Viure, millor que morir

Vázquez Montalbán va escriure que el futbol és una religió a la recerca d’un Déu i que els estadis són les noves catedrals, una veritat com una casa de pagès, com es constata en diferents clubs, sobretot al Barça. Tal com han fet altres entitats, la blaugrana ha anunciat que farà un columbari per a 20.000 urnes que li donarà uns sis milions d’euros. Tant se val d’on surtin les misses, ni que sigui de les restes del socis culés, uns dels més passionals. La proposta tindrà una bona acollida, ja que hi ha constància que alguns barcelonistes ja han enterrat els seus pares al camp, complint el desig confessat d’escampar les cendres d’amagat, i n’hi ha d’altres que ho han demanat al club. Els que no volen ser incinerats tenen un altre problema, i alguns es conformen amb ser enterrats al cementiri de Les Corts, al costat del Camp Nou.

 Al cap i a la fi, es tracta de referendar el vincle etern amb el Barça, i també de possessió, ja manifest amb el seient. Hi ha socis que no llogaran mai la seva cadira, i només cedeixen molt de tant en tant el seu carnet perquè el consideren tan personal i intransferible que s’emprenyen quan al seu costat hi seuen estrangers o afeccionats rivals i no poden discutir amb el company habitual sobre l’alineació, el tècnic i la junta.

El ritual futbolístic és molt particular, i al costat dels fanàtics també n’hi ha que tenen un especial sentit de l’humor. Així, per exemple, la família de Pere Serra i Ginjaume, mort el 14 de febrer de 1988, publica cada any una esquela a La Vanguardia on posa al corrent el difunt culé —i des del 2005 també al seu fill—, de la situació de l’equip. La d’aquest any deia: “En tenim tres i mig, or, maneta i ditet. Això de Wembley va ser un somni fet realitat. Per cert, nen, ni amb el ‘pasodoble Pisa Morena’ ens faran perdre el seny. Aquest any, també. Us estimem i no us oblidem”. Una manera de referir-se als títols guanyats i a la final de Copa; a la pilota d’or; als cinc trofeus del 2011; al dit a l’ull de Mourinho a Tito Vilanova, i a la trepitjada de Pepe a Messi.

A mi m’interessa més la foto de la parella que es rebolcava al Camp Nou, immortalitzada per Pere Punti a Mundo Deportivo, pel gol de Rivaldo al València, que no pas el columbari, de la mateixa manera que no oblidaré mai l’anècdota explicada fa temps pel sereno del Camp Nou quan es va trobar amb una parella que li va demanar celebrar la nit de nuvis amb un polvo al gol sud a canvi d’una bona propina. És clar que no fa pas massa van evacuar d’un estadi suís una noia que a la vagina hi portava petards embolicats amb un condó. El futbol dóna per a molt, en vida i un cop mort.