Jugant amb Shakespeare

La Propeller Theatre Company, la companyia anglesa especialitzada en Shakespeare i formada només per homes, com manaven els cànons isabelins, tornen al festival Temporada Alta de Girona amb una de les obres mestres del bard d’Avon, A Midsummer Night’s Dream (Somni d’una nit d’estiu): la primera que no té cap defecte, segons el crític i teòric literari Harold Bloom, i la que té una posada en escena més imaginativa i brillant de totes les que ha muntat Edward Hall, el seu director, segons les crítiques.

Escrita el 1595, probablement per encàrrec d’un noble de la cort reial que volia honorar unes noces amb una peça feta a mida com aquesta, i sense seguir, per tant, una font primària, es tracta d’una comèdia romàntica protagonitzada per dues parelles de nobles, una colla de pagesos i artesans, i uns esperits entremaliats que provenen del món de les fades. La dicotomia entre somni i realitat, tan pròpia de l’època, és un dels temes que tracta aquesta peça, que acaba en tres bodes i una reconciliació, i que combina personatges de diferents mons i àmbits, de la noblesa a la pagesia, passant pel mite i la llegenda, el folklore i la màgia. Aquesta barreja d’elements és el que fa que Espanya sigui idònia per representar l’obra, segons Dan Wheeler, l’actor que assumeix el paper d’Helena: “Pensem que la passió i el surrealisme del text encaixen molt bé aquí; venim amb moltes ganes de veure com funciona”.

Coneguts i esperats pel públic del festival, que ja ha pogut gaudir de cinc dels seus muntatges —Winter’s Tale (Conte d’hivern), The Taming of the Shrew (L’amansiment de la fera), Richard III (Ricard III), Henry V (Enric V) i Twelfth Night (Nit de reis)—, els Propeller fan un teatre molt físic i energètic, i per tant més accessible, però alhora rigorosament fidel al text. Potser per això, i malgrat el títol, Edward Hall situa A Midsummer en un ambient nadalenc. “El Nadal és l’època més màgica de l’any —comenta Wheeler— i en aquesta obra els personatges s’enamoren per encanteri. A més, les poques referències temporals que apareixen al text parlen de l’hivern o del mes de maig; Shakespeare estira i arronsa el temps segons li convé".

Per a Joseph Chance, a qui aquesta vegada no li toca fer de dona, sinó d’un personatge que ni tan sols és real com és Puck, bufó d’Oberó i un dels protagonistes de la peça, la posada en escena d’A Midsummer suposa tot un repte: “És un viatge cap a com fer que un somni es faci realitat. La idea d’Edward Hall que Puck sigui el nexe d’unió entre els mortals i els immortals és tan entremaliada com el mateix personatge; la visió contemporània d’Edward i el vestuari, una combinació de gèneres masculí i femení, m’han ajudat molt a construir un mag que, al mateix temps, és el servent d’un rei i que va sempre més enllà del temps".

Michael Pavelka, responsable del disseny de l’escenografia i del vestuari de gairebé tots els muntatges de la companyia, en aquest fa anar els actors amb unes calces llargues, com les que portaven els vaquers a l’oest americà, que permeten la superposició d’elements per definir el personatge de cadascun d’ells. L’espai escènic està inspirat en el monòleg gairebé final de Puck i en la “casa sagrada” que menciona, plena de pols.

La música és un element molt important en els treballs dels Propeller. Sempre en directe, tots els actors canten o toquen algun instrument. “Tots s’impliquen de la mateixa manera, explica McKay. No tenim celebrities.