‘Landscape’, nou gènere?

Kate Morton i Sarah Lark són dos dels fenòmens de vendes més espectaculars de l’avui astènic sector editorial. No és casual, doncs, que les seves exitoses novel·les tinguin trets similars. El més cridaner, els dels escenaris immensos, natura força verge, la majoria de les vegades a la immensa Austràlia o a Nova Zelanda on la industrialització capitalista no ha mostrat del tot la seva virulència fosca; d’alguna manera, conserven un punt de paradís. Al país del núvol blanc, de Lark (2,5 milions d’exemplars a tot el món), les dues dones protagonistes marxen del Londres de 1852 cap al cinquè continent a l’aventura de casar-se amb homes que no coneixen. A El jardí oblidat (quatre milions d’exemplars), Morton envia una nena també a Austràlia poc abans de la I Guerra Mundial per encaixar en una família nova.

 Aquesta geografia domèstica, la familiar, és l’altre cordó umbilical. “Totes les famílies amaguen les seves coses”, confessa Morton com a motor dels seus llibres. Acostuma a haver-hi una història de nissaga (amb pinzellada exòtica, llunyana altre cop, en l’espai o el temps), on un terrible secret del passat acaba sortint a la llum. El joc entre ahir i avui és protagonitzat per dones. Passa també en les dues novetats: a Les hores llunyanes, Morton focalitza l’acció en les tres excèntriques germanes Blythe, vides que una carta creuarà amb la d’Edie, una jove a la recerca d’un secret de la mare. A La cançó dels maoris, Lark fa que les cosines Elaine y Kura dubtin entre les seves arrels angleses i la crida del poble maori, allà, en una mena de paradís...

Escriptura suggeridora, trames sorprenents i ben girbades i ganes del lector de fugir, d’evadir-se. El landscape com a nou gènere literari?

El passat és obstinat, no desitja ser canviat”, afirma Jake Epping després d’intentar salvar John Fitzgerald Kennedy de les bales de Lee Harvey Oswald, l’insignificant home que canvià el rumb de la història dels EUA. Epping és el protagonista de 22/11/63, la data de l’assassinat de JFK però des d’ara, també, el títol de l’últim trepidant i, és clar, retorçat artefacte literari del pare d’El resplandor o la sèrie de La torre oscura. Epping, des que descobreix la possibilitat de viatjar en el temps, abandona el 2011 per instal·lar-se en l’època de Jerry Lee Lewis, els tupés i el magnicidi presidencial amb la intenció d’aturar-lo. Però no compta amb l’efecte papallona...

Un milió d’exemplars venuts i l’anunci d’una possible versió pel cinema precedeixen l’arribada de 22/11/63, que permet que des de 1974, amb Carrie, publiqui a un ritme d’una novel·la (d’èxit) per any. Stephen King és a la seva particular màquina del temps...

A la famosa nit de tempesta al castell, Mary Shelley, el seu marit, Lord Byron i dos amics jugaren als relats de terror. I així sorgí Frankenstein, El Vampir i Augustus Darvell. Ara s'apleguen, però enriquits amb diaris i cartes dels autors, cronologia, biografies, ressenyes de l'època...

Després d'El mapa del tiempo (premi Ateneo de Sevilla), Palma en fa una segona part on Emma, que només es podrà enamorar d’un gran somniador com el seu besavi, demana al pretendent que revisqui La guerra dels mons. El multimilionari ho farà, amb resultat nefast...

En guerra des de la mort del monarca Robert Baratheon, els quatre autoproclamats reis de Westheros continuen en la tercera part la guerra i les conxorxes. Però els salvatges del Mur amenacen en posar-hi un final brutal. Per seguir la sèrie per tele, la segona part a Gigamesh (Choque de reyes, 30 euros).

Tercera entrega de la saga (25 milions d’exemplars venuts): Fermín, ajudant de Daniel a la llibreria, li explica qui matà la seva mare. Amb regal del relat El príncipe del Parnaso.

Cinc anys després de l’última novel·la, Corsarios de Levante, un dels autors espanyols amb més projecció estrena el setè volum del popular capità Alatriste. L’acció té ara lloc a la Itàlia del XVII, on el desencisat espadatxí vol aturar un complot contra la corona.