_
_
_
_
ESPURNES
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Els ulls sords

La premsa espanyola segueix emprant un perfil baix amb el tema de la Corona

La Reina durant l'acte dels premis Jaume I a València.
La Reina durant l'acte dels premis Jaume I a València.CARLES FRANCESC

Llig el rebombori que s’ha armat per la visita de la reina Sofia amb motiu del lliurament dels Premis Jaume I. “La família reial està molt preocupada”, “han sonat les primeres alarmes”, diuen els mitjans. La premsa espanyola segueix emprant un perfil baix amb el tema de la Corona i, en general, silencien els lemes que se senten en les manifestacions, com ara “¡Queremos un pisito, como el del Principito!”, “¡Próximo desalojo, la Zarzuela!”, o coses encara pitjors. Si al fatxenda de Cristiano Ronaldo li diuen de tot, amb la Casa Reial s’ha obert la veda, i allà on van els seus membres reben tota mena de jaculatòries d’una massa emprenyada. Vaig estar present en l’arribada de la reina a la Llotja de València, on sumptuosament es lliuraven aquests premis surrealistes, i on una gernació l’esperava amb banderes anarquistes i algunes d’estelades, xiulant i escridassant els assistents i titllant-los de “pocavergonyes”. Davant d’aquell escenari crispat, la policia va mantindre un aire impassible, i la reina, quan va baixar de l’automòbil, sol·lícitament rebuda per Alberto Fabra (al capdavall, el president més trist de la història del Regne), va saludar els manifestants, amb el seu somriure professional, com si aquells ciutadans hi estigueren per complimentar-la. Com més saludava, més irritava la gent reunida, i les cares dels policies més inexpressives es tornaven. Tots feien els ulls grossos (o millor dit “els ulls sords”, per emprar una expressió encunyada per Vicente Verdú). En moltes de les cròniques aparegudes en els mitjans de comunicació s’ha penjat un vídeo de 40 segons, en què es pot percebre amb quina tensió va transcórrer l’acte. En alguns mitjans s’hi ha introduït també un espot publicitari, en concret d’un banc, que dura 20 segons. Així les coses, per a poder veure com els indignats increpaven la reina i els polítics que l’acompanyaven (40’’), cal empassar-se les bondats d’un banc (20’’) i tot allò de bo que ens prometen (“un negoci intel·ligent”). És un recurs habitual de la premsa digital: amb el vídeo anterior de l’esbroncada als prínceps a Oviedo calia empassar-se prèviament una marca de desodorant masculí. Ah, la publicitat! On està la notícia? En l’esbroncada a la reina? Doncs posem-hi la falca publicitària, que de segur que tindrà moltes visites. Per tant, i tal com estan les coses, la Casa Reial, que tan alerta està ara a la qüestió propagandista, faria molt bé d’acompanyar aquestes notícies amb un anunci previ sobre les bondats del seu règim. Mentrestant, monarques, polítics i empresaris han de seguir somrient com si no passara res, saludant a tort i a dret, sense veure-hi ni sentir-hi res. Ço és, fent els ulls sords: un bon lema per a definir aquesta època tan sinistra.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_