Recomanem

REVISTA

Juntament amb les habituals ressenyes i articles d’opinió de caire literari, que mantenen amb bon criteri l’esperit d’encreuament de camins entre els diferents territoris de parla catalana, la revista literària de la Universitat de València ofereix en el darrer número una entrevista ben oportuna a l’escriptor i periodista d’El País, Adolf Beltran, entorn de la situació comunicativa, en els fulls centrals es repassa l’obra de la menorquina arrelada a València Esperança Camps i en les seues pàgines mostra la suggeridora obra de la il·lustradora Paula Bonet.

NOVEL·LA

Tot i l’experiència i la ingent obra acumulada, Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) ha mantingut viu l’interés dels seus nombrosos lectors amb una periodicitat de publicació notable en els darrers temps. Una última etapa en què, al marge del grau d’inspiració més elevat o menys, l’autora s’ha recolzat en un vast domini de l’ofici i una veu narrativa poderosa. Tal volta, ha mancat un gran títol de referència en el període recent. I si Els invisibles no ho és, sí que està inclòs entre els seus millors títols recents: novel·la coral, amb to i ritme encertats i precisos i un olfacte fi per a controlar els fluxos de la ficció.

NOVEL·LA

Octavi Monsonís (Borriana, 1949), traductor d’Eugeni Montale i conreador actiu de la narrativa curta, debuta en el format llarg. I ho fa amb una novel·la ben valuosa que retrata de manera càustica i punyent la societat actual, de manera que recupera en part una narrativa urbana, crítica i desimbolta que tingué autors i públic en els huitanta però que, estranyament, es deixà de fer. Monsonís projecta en el present aquell imaginari, amb bon pols i sentit de la narració, i fa emprar la pèrdua de memòria d’un dels seus personatges com a metàfora de la desmemoriada societat valenciana.