Sónar amb regust de nou ‘house’

De nou, ni que sigui durant uns dies, Barcelona és la capital d’això que anomenen música electrònica. I més. El Sónar torna a demostrar que és més que un festival, és una cita on l’art i les noves experiències s’ajunten amb arriscades propostes sonores. Sempre atents a l’última tendència musical, però també als moviments tectònics de la cultura contemporània. Enguany, el festival de música avançada ofereix dos caps de cartell molt clars. Dos clàssics ben diferenciats. D’una banda, els llegendaris pares del pop electrònic: New Order, amb èxits com Blue Monday a la màniga. I d’altra banda, destaquen The Roots, que passen per ser la millor banda de hip-hop que avui es pot veure en directe. Però també hi ha un altre secret: evidenciar la renovació de gèneres, sobretot del house, que va tenir en els noranta el seu zenit. Ritmes ballables, protagonisme important de la línia de baix i un toc pop, amb un pensament gamberro són els ingredients bàsics del còctel amb el que es pot construir la música house.

En aquesta edició del Sónar, hi ha uns quants referents d’una onada d’artistes que volgudament o no està revitalitzant o no aquest gènere que sovint s’ha menystingut però que ha estat la porta d’entrada de molts a l’univers de la música electrònica.

De fet, el festival comença ja fort avui al Sónar de Dia. Més enllà dels esperadíssims Flying Lotus —que tenen un directe brutal— cal parar atenció en els reactivadors del house: els britànics Totally Enormous Extinct Dinosaurs. Pròpiament no fan house, es pot dir que és un pop electrònic ballable. De fet, ells mateixos asseguren que fan música de ball. Acaben de treure el seu darrer disc (Trouble, dilluns passat) i són tota una sensació. Tampoc és house pròpiament el projecte del japonès Yosi Hirakawa, però teixeix unes harmonies tan canalles com elegants. I, de debò, és impossible no deixar-se anar. Més noms: l’imponent Nina Kraviz i la sofisticada Mara Jane Coles. Tampoc podeu deixar de banda l’experiència de Die Antwoord o Lana del Rey.

Aneu alerta també amb Thundercat, que té un punt jazzístic salvatge i ben atractiu. Pels amants, que són molts, del dub, no es pot deixar passar el concert de Peaking Lights.

En el terreny espanyol, la representació no només és real sinó que està programada en horaris justos. Caldrà estar atent a l’estrella rutilant John Talabot (que presenta el seu nou xou en directe), i a més no cal despistar-se amb Pegasvs, Santiago Latorre, Esperit! o Arbol. I els vells rockers no moren mai. Richie Hawtin i Laurent Garnier, abonats al Sónar, hi diran la seva, però de manera diferent.

Aquest festival és més que música. Prova d’això és SonarCinema que presenta un

total de 8 films que es podran veure a l’Auditori del CCCB durant els tres dies del festival, incloent —entre altres— pel·lícules sobre l’extraordinària experiència que va suposar l’última gira de The Chemical Brothers, el repàs a la carrera dels influents A Tribe Called Quest o el procés de creació de l’espectacle ISAM d’Amon Tobin que porta el seu món al Sónar enguany.