És un tren o una aspiradora?

Hollywood va projectar les seues formes modernes i dinàmiques gràcies a les comèdies musicals dels anys trenta i la banda sonora de les cançons de Cole Porter. A l’altra banda de l’Atlàntic, a Europa, els corrents avantguardistes eren modelats per les formes estilitzades d’allò que es coneixerà després com a art déco o calaix de sastre que serveix tant per a recollir els figurins dels ballets russos de Diaghilev com les formes constructivistes de La Bahaus.

Cosí germà estètic de l’art déco serà l’streamline o el disseny aerodinàmic que va hegemonitzar l’arquitectura i el disseny industrial als Estats Units. Entre les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, l’streamline, com a vehicle de modernitat i de progrés, quedarà reflectit sobre estacions d’autobusos, benzineres, hotels, museus, teatres, piscines, trens, vaixells, etcetera.

L’streamline es constitueix en l’estil de l’Amèrica del futur, la que creua l’Atlàntic a bord de l’Spirit of Saint Louis i on Charles Lindbergh és el nou heroi de l’era de la tècnica i la velocitat.

Si primerament van estar els mitjans de locomoció els anunciadors d’aquests temps moderns, l’streamline i les seues línies aerodinàmiques acabaran traslladades a tota classe d’objectes de la vida quotidiana.

En el seu desenvolupament va trobar un aliat fonamental: l’alumini, el nou metall rei. “L’alumini —assenyala Alfaro— fou el material estratègic per a assumir l’ideal de modernitat de l’època i dels canvis que s’hi produïen gràcies a les qualitats innovadores que presentava, com ara la suavitat, la mal•leabilitat, la lleugeresa o, fins i tot, l’elegància i un cert glamur que projecten els objectes dissenyats en aquest material”.

“Si, a més, n’afegim la facilitat de producció i les propietats higièniques, esdevenia un producte imprescindible tant per a l’espai de treball com per a l’àmbit domèstic”, diu Alfaro Hofmann. Alguns d’aquests objectes es poden veure ara en l’exposició Un material per al somni americà. Una mostra que recull el protagonisme de l’alumini en el disseny americà d’entreguerres i que continua el projecte de reflexió i de coneixement del disseny industrial del segle XX per part d’Alfaro Hofmann i la seua col•lecció.

“No hem d’oblidar", assenyala Alfaro, "una característica fonamental de l’alumini, el pes; i és que gràcies a aquest pes lleuger va possibilitar, d’una banda, una producció més destacada i, de l’altra, un cost més baix, de manera que se’n va fer un producte popular”.

Aquest material nou, tot i que ja s’utilitzava per a construir vehicles de transport a la fi del segle XIX, veurà augmentada la producció considerablement durant la Primera Guerra Mundial com a equipament per a soldats i com a material militar.

“Durant el període d’entreguerres", assenyala Alfaro,"els productors d’alumini van aconseguir mantenir els nivells de producció assolits durant la Primera Guerra Mundial gràcies als canvis econòmics i socials que s’estaven produint als Estats Units amb els avenços tecnològics, el creixement industrial, l’èxode rural i l’emancipació de la dona”.

“L’alumini fou el material perfecte per a una societat en transformació i amb voluntat de modernitat”, diu Alfaro Hofmann.

Un material per al somni americà. L’alumini en el disseny aerodinàmic d’entreguerres. Alfaro Hofmann Col•lecció. Fusters 13. Pol. Industrial d’Obradors. Godella. Fins al 13 de juliol.