Els Al Tall pengen els instruments

Fa uns mesos la notícia va sorprendre a tothom: el grup valencià Al Tall tirava definitivament la tovallola, deixava els escenaris i la banda es dissolia després de 38 anys d’activitat continuada. No es tractava d’un rumor més o menys fundat, sinó d’un comunicat oficial en què ho deixaven ben clar: “Després d’una temporada de reflexió, hem comprès que ara es donen les circumstàncies per tancar el nostre cicle. Seria llarg explicar les nostres reflexions en aquest moment. Us direm que sentim una gran alegria per haver arribat a aquest punt. (...) Hem estat fidels a les esperances que molts van posar en el nostre treball i en el compromís amb la música i la cultura del nostre País. Per això, en dir-vos adéu, estem satisfets d’haver compartit amb vosaltres aquesta passió i la nostra vida”.

Això succeïa el passat mes d’octubre; des de llavors, Al Tall està fent una tanda de concerts de comiat que aquesta nit els porta a Barcelona, ciutat que des dels seus inicis els ha estat fidel. Serà l’última actuació d’Al Tall a Catalunya.

Amb el títol d’Al Tall per sempre, l’espectacle d’aquesta nit, inclòs en el festival BarnaSants, serà, més que un concert, una festa que tindrà lloc a L’Auditori barceloní (21 hores) i que comptarà amb la presència de diversos amics de la banda, com ara Miquel Gil —un dels fundadors d’Al Tall, que actualment té una reeixida carrera en solitari—, Jordi Fàbregas, Francesc Ribera Titot, Jan-Mari Carlotti, Abdejalil Kodsi, Isidor Marí, Jaume Arnella o membres del grup Obrint Pas. “Donarem les gràcies al nostre públic, que ens ha fet ser qui som”, expliquen amb sentiment els components d’Al Tall, “i a tots el que corporativament o personalment ens han ajudat a connectar amb la terra”.

Al Tall va néixer el 1975 a la ciutat de València. Dels seus quatre membres fundadors, Manolo Miralles i Vicent Torrent han seguit al capdavant de la banda en aquests 38 anys d’activitat que els ha portat a convertir-se en un dels grups més influents de la ribera mediterrània. Partint de la música popular de la seva terra, Al Tall ha construït una obra d’una importància capdal tant des del punt de vista musicològic com social. Algunes de les seves cançons s’han convertit en veritables himnes (Tio Canya, Cançó de la llum, Cant de Maulets), però també han sabut tocar les parcel·les més entranyables de la cultura popular valenciana (Posa vi, posa vi, Som de la Pelimtrúmpeli), recrear moments històrics (Quan el mal ve d’Almansa, Vergonya, cavallers, vergonya), o apropar-se sense complexos a altres cultures pròximes (per exemple, els seus treballs amb els occitans Mont-Jòia, Mari Carlotti, la mallorquina Maria del Mar Bonet o els saharians Muluk-el-Hwa).

Al llarg d’aquests 38 anys han editat una vintena de discos, un llegat fonamental per a tota la música d’arrel mediterrània. Un llegat que perdurarà durant molt de temps. “Us deixem les nostres cançons, amb elles sempre ens tindreu entre vosaltres”.