El futur cantajoiós
L'Orfeó Valencià Navarro Reverter celebra els seus primers quaranta anys
“He estat a París, / he anat a Venècia, / a Roma, a Florència, / a Praga i Berlín. / I a Viena també”. Açò que sona és una oda entusiasta a Europa —“Talment un jardí”, diu— del poeta Marc Granell que, titulada El melic del món, més valdria que estiguera vigent d'ací a quaranta anys. Aleshores, l'Orfeó Navarro Reverter compliria els huitanta, que és el que vol Josep Lluís Valldecabres quan li preguntes com veu el futur de la institució musical que dirigeix: “A vore si podem fer 40 anys més”, aventura.
De moment, ara fan 40 anys i ho celebren amb dos concerts dedicats a Verdi, els dies 27 de maig i 4 de juny, i un llibre-CD magníficament editat amb textos de Marc Granell, Olga Xirinacs i Valldecabres, música d'aquest i dibuixos de Manuel Boix. Es titula Cantovicòrum Iubilo i està interpretat per l'Orfeó Valencià Infantil, una coral de més de 120 veus desafiantment joves que fan honor al títol. Ací està aqueix centenar llarg de xiquets i xiquetes que s'expressen joiosos i junts des de fa pocs anys i probablement són aqueix futur Orfeó Navarro Reverter d'ací a 40 anys.
La institució “viu un moment molt dolç en la seua carrera”
No debades el director de l'Orfeó diu que la institució “viu un moment molt dolç en la seua carrera”, pensant en aqueixos dos concerts que dirigiran Hilari García Gázquez al capdavant de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, el primer, i Cristóbal Soler, el segon, al capdavant de l'Orquestra Clàssica Santa Cecília, interpretant el Rèquiem i Aida, respectivament. I pensant probablement també en els concerts que hauran de fer el mes que ve a Alemanya, començant pel de la Universitat Münster amb motiu del congrés de la impremta. I recordant, ja que estan d'aniversari, els països europeus, a més del Canadà, dels EUA i de Cuba, que han visitat en les últimes dècades. Sense oblidar les col·laboracions dispars amb músics i cantants, com ara Teresa Berganza, María Bayo, Ainhoa Arteta, Simon Estes, Lluís Llach, Perico Sambeat, Branchetto Musicale o Spanish Brass Luur Metals. I, per què no, el recent reconeixement de l'Acadèmia de Música Valenciana com a “institució insigne”. I no són professionals del cant.
“La música i la poesia no han servit, ni abans ni ara, per a canviar el món”, escriu Josep Lluís Valldecabres en Cantovicòrum Iubilo, encara que en aquest llibre-CD garanteixen “bitllet d'anada a un món de somnis innocents i utopies nobles, amb dret de tornada i consumició gratuïta de rebel·lia amb un polsim de revolta”. Un món que et porta el planeta Urà a taula en convertir-lo en una endevinalla i un cànon, com fan Josep Ballester, Valldecabres i el cor infantil: “Redó, redonet, / per fora verdet / i no sóc melonet”. En aquestes veus infantils el planeta es fa immens i més proper, i acosta a l'oient les capitals americanes d'una en una, la Lluna i el Sol o tot l'univers. En escoltar-los, de sobte hi ha peces que encaixen i enigmes que s'aclareixen, perquè, com escriu Marc Granell, “sense ritme, sense música, no hi ha poema”. Poesia com un joguet, en aquest cas, carregat de futur.
