Els Brighton 64 de sempre tornen

Gira el món i torna al Born. Aquesta frase podria resumir la història de Brighton 64, una de les bandes històriques de Barcelona que després d’un munt de projectes dels seus dos vectors fonamentals, els germans Gil, ha tornat a refundar-se amb dos més dels seus components històrics, Jordi Fontich i Tino Peralbo. Demà, Brighton 64 presentarà en directe el seu primer disc amb cançons noves des de fa més de 30 anys, un treball que inclou adaptacions de temes antics més la incorporació de temes nous.

El títol, Esta vez va en serio, té més d’ironia que de proposta formal: “No, no tenim intenció de convertir-nos en professionals i guanyar-nos la vida amb la música”, afirma Ricky Gil, 47 anys i cantant de Brighton 64. La pregunta esdevé immediata: què fa que un grup format per persones que ultrapassen els 40 amb generositat tornin a saltar a dalt d’un escenari com si fossin jovenets? Ricky dubta: “No ho sé, la veritat, potser és la inèrcia. Música és el que sota diferents noms hem fet al llarg de la nostra vida, i s’ha de reconèixer que veure una sala plena i gent disfrutant amb les teves cançons és una cosa que omple molt i explica per què som aquí”, concedeix. Insistint en la qüestió de l’edat, cal destacar que les lletres dels nous temes no permeten deduir que els seus compositors estan a prop dels 50 anys, cosa que pot arribar a sorprendre.

A tots menys als seus autors: “És veritat que hem descartat cançons que jo ja no podia defensar sense posar-me vermell, com el cas de Deja de tocar a mi chica, però no és menys veritat que Brighton 64 representa un model tan clar que no podríem fer una altra cosa, ha de ser això, no podem fer un disc acústic. La nostra personalitat ens obliga a ser expansius i continuar parlant de temes que potser es vinculen amb etapes més juvenils de la vida”. En aquest sentit cal destacar que, entre les cançons noves i els vells temes reinterpretats al disc, gairebé no es percep la diferència, la qual cosa és vista per Ricky com un elogi: “No volíem fer una cosa diferent, un canvi radical d’estil, sinó més aviat imprimir una mínima evolució al nostre so, demostrar que hem guanyat seguretat i perícia. En definitiva, ser el que sempre hem estat. Qui vulgui sentir coses diferents ja té altres projectes vinculats a nosaltres, com Matamala, Brigatones, Chest o Top Models”. L’origen d’aquest nou disc i de la refundació del grup va ser l’èxit de la gira amb la qual Brighton 64 va celebrar els 30 anys de la seva fundació, un èxit que permet plantejar si realment hi ha hagut una evolució recent en el món de la música: “No hem renunciat mai als nostres pressupòsits estètics, derivats de l’àmbit mod, i mai no ens hem tret l’americana. Nosaltres sempre hem estat al mateix lloc, i tal com passava a la Barcelona dels vuitanta, amb grups com Rebeldes o el mateix Loquillo, els referents també eren d’èpoques anteriors, els anys cinquanta i seixanta”, aclareix. Sigui com sigui, demà tornaran a sonar en directe veritables himnes barcelonins, com ara Barcelona blues o La casa de la bomba, dos èxits d’una banda que després de tocar el cel i no trobar-hi un lloc —contracte amb EMI als vuitanta i èxit inicial—, mai no va deixar de creure que havien nascut per a la música.