Operació històrica a cor obert

De tant de veure durant anys les parades de venda ordenades circularment a l’interior de la plaça Redona de València, molts pensaven que sempre havien estat ací, amb les seues filatures i els seus brodats a la vista. Però no és així. “La plaça redona va experimentar un canvi radical al voltants dels anys 20 del segle passat. Com que les obres del Mercat Central es retardaven, una associació va aconseguir que l’Ajuntament permetera construir una coberta en l’interior de la plaça per a les parades de peix, amb l’obligació que tot just es traslladaren al Mercat, es desmuntaria tot”. Ho recordava l’arquitecte Tito Llopis, dissabte passat a Multi Cultural Project, un espai de Benimaclet on s’exposen fotografies de la plaça al nu juntament amb imatges del projecte de rehabilitació que Vetges Tu executa des del 2007. Després els llocs es van traslladar al Mercat, però la coberta va romandre en la plaça. I a continuació “hi va aparéixer un mercat que es muntava a primera hora del matí i es desmuntava a la vesprada, amb parades ambulants de rodes metàl·liques protegides amb goma”. El 1979 els comerciants es van agrupar perquè l’Ajuntament els permetera construir parades fixes. No van aconseguir el permís i van començar a construir abans de tindre llicència. "I aquests són els llocs que hem derrocat", es justifica l’arquitecte, "fets amb una estructura simplíssima metàl·lica a què se li van afegir taulellets sense valor artístic, apegats sobre les armadures de la planxa".

L’operació a cor obert de la ciutat històrica executada per Vetges Tu, va deixar l’1 de novembre de 2011 “sense obres la plaça durant 24 hores, sense tancs, maquinària ni coberta", circumstància que va permetre a alguns vianants sorpresos gaudir d’una visió única de l’històric fòrum i que va aprofitar el fotògraf i arquitecte Juan José Hernández per a capturar-la nua al llarg de la jornada, "des d’arran de terra o des de les altures", aproximadament com la va concebre l’arquitecte Salvador Escrig. Va ser dissenyada com si es tractara d’un únic edifici i respon a una tipologia neoclàssica d’espai urbà situat al centre o a prop que, expliquen els autors del projecte de rehabilitació, "es va fer per fragments i no alhora en contra del que es puga pensar". "Si la veieren ara els arquitectes de l’Acadèmia de Sant Carles", que era la institució competent per a autoritzar l’obra llavors, "probablement reconeixerien que és la primera vegada en la seua història que la plaça respon al seu desig". L’arquitecte de Vetges Tu es refereix a la idea d’uniformitat en tota l’arquitectura de la façana circular, tant pel que fa als buits, com a la continuïtat dels balcons de la primera planta i la segona, com que per primera vegada, tota té el mateix color. "Per a obtenir el color original, vam traure diferents mostres de diferents punts de la façana existent i vam veure que el que més es repetia era un ocre semblant al que hi hem aplicat, molt suau".

Respon a una tipologia neoclàssica d’espai urbà situat al centre

Aquesta uniformitat cromàtica és absolutament nova i al mateix temps antiga. Fins i tot, en alguns moments de la seua història la façana de la plaça ha arribat a emular les cases multicolors de la Vila Joiosa. El dia 1 de novembre de 2011 podia ficar-se un al mig de la plaça, girar i contemplar-la sense obstacles visuals tal com va venir al món i, podria dir-se, des del centre del món. I no podria quedar-se així?, es preguntava algun. La voluntat municipal és la construcció d’una coberta nova i així es farà.

Al principi va ser el cercle. "Es va construir amb gestió individual de cada parcel·la i per a la seua formalització en planta es va recórrer a un radi de 1.837 centímetres, que coincideix exactament amb la xifra de l’any en què es va dissenyar la plaça", cosa que confirmava, segons l’equip Vetges Tu, la forta càrrega simbòlica del seu naixement. Es va concebre com un cercle situat exactament al centre de la ciutat de llavors, limitada pel perímetre de la muralla. "Els eixos que marquen el nord, el magnètic i el geogràfic, s’encreuen exactament al centre de la plaça, amb una font construïda amb una columna exactament al centre".

La voluntat municipal és la construcció d’una coberta nova

En la planta tercera es pot observar una traïció del temps a la idea original. La façana original es completava amb una filera de finestrons rectangulars a causa de la menor altura d’aquesta planta, cosa normal en aqueix moment del XIX. Però després els veïns van obtenir permisos per a construir petits balcons. En el projecte actual s’ha deixat una finestreta com a testimoni del projecte primigeni. El 1859 l’arquitecte de la Plaça de Bous, Sebastián Monleón, va modificar també la disposició dels buits i des de fora va afegir una planta més que muntava sobre l’acabament de la façana interior "i que contribuiria amb el pas del temps a aqueixa imatge tan deteriorada que va tenir la plaça fins que se’n va iniciar la rehabilitació". Els arquitectes han retirat algunes de les construccions superiors per deixar un corredor circular en la terrassa des del qual aguaitar a la plaça.

Parlen de rehabilitació. "No hem reconstruït ni restaurat res, és a dir, hem treballat amb quelcom que existia, sobre informació històrica abundant i completa, però amb la visió d’uns arquitectes del segle XXI". A mitjan any passat va sorgir un Salvem la Plaça Redona que reivindicava sobretot la idiosincràsia interior de la plaça, però actualment no es mostra actiu. La rehabilitació, que conclourà abans de l’estiu, deixarà un paviment de pedra natural fosca formant —novament— un cercle, sobre el qual emergirà la font restaurada i que tornarà a estar rodejada de parades de venda. "No oblidem que aquest és un mercat municipal amb concessions donades almenys fins al 2050", puntualitza Llopis. Però el disseny actual fa un gir funcional a les parades tradicionals i deixa espais entre els moderns mòduls projectats per airejar la plaça. "En compte d’una coberta de quatre metres de gruix que ho tapava tot, hem projectat una coberta en què el punt màxim té 43 centímetres, amb una estructura d’acer inoxidable molt lleuger que recolza en l’interior de les parades de venda i, per tant, vola a banda i banda", expliquen des de Vetges Tú. Tot amb el propòsit de "maximitzar la percepció de la plaça fins i tot tenint un mercat en l’interior". De segur que no serà a gust de tots ni es veurà la plaça com quan va nàixer, però serà més fàcil llegir-hi la història que té darrere seu sense tons ombrívols.