No hi ha límit per a la imaginació

El primer que sorprèn el visitant de l’exposició   són unes enormes fotografies d’escriptors que ens parlen (amb vinyetes, és clar). Com ara Paul Auster: “És un miracle que existeixi una editorial com Edicions 62. Quan penses en el que va passar a Espanya als anys trenta amb el triomf del feixisme... És una tasca heroica que fa cinquanta anys els catalans poguessin crear editorials. Estic molt orgullós de formar-ne part”.

 L’exposició, organitzada per Biblioteques de Barcelona a la Jaume Fuster, és una de les activitats amb què Edicions 62 celebra el seu 50è aniversari. L’escriptor i crític literari Julià Guillamon, comissari d’El compromís pop (en equip amb la dissenyadora de sala Esther Doblas i el grafista Àngel Uzquiano), explica que han escollit els anys seixanta i setanta de la història de l’editorial perquè “és una època especialment brillant”. “Hi havia un compromís polític i una estètica molt moderna, pop”.

Jordi Fornas va ser un element clau en el disseny de portades i col·leccions, i no va dubtar a fer servir imatges de la seva família o de casa seva per donar-hi més potència. “Davant d’una coberta de Fornas, no diries mai que la cultura catalana és una cultura amenaçada, prohibida, amb una llengua que no s’ensenya a l’escola, que ha començat a recuperar-se de manera precària i voluntarista”, escriu Guillamon a l’excel·lent catàleg de l’exposició.

Guillamon explica el paper de Max Cahner i Ramon Bastardes, que van convertir el bulletí de l’Escolania de Montserrat en la revista Serra d’Or i després van crear Edicions 62. Josep Maria Castellet hi va aportar tot el seu coneixement de literatura estrangera, i Joaquim Molas hi va introduir la recuperació de clàssics i va portar la nova generació: Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Terenci Moix. Va ser ell qui va convèncer Baltasar Porcel d’escriure en català. També s’esmenta Oriol Bohigas, que va acabar sent-ne president des del 1975 fins al 1999.

L’exposició mostra exemplars de totes les col·leccions d’Edicions 62: Llibre a l’Abast, El Balancí (el logotip de Fornas és una maravella), La Cua de Palla, L’Escorpí, Estudis i Documents, que s’inicià amb els quatre volums de Catalunya dins l’Espanya moderna (1964-1966), de Pierre Vilar, els cómics de la sèrie Charlie Brown, amb cobertes espectaculars d’Enric Sió, la col·lecció de fascicles de quiosc sobre la República i la Guerra Civil, una joia... fins a un apartat que mostra l’edició actual d’Edicions 62.

Com passa gairebé sempre, el catàleg és superior a l’exposició, perquè, a banda dels textos de Guillamon i de Jordi Cornudella, inclou moltes més imatges.

Així, mostra els sistemes de promoció i publicitat que empraven, sovint escrits a mà i rudimentaris però sempre suggeridors. Molts originals d’autors. Per exemple, l’última pàgina de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, el primer llibre d’Edicions 62, amb una socarrada de tabac, que l’escriptor va haver d’esquivar escrivint al voltant del forat; o la segona edició de La torre dels vicis capital (la primera l’havia publicat Selecta), on Moix va esmenar totes les pàgines on apareixia el nom Ramon-Terenci, per canviar-lo per Terenci. Són anècdotes que fan les delícies dels lectors.

La conclusió, vistos el catàleg i l’exposició, és que “no hi ha límit per a la imaginació, que tot és possible, i que es pot fer en català”, com diu Guillamon. “Passarà el temps i els primers anys d’Edicions 62 quedaran ja com un veritable referent de creativitat, de llibertat, de compromís i de rigor”.