència. D’aquest adolescent que passava “dies sencers enredat amb el fang i el guix, envoltat de models de columnes i capitells, de motlles, terrasses i captius” en el taller del seu avi, que es va formar en la Institución Libre de Enseñanza i va formar part del Grup Parpalló.

Fins i tot s’hi pot veure la cartilla de militar republicà, condició que li va costar més d’un any de presó. La visita a aquesta exposició, que romandrà en l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Valencia fins al dia 10 de febrer, es pot completar amb una incursió fins a qualsevol dels edificis reals d’Estellés en la ciutat de València, però especialment a Santo Tomás de Villanueva, i, posteriorment, donar una ullada al que queda de trencadís en el Palau de les Arts per a reflexionar sobre el que els valencians hem arribat a ser i el que podem ser.