Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
MÚSICA

Dyango, fidel a l’amor

El cantant barceloní descriu un concert especial amb les cançons d’amor tradicionals de Dyango, les més noves i les més antigues”

Serà un concert especial: el simple fet de sortir a l’escenari i trobar-te amb el públic ja ho fa especial. El contingut? Les cançons d’amor tradicionals de Dyango, les més noves i les més antigues”. D’una forma senzilla i planera, com sol tenir per costum, descriu el cantant barceloní els que seran els dos concerts que els propers dimarts i dimecres (11 i 12 de desembre) oferirà al teatre Coliseum de la seva ciutat natal (atenció al cada cop més europeu horari d’inici: 20.30 hores).

Doncs sí, sota el títol Tour nostalgias, serà un concert antològic en el qual no faltaran aquelles cançons que els seus seguidors (seguidores principalment) estan esperant i que sempre exalcen la dona com a mare, amant o esposa.

José Gómez Romero va néixer a Barcelona el 5 de març de 1940 i, després d’estudiar violí i trompeta (que segueix tocant esporàdicament en les seves actuacions) al conservatori municipal barceloní, es va decidir pel cant i va adoptar el seu nom de guerra, Dyango, inspirant-se en el gran guitarrista manouche Django Reinhardt. Va debutar e1 1965 en el Festival de la Canción del Duero i, des d’allà, va iniciar una ascensió imparable que l’ha portat a ser considerat com una de les grans i més originals veus del panorama hispà. Malgrat cantar puntualment en català, la majoria de la seva obra ha estat en castellà, cosa que l’ha apropat a l’Amèrica del Sud, on és un autèntic ídol.

Prova d’això és el fet que l’any passat, precisament l’11 de desembre, va ser convidat a protagonitzar el colofó del Día Nacional del Tango a l’Argentina. De tangos tracta també el seu últim disc. “A tothom li agrada el tango”, defensa el cantant. “Personalment, el porto dins des de la meva infantesa. La primera cançó que vaig sentir va ser un tango, Noche de reyes, que la meva mare em cantava freqüentment. L’havia après sentint el trio Irusta-Fugazot-Demare”.

Dyango, que tot just acaba de tornar d’una gira de dos mesos per diversos països sud-americans, ja té enllestit el que serà el seu pròxim disc, que es titularà El cantante i del qual oferirà algun avançament en aquests dos concerts del Coliseum. “No sé quan es publicarà perquè l’anterior [Puñaladas en el alma] està encara molt recent i, tal com estan les coses, no seria bo que dos discs coincidissin en el mercat. En aquests moments la indústria està molt malament. Abans hi havia moltes companyies, ara en queden dues i subsisteixen com poden. I no és solament la música, l’art en general està passant per un mal moment. El primer que la gent vol és poder menjar i donar de menjar a la seva gent. Després, viure una mica i, si sobren alguns diners, ja pensa en altres coses, com ara la música”. Dyango, com la majoria, no albira solucions, i la seva recomanació és “paciència”. I, mentrestant, una bona forma d’enganyar la crisi és deixar-se portar per les històries, d’amor en la seva majoria, desamor més ocasionalment, que proposa el cantant barceloní.